L’Ajuntament de Barcelona ha incoat un expedient sancionador a una xarxa de pisos turístics il·legals, segons ha assegurat aquest dimecres la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Mobilitat, Laia Bonet, que ha anunciat que es tractava d’una “xarxa extensa” sobre la qual “hi ha clares evidències" del fet que pugui haver-hi un delicte d’assetjament immobiliari en 70 apartaments creats a partir de la partició de 37 pisos, i per això ha detallat que la sanció pot arribar als 600.000 euros, ja que “l’impacte és enorme” i que ja s’ha traslladat el cas a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana, als Mossos d'Esquadra i a l’Agència Estatal Tributària.

"Hem de ser absolutament inflexibles i contundents amb les sancions que corresponguin", ha afirmat Bonet, que ha assegurat que per primera vegada es buscarà la imposició de la sanció més alta prevista en la normativa, que segons la Llei Catalana de Turisme pot arribar a un màxim de 600.000 euros. A l’expedient queda demostrat que l’Ajuntament ha detectat “una xarxa d’empreses i societats que conflueixen en una mateixa persona” i s’ha pogut esbrinar que aquesta única persona gestionava fins a 70 apartaments, i que a partir dels comentaris publicats en diverses xarxes socials es conclou que hi ha hagut molt ús d’aquests apartaments, generant un important benefici d’una activitat il·legal.

Així mateix, Bonet ha recordat que a Barcelona hi ha uns 10.000 pisos turístics i ha defensat que és tasca del govern municipal utilitzar plenament totes les eines legals que permetin controlar-los, en al·lusió a la sentència del Tribunal Suprem que permet a les comunitats de propietaris vetar apartaments d’ús turístic. La investigació d’aquesta xarxa es remunta al 2016, moment en què els serveis d'inspecció municipals van detectar que la xarxa de lloguer de pisos turístics sense llicència començava a operar a la ciutat. L'entramat que es dedicava a comprar pisos, i fins i tot finques senceres, mitjançant una organització de societats -amb onze empreses detectades- i persones vinculades entre si, que dividien "fent obres sense permís o sense el permís adient" per després llogar-los a turistes per menys de 31 dies sense tenir la llicència d'habitatge d'ús turístic.

Segons el consistori, el multiinfractor tenia un paper "destacat" dins la xarxa i s'encarregava de la gestió dels allotjaments i dels turistes. Per evitar les sancions, l'organització es dedicava a fer canvis de titularitat dels habitatges entre les persones físiques i les empreses de la trama i presentaven contractes de lloguer de llarga durada legals. Tanmateix, en inspeccions presencials, el consistori mai va trobar cap llogater vivint al pis, sinó sempre turistes. De fet, segons ha explicat l'Ajuntament, la investigació va detectar que una mateixa persona constava com a llogatera al mateix temps de fins a 6 pisos i una altra de tres pisos.