“Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única”. Aquestes són les conegudes paraules que Miguel de Cervantes va dedicar a Barcelona en la seva obra El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, ciutat que també apareix a Las dos doncellas, una de les seves Novelas ejemplares. En aquest vídeo, i pocs dies abans de Sant Jordi, recordem els principals indrets cervantins de la ciutat.
Al número 2 del passeig de Colom de Barcelona hi ha l’anomenada Casa de Cervantes, on suposadament s’hi hauria allotjat l’escriptor. Val a dir, i això és important, que no hi ha cap constància documental que Cervantes realment visités mai Barcelona i menys encara que arribes a residir en aquest edifici, però pels detalls dels seus escrits tampoc es pot descartar. De fet, Martí de Riquer va llançar la hipòtesi que Cervantes va estar a Barcelona en algun moment entre 1609 i 1611. Ara, si mai va residir en aquest edifici, hauria de ser en una construcció anterior a l’actual, que és del 1940. L'escultura d'un cap a la façana també s'ha relacionat amb l'escriptor castellà.
Altres espais cervantins de la ciutat de Barcelona són el carrer de Perot lo Lladre, que fa referència a un bandoler històric que apareix al llibre de Cervantes com Roque Guinart, i el mateix carrer Cervantes, dedicat a l’escriptor, però sense vinculació coneguda amb les seves obres. Tots dos carrers es troben al Barri Gòtic, on també hi ha el carrer del Call, on el Quixot descobreix, amb sorpresa, una impremta on es treballa en l'edició d'una versió apòcrifa de les seves aventures.
Archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única”
Ben a prop del passeig de Colom hi ha el Pla de Palau, ja que on ara hi ha la facultat de Nàutica hi havia, en època de Cervantes, el Portal de Mar, un dels accessos a la ciutat. Com que la Barceloneta encara no existia, més enllà només hi havia sorrals i la platja, i és aquí on el Quixot s’enfronta en combat al cavaller de la Blanca Luna i, en ser derrotat, dona per acabades les seves aventures i torna a aquell indefinit “lugar de la Mancha” d’on provenia.
Ja ho hem dit, no està del tot demostrat que Cervantes trepitgés mai Barcelona, però hi ha prou detalls per pensar que va ser així. Qui si va visitar Barcelona va ser el Quixot, però ho va fer només en la imaginació i els escrits de Cervantes, perquè hi ha gent que ho oblida, però l’Ingenioso hidalgo sempre ha estat... un personatge de ficció.