El govern municipal de Barcelona ja té enllestit un nou projecte de pla d’usos per a l’Eixample que suposarà una important restricció de la proliferació de negocis com restauració -bars i restaurants-, a més d’establiments de degustació, autoservei, discoteques i botigues de conveniència. Sobre el paper, la finalitat del nou pla és evitar els monocultius i l’especulació i protegir el comerç de proximitat, però més explícitament, servirà per “evitar nous casos de carrers com el d’Enric Granados”, en paraules de la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, una via en la que en nou trams de carrers es compten actualment 70 bars i restaurants, amb les consegüents queixes dels veïns per la massificació i el soroll constant.
Aquest nou pla d’usos, amb tot, no ha estat exempt de polèmica, perquè el pla inicial, presentat el març del 2022, no va comptar amb el suport del PSC en la comissió de Govern, i durant aquests mesos s’ha hagut de perfilar fins a arribar a un consens entre els dos socis de govern que inclou, de fet, una relaxació de moltes de les mesures previstes inicialment, com la restricció de negocis de tipus turístic i se centra únicament en la limitació dels cinc tipus de negocis citats i considerats com de més impacte en la vida quotidiana, amb la prohibició addicional de tots els negocis relacionats amb el sexe i la pornografia -exhibició de material pornogràfic, locals de prostitució, sales d’exhibició sexual i 'meublés'-.
En tot cas, el nou projecte del pla d’usos es pot interpretar com una cessió de Barcelona en Comú davant els seus socis de govern, el PSC, que es visualitza en la rebaixa de les restriccions a establiments en dues zones diferenciades, una definida pels àmbits pacificats o en vies de pacificació que inclourà també els de futura pacificació, i un altre per a la resta del districte. En un ambient preelectoral, les divergències entre els dos partits afloren amb més notorietat però malgrat tot, després de gairebé un any de negociació els dos socis de govern han arribat a un acord per portar el pla a la Comissió d’Urbanisme la setmana vinent amb la previsió d’aprovar-lo al ple del 27 de gener.
Dues àrees de regulació
En concret, el nou pla d’usos preveu dues àrees de regulació diferents. La primera estarà constituïda pels carrers que ja tenen un pla d’usos específic, és a dir l’àmbit de la Superilla de Sant Antoni i el carrer Girona; els carrers pacificats actuals: Enric Granados, passeig de Sant Joan, avinguda Mistral, carretera de Ribes, avinguda Gaudí i, dins l’àmbit de Glòries, el carrer Cartagena; els carrers en pacificació, és a dir els eixos verds de Consell de Cent, Rocafort, Comte Borrell i Girona més els carrers Tamarit, Parlament i Aldana; i finalment els carrers que es pacifiquin en un futur.
En tot aquest àmbit la nova regulació quedarà de la següent manera, aplicades els cinc tipus d’establiments citats: en un radi de 50 metres només hi podrà haver un màxim de 5 establiments i en un radi de 100 metres un màxim de 18 establiments. A més, haurà d’haver-hi una distància lineal de 25 metres entre establiments. Cal apuntar que aquesta regulació no afecta els establiments existents, que a més es podran traspassar, però sí que afectarà l’atorgament de futures llicències per a nous negocis d’aquests tipus. Pel que fa al segon àmbit, i que ha estat el principal escull entre BComú i el PSC, la normativa es relaxa i permet un màxim de 20 establiments en un radi de 100 metres.
Cal tenir en compte que en l’actualitat, al districte de l’Eixample hi ha 14.000 locals en planta baixa, dels quals 3.200 són bars i restaurants. És el districte de Barcelona que en té més, i que sense regulació es podria arribar a un màxim de fins a 11.000 bars i restaurants, mentre que amb aquesta nova regulació, el topall es reduirà a uns 1.150, segons les xifres aportades per Janet Sanz, tot i que segons Laia Bonet podrien ser uns 2.000. En tot cas, segons ha especificat la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, el pla d’usos té com a objectiu “evitar els monocultius”, i en aquest sentit l’acord al qual han arribat el PSC i BComú és una “regulació quirúrgica que aborda una relació diferent entre el que avui ja està pacificat i amb risc imminent de monocultiu i la zona on es permet el creixement”.