Les zones proveïdes per les conques dels rius Ter i Llobregat, com són Barcelona i la seva àrea metropolitana on es concentra l'àmplia majoria de població de Catalunya, s'enfronten a una de les sequeres més grans de les últimes dècades, amb l'aplicació de l'alerta d'excepcionalitat. Les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya tampoc no són gens encoratjadores per als propers mesos, quant a pluges es refereix, sent una de les pitjors situacions pluviomètriques des de l'any 1905 i encadenament 29 mesos sense precipitacions.
Segons el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, es garanteix el proveïment d'aigua fins a l'estiu de 2023, però per als últims cinc mesos de l'any hi pot haver talls a la ciutat de Barcelona i tota la seva àrea metropolitana.
Arran de les últimes declaracions del director de l'ACA, el sector turístic i hoteler, un dels més importants de Barcelona que crea prop de 115.000 llocs de treball anuals i representa el 14% del PIB de la ciutat, es mostra molt preocupat per les mesures que l'ACA aplica i per com evoluciona la sequera, pensant en com podria afectar els viatgers.
Els 9,7 milions de turistes que visiten la capital catalana anualment poden veure restringit, a partir dels mesos d'estiu, la despesa d'aigua als hotels, apartaments turístics i hostals si les reserves continuen minvant. Això faria que no es poguessin realitzar una despesa d'aigua habitual en les vacances, limitant les dutxes o les vegades que utilitzen el lavabo i podent afectar negativament el nombre de reserves, amb el consegüent impacte negatiu en l'economia local.
Les instal·lacions aquàtiques, com ara piscines o balnearis, són altres de les instal·lacions que poden veure limitada la seva operativa, ja que, si no s'han omplert en les últimes setmanes, no podran obrir les seves instal·lacions.
Malgrat les dades negatives acumulades des de fa aproximadament un any, l'Agència Catalana de l'Aigua no ha desenvolupat cap pla extraordinari per prevenir les conseqüències de la sequera entre la població i diversos sectors econòmics, com l'ús i la producció de més aigua regenerada a la capital catalana i voltants. S'ha optat per incrementar l'obtenció d'aigua a través de les diverses dessalinitzadores de l'àrea metropolitana, en lloc d'optar per l'aigua regenerada, com diversos experts han aconsellat en les últimes setmanes.
L'entrada de Barcelona en aquest escenari implica la reducció del consum d'aigua en alguns dels usos, com és el cas de l'industrial, on la quantitat d'aigua disponible es redueix un 20%. D'altra banda, el consum en usos lúdics el percentatge disminueix en un 10% i en un 20% en usos recreatius que impliquin el reg.
Aquestes mesures arriben tard i malament, segons diversos experts. És l'opinió del president de l'Associació Espanyola de Reutilització Sostenible de l'Aigua (Asersa) i catedràtic d'Enginyeria Ambiental a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Rafael Mujeriego, que ha criticat que el Pla de Sequera de l'ACA estigui mal plantejat des de fa una dècada. Mujeriego ha retret que l'administració hagi seguit la normativa vigent, sense preveure que aquesta ja estava "desactualitzada".
L'última sequera important a Catalunya va tenir lloc entre 2007 i 2009, en aquell moment les reserves dels dipòsits van caure fins al 20%, una xifra que és cada vegada més propera, ja que en l'actualitat els embassaments catalans estan per sota del 28% de la seva capacitat. Els pronòstics del servei de meteorologia català no són encoratjadors, ja que no s'esperen pluges contundents en les properes setmanes.
Si empitjora la situació, l'ACA podria declarar la fase d'emergència, la més extrema de totes. Aquest escenari preveu un encariment del preu de cada metre cúbic d'aigua que es consumeixi de més, fins a assolir els 0,60 euros, establint una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, que pot baixar fins als 160 en cas d'emergència extrema.
L'agricultura serà el sector més afectat amb aquest escenari, ja que se suprimirà el reg agrícola i només estaran autoritzats a mantenir en supervivència els cultius llenyosos. I els usuaris industrials veurien una reducció del 25% dels consums d'aigua.