L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha declarat aquest dimecres l'emergència climàtica a la ciutat en un acte institucional en el Saló de Cent de l'Ajuntament, amb l'objectiu d'invertir 563 milions d'euros fins a 2025 per reduir fins a dos milions de tones de CO2 l'any 2030.
"No volem un decret retòric, volem un abans i un després en la lluita contra l'emergència climàtica", i ha dit Ada Coplau que farà falta fer el que sigui perquè es compleixin els objectius marcats, per la qual cosa ha advertit que farà falta un canvi de paradigma sobre la societat actual.
Aquesta declaració és un document amb un centenar de mesures que es duran a terme en els propers 10 anys per reduir un 50% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle el 2030 respecte als valors de 1992, que és l'any de referència en aquest àmbit perquè es va crear el primer inventari d'emissions.
Les mesures afecten diversos àmbits, com l'urbanisme, la mobilitat, energia, residus i alimentació, la meitat de les quals depenen exclusivament del consistori barceloní. Les altres impliquen altres administracions com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Generalitat o l'Estat, i institucions com el Port de Barcelona i l'Aeroport del Prat. Entre les actuacions, transformar quinze quilòmetres de carrers en superilles; millorar el transport públic i activar cent equipaments municipals com a refugis climàtics per protegir la salut de les persones.
Europa Press
Com es concreta l'emergència climàtica?
L'emergència climàtica és un problema global que a Barcelona es concreta, entre molts altres aspectes, en un augment del risc d'incendi a Collserola i una pèrdua de biodiversitat; increment de la temperatura i disminució de la pluja acumulada. També es preveu que les platges perdin entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a finals de segle. En el pitjor dels escenaris, la platja de Sant Sebastià podria arribar a desaparèixer. Es calcula que, entre el 1992 i el 2015, 3.700 persones van morir a causa de la calor extrema, sobretot persones grans i fràgils. Les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
Objectius
La declaració es marca reduir en un 50% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2030 respecte al 1992, any de referència que es correspon amb el primer inventari d'aquests gasos a la ciutat.
Les línies estratègiques del govern Colau per aconseguir aquest objectiu són la Zona de Baixes Emissions i reduir el trànsit, que, segons els càlculs del consistori, permetrien una disminució de 550.000 tones de CO2; un nou model d'eficiència energètica residencial i d'edificis (reducció de 450.000 tones de CO2); generació i foment de les energies renovables (menys 200.000 tones de CO2); reduir les emissions del Port i l'Aeroport (178.000 tones) i augmentar la recollida selectiva de residus amb sistemes individualitzats a nivell domèstic i comercial (153.000 tones de CO2).
Superilles
Un primer àmbit és el model urbà i algunes de les mesures són accelerar el programa de superilles per transformar quinze quilòmetres de carrers en eixos verds fins el 2024; incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit i actuacions en 200 centres educatius per millorar la qualitat ambiental, el confort de l'espai públic i la seguretat dels infants, com per exemple amb places davant de les escoles.
Mobilitat
En mobilitat i infraestructures, la declaració demana més espais per a vianants; posar en servei el tram central de l'L9, la connexió de l'L4 a la Sagrera i la connexió de l'L3 a la Trinitat Vella i millorar Rodalies i Regionals i accelerar les obres de finalització de la Sagrera.
Port i aeroport
També, introduir mesures de fiscalitat verda per gravar la distribució de mercaderies de les grans plataformes tecnològiques i instar les grans infraestructures, que són Port i Aeroport, a reduir les emissions. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a Barcelona s'imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils.
Model energètic
Per promoure un canvi en el model d'energia, l'Ajuntament de Barcelona desenvoluparà una ordenança perquè els edificis nous o que es rehabiliten de forma integral siguin de mínima demanda energètica i màxima generació, així com altres projectes que permetin arribar a 48 MWp d'energia fotovoltaica el 2025, entre altres actuacions.
Model econòmic
Pel que fa al canvi en el model econòmic, la declaració planteja una estratègia d'economia verda, blava i circular, és a dir, sostenible; implantar el pressupost de carboni; incorporar criteris ambientals i d'economia social en la contractació pública i estudiar la capacitat de càrrega turística de Barcelona en termes climàtics i socials i reduir les emissions d'aquesta activitat.
Reducció residus
En l'àmbit de consum i de residus, el consistori es proposa desplegar la recollida de sistemes individualitzats -porta a porta; contenidors intel·ligents i plataformes mòbils de recollida selectiva, com es fa al Bon Pastor- de residus domèstics i comercials a tota la ciutat i augmentar la recollida selectiva fins al 65% per reduir la necessitat d'incineració. També vol que s'eliminin els plàstics d'un sol ús, una mesura que, com altres, no depèn del consistori, sinó, en aquest cas, de la Generalitat i l'Estat.
Dietes saludables
En el model alimentari, l'Ajuntament vol promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles i tots els menjadors municipals el 2021 amb productes de temporada, proximitat i ecològics; reduir el consum de proteïna animal (sobretot carn vermella) i prioritzar la carn de ramaderia extensiva i ecològica; obrir un mercat majorista d'aliments frescos ecològics el 2021 a Mercabarna i obrir un centre de reaprofitament alimentari a Mercabarna l'any que ve.