Una de cada cinc sabateries va tancar entre el 2019 i el 2022 a Barcelona, segons dades del cens comercial de l'Ajuntament. L'últim any abans de la pandèmia hi havia censats 808 comerços de calçat i pell, i tres anys després la xifra havia caigut a 621, un 23,1% menys. Tres anys abans, la xifra de sabateries era de 882, així que en sis anys, tres de cada deu comerços que es dediquen a aquest sector havien desaparegut. Les dades coincideixen amb la tendència general de Catalunya, que va passar de tenir-ne 2.929 el 2017, a 2.305 quatre anys després, segons el departament d'Empresa de la Generalitat. Des de Pimec, constaten la pèrdua progressiva d'aquest teixit empresarial més enllà de les sabateries d'ençà de la covid.
Tant a Barcelona com a tot el país, al voltant d'una de cada cinc sabateries ha tancat en els últims anys. En els darrers mesos, algunes marques han abaixat la persiana a totes les botigues definitivament, com Marlo's o Calçats Cubedo, mentre que d'altres han tancat establiments, com l'icònic de Casas a la Rambla. De fet, segons ha pogut saber l'ACN, el lloguer del local que ha deixat la cadena de sabateries podria estar sobre els 20.000 euros al mes de lloguer, i la propietat valora una oferta d'una espardenyeria, entre d'altres, per prendre el relleu.
Tancaments definitius a Ciutat Vella i a l'Eixample
En el cas de la capital, pràcticament 200 establiments dedicats al calçat i a la pell van tancar entre el 2019 i el 2022. La circumstància es va notar especialment a alguns dels barris que disposaven de més sabateries. És el cas de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a Ciutat Vella, que va passar de 54 a 34 botigues (-37%), o del Barri Gòtic, al mateix districte, que va caure de 86 a 56 (-35%). El Raval, que va passar de 41 a 28 (-32%); la Dreta de l'Eixample, de 94 a 66 (-30%); o Sant Gervasi Galvany, de 62 a 46 (-26%), són altres exemples.
De fet, l'any 2022 hi havia comerços dedicats al calçat a 50 barris, però respecte a tres anys enrere, han desaparegut els locals destinats a aquest ús al Besòs i el Maresme, el Clot, la Guineueta, Pedralbes i Provençals del Poblenou. Per contra, n'ha obert un a Roquetes, on no en constava cap ni el 2016 ni el 2019. Les dades municipals no desglossen entre aquelles botigues que tenen les sabates com a principal producte, i les que venen majoritàriament bosses de mà, carteres o altres accessoris de pell.
"S'està extingint el tipus de negoci petit"
A la Vila de Gràcia la caiguda és més moderada, ja que van passar de 54 a 48 comerços en tres anys fins al 2022. Un dels que es manté és Calçats Ramos, un dels més antics del barri, que continua a la plaça de la Llibertat des de la seva fundació. Maria Eugènia Ramos regenta el negoci i és la tercera generació després que el seu avi impulsés l'establiment l'any 1885. En un principi es feien sabates a mida, i després es van incorporar calçats de totes les classes i marques.
"Tothom et coneix, és una botiga de barri, saps la història de tothom, és com a casa", explica Ramos a l'ACN. Preguntada sobre el secret per aguantar amb la persiana aixecada tot i el degoteig de tancaments a la ciutat i arreu del país, explica que "el tracte" amb els possibles compradors i el fet que tenen molta "clientela de tota la vida" són algunes de les claus, així com la localització, de pas cap a l'estació de Ferrocarrils i davant del Mercat de la Llibertat.
Ramos expressa que al sector li "preocupa" la tendència de la gent sobretot jove a comprar calçat per internet, ja que això "fa mal" al teixit comercial. "S'està extingint aquest tipus de negoci petit", lamenta. Creu que molts comerços com el seu encara "se salven" pel fet que a molta gent els agrada provar-se les sabates a la botiga. De fet, l'establiment gracienc no ha habilitat una opció de venda per internet, i diu que alguns dels qui ho fan, "no saben el que estan venent".
Segons ella, "la pandèmia va marcar" i va ser una de les causes per les quals molts han hagut de tancar en els últims temps. El fet que els lloguers són "altíssims" i la pujada de les despeses també els ha jugat en contra. A més, "ja no hi ha la venda que hi havia abans de la pandèmia", explica Ramos, que diu que alguns "han hagut d'anar reduint despeses, però arriba un moment que has de plegar".
Comparable a la dels quioscos, merceries i drogueries
Pel que fa al conjunt de Catalunya, els establiments al detall de calçat i complements de pell també han anat a la baixa, ja que van caure un 21,3% des del 2017 al 2021, les dades més recents del Cens d'Establiments Comercials de Catalunya del departament d'Empresa. Si el 2017 n'hi havia 2.929, l'any següent la xifra va retrocedir fins a les 2.794, el 2019, fins a les 2.691 i, el 2021, després de la pandèmia, el nombre de sabateries era de 2.305.
La tendència a Catalunya de les botigues en general ha estat de retrocés, en el mateix període, amb 92.552 censades el 2021, un 3,2% menys que quatre anys abans (95.614), un percentatge sensiblement inferior als establiments de calçat i pell. Entre els altres gremis amb un nombre significatiu de comerços i amb una caiguda comparable, destaquen el de les llibreries i quioscos (-28%), el de les merceries i paqueteries (-23,2%), les botigues de mobles i màquines d'oficina (-22%) i les drogueries i perfumeries (-22%).
PIMEC demana més "consciència" i treballar el relleu generacional
A Pimec Comerç han constatat a través de les associacions professionals que representen la desaparició progressiva els darrers anys no només de sabateries sinó d'altres comerços de proximitat, particularment des de la pandèmia i de la mà de "l'accentuació de la compra per internet".
El seu president, Antonio Torres, apunta que hi ha més d'una causa per explicar el fenomen. D'una banda, la irrupció del comerç electrònic i la competència sovint "deslleial" de les grans plataformes envers els establiments físics de proximitat. De l'altra, diu que falten campanyes de "conscienciació" sobre els beneficis del comerç i alerta sobre el risc de "desertització" de les ciutats si aquest es perd.
Per últim, Torres diu que, de portes endins, també els establiments petits han de fer un esforç d'adaptació als nous temps, "digitalitzant-se". A més, considera que una altra clau és treballar el "relleu generacional" en aquests establiments (per exemple, a través de les pràctiques de la Formació Professional dual), per evitar els tancaments que es produeixen de negocis que "són perfectament viables" però no troben successor.