“Pertot es veien cartells revolucionaris, que flamejaven a les parets amb llurs colors vermells i blaus purs, que feien que els pocs anuncis que quedaven semblessin taques de fang. Al llarg de la Rambla, l’ampla artèria central de la ciutat, per on la multitud circulava constantment amunt i avall, els altaveus bramaven cants revolucionaris”. Aquesta és una de les moltes frases dedicades a Barcelona d’Homenatge a Catalunya, el llibre amb què George Orwell va recollir les seves vivències a la Guerra d’Espanya i en particular a la capital catalana, que us resumim en aquest vídeo.
Orwell, que es va allistar a les milícies del POUM i va lluitar contra el feixisme al front d’Aragó, va tenir temps de visitar Barcelona i fins i tot participar en els fets de Maig, una guerra civil dins la guerra civil que va enfrontar anarquistes i comunistes no estalinistes, com els Poumistes, contra les forces de l’ordre i les milícies comunistes al mig de la ciutat a principis del maig del 1937.
Pertot es veien cartells revolucionaris, que flamejaven en les parets amb llurs colors vermells i blaus purs, que feien que els pocs anuncis que quedaven semblessin taques de fang. Al llarg de la Rambla, l’ampla artèria central de la ciutat, per on la multitud circulava constantment amunt i avall, els altaveus bramaven cants revolucionaris”
En aquest context, Orwell, va viure els esdeveniments al terrat de l’edifici de la Reial Acadèmia de les Ciències i Arts, on hi ha el Teatre Poliorama, fent guàrdia des d’un observatori pensat per veure les estrelles, però que a ell li va servir per protegir la seu del POUM, situada just al davant, a l’actual Hotel Rivoli Rambla, i vigilar el cafè Moka, on s’havien atrinxerat patrulles de la Guàrdia Civil que l'atacaven.
Un altre lloc que va visitar l'escriptor britànic va ser la Sagrada Família, i el que va dir potser us sembla sorprenent, però va definir el temple com “un dels edificis més lleigs del món” a més de considerar que els anarquistes van demostrar “molt mal gust en no enderrocar-la quan n'havien tingut l'oportunitat”.
✒️ La Barcelona de… Emilia Pardo Bazán: “Seamos francos: calle Madrid, ríndase Bilbao”
✒️ La Barcelona de… Miguel de Cervantes: “Archivo de cortesía”
✒️ La Barcelona de… Hans Christian Andersen: “A la Rambla hi havia inundació”
Actualment, a Barcelona tenim una plaça George Orwell, però és important recordar que l’escriptor no la va conèixer mai com a tal, perquè es va obrir el 1990 després d’enderrocar una illa de cases. Això sí, en una ironia del destí, va ser la primera plaça amb càmeres de videovigilància, un inversemblant homenatge a l’autor de 1984. Ja ho sabeu, el Gran Germà ens vigila pertot, però el maig del 37 qui vigilava Barcelona era Orwell, des del terrat del Poliorama.