El llegat de l’obra arquitectònica d’Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925-2021), mort als 95 anys, és visible als carrers de la capital de Catalunya. Més enllà de la seva tasca com a urbanista, des d’on va poder desenvolupar la transformació de la Barcelona preolímpica fins a convertir-se en un referent mundial, oberta al mar, higiènica i esponjada -i model que intenta emular l'actual govern municipal-, les seves construccions a través del seu estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep Martorell i David Mackay, han deixat empremta en edificis d’habitatges, oficines, museus i centres comercials que formen part de la vida quotidiana dels barcelonins.
Des del Disseny Hub de la plaça de les Glòries (imatge principal) fins a l’ampliació d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya, la seva obra arquitectònica pot causar admiració o desencís, però difícilment passen desapercebudes en una ciutat que li deu a Bohigas l’impuls de la Vila Olímpica, la reconversió de les casernes Roger de Llúria en l’actual UPF o fins i tot el sentit cosmopolita que va impregnar la Barcelona de tombant de segle.
Aquesta és una selecció de cinc obres perfectament visibles a peu de carrer, totes amb un sentit pràctic i alhora cert sentit provocador. Que agradin o no, ja és tota una altra cosa.
Potser l’edifici més emblemàtic de Bohigas i MBM, anomenat popularment com ‘la grapadora’ pel seu disseny. Construït entre 2009 i 2013, s’ha convertit amb la torre de Jean Nouvel i els nous Encants Vells en un símbol d’aquest espai urbà que és la plaça de les Glòries, encara pendent de la reurbanització definitiva. Configura també una porta d’entrada al districte 22@. És la seu del Museu del Disseny, la qual cosa permet visitar-lo per dins. Els seus materials -zinc, ferro fos, vidre, formigó, alumini, fusta-, la instal·lació a la coberta de panells fotovoltaics i la reutilització d'aigües pluvials el converteixen en un edifici sostenible.
La Casa Meridiana -també anomenat Edifici Meridiana-, és una mostra de l’obra de Bohigas en ple ‘desarrollisme’ de la dècada dels anys seixanta, amb l’avinguda Meridiana convertida en una autopista urbana de dotze carrils de circulació i la ciutat amb un creixement vertiginós que havia d’engolir l’arribada de desenes de milers de ‘nous barcelonins’. És un edifici d’habitatges singular per la forma de les seves finestres, similar a un rusc urbà i amb orientacions diferents segons l’ús de cada espai i també per la façana, recoberta de plaques de ceràmica marró fosc. Va ser construït el 1966 i consta de 121 habitatges.
Construir un nou edifici a la Rambla de Barcelona no era un repte senzill, però MBM va afrontar-lo amb un edifici modern i estilitzat que comprén un passadís central dissenyat específicament per permetre una visió del campanar de l’Església de Santa Maria del Pi des de la gran artèria de vianants barcelonina, fusionant així el seu estil contemporani amb una de les joies del gòtic català. Construït en plena febre olímpica, entre 1989-1993, va ser dissenyat com un ‘edifici intel·ligent’, i inclou un aparcament automatitzat d’onze plantes subterrànies. L’edifici té ús comercial i ha acollit a la seva primera planta diversos negocis, encara que cap ha aconseguit consolidar-se.
La transformació del Raval amb l’obertura de la Rambla del mateix nom l’any 2000 va comportar una important operació urbanística que incloïa no només l’esponjament de la zona, sinó també la construcció de diversos edificis singulars, un dels quals va ser l’Edifici d’oficines del sindicat UGT, un exemple més de l’arquitectura pràctica habitual en Bohigas i el seu estudi d’arquitectes. Construït entre 2002-2008, té forma de lletra L, amb façanes als carrers adjacents i dialoga amb l’Hotel Barceló Raval, un altre edifici de la nova urbanització que busca els mateixos objectius, obrir el Raval a la ciutadania amb nous usos, esperit que també contempla la propera Filmoteca de Catalunya a la plaça de Salvador Seguí.
Segur que és el treball de Bohigas més vist per barcelonins i visitants, encara que no sigui el més ben valorat. De fet, MBM és responsable de l’ampliació que s’hi va fer el 1993 que va suposar un engrandiment del centre comercial fins al carrer Fontanella, menjant-se diversos edificis preexistents. També es va refer la façana tot i mantenir el to gris acostumat en els centres comercials d’El Corte Inglés. Amb tot, el nou edifici és més arrodonit i té, com a singularitat, la reproducció de la tribuna modernista de la casa Sicart, un dels edificis del carrer Fontanella que van ser enderrocats per ampliar els grans magatzems.