Precisament el mateix dia que s’ha denunciat l’enderroc parcial de la masia de Can Valent, al districte de Nou Barris, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla de xoc per protegir el patrimoni que tindrà com a actuació més tangible l’enduriment dels requisits per procedir a enderrocar edificis. Aquesta acció concreta forma part d’una Mesura de Govern que es portarà per a la seva aprovació al ple municipal del mes d’abril, fixat pel dia 29 i que té com a objectiu la preservació patrimonial en un sentit “viu i ampli” segons l’ha definit la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, en la seva presentació.

Segons ha detallat Sanz, la mesura, que porta per nom ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’, busca evitar noves pèrdues patrimonials com les que la ciutat ha hagut de lamentar recentment, com la desaparició de Vil·la Concepció a la Prosperitat o de la Cooperativa Flor de Maig a Galvany. En aquest sentit, Sanz ha apuntat que la nova mesura implicarà un canvi en la conceptualització del patrimoni, on als edificis singulars s’hi sumaran altres aspectes, com “el patrimoni popular, l'obrer i urbà i el que crea lligams sentimentals, perquè són elements que integren la vida quotidiana als barris”, i que estan en una “situació de risc per culpa de l’especulació i la gentrificació”

Fre als enderrocs

Quant als enderrocs en concret, la nova mesura preveu una modificació de l’Ordenança reguladora dels procediments d'intervenció municipal en les obres (ORPIMO), que té per objectiu millorar el control sobre els enderrocs. La intenció és que la Comissió de Govern iniciï properament la modificació de l’ordenança per tal que, a partir que s’aprovi, la tramitació dels enderrocs passi de comunicat diferit a llicència i calgui aportar informació sobre el possible valor patrimonial de l’edifici que es proposa enderrocar. Això permetrà conèixer amb més detall el patrimoni de la ciutat i valorar si és necessari millorar-ne la protecció. Per tant, si fins ara es podia enderrocar amb relativa facilitat les finques i edificacions que no estaven incloses al Catàleg patrimonial, ara es considerarà que tota la ciutat construïda pot tenir un valor i, per tant, caldrà analitzar-lo històricament i patrimonial.

Així, Sanz ha recordat que casos com els de les casetes del carrer de l’Encarnació, a Gràcia, l’antic Hotel Buenos Aires de Sarrià-Sant Gervasi i múltiples iniciatives veïnals per protegir jardins i entorns singulars posen de manifest la “necessitat d’actualitzar la política patrimonial de la ciutat”. A més, en un moment d’emergència climàtica, poder preservar la ciutat construïda i evitar enderrocs per potenciar la rehabilitació és una de les estratègies claus per reduir emissions i, alhora, per fomentar la creació d’una economia verda centrada a millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica de les edificacions.

Quatre àmbits d’actuació

En aquest sentit, ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’ preveu actuacions en quatre àmbits: noves eines normatives, noves eines de coneixement i rehabilitació, nous vincles amb la ciutadania i impuls de canvis legislatius. Pel que fa al primer punt, es començarà per l’ampliació del Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Des de la seva creació, el 1979, als 860 edificis inicials s’hi han anat afegint elements de manera puntual; i des del 2006 se n’han incorporat 2.182 de nous. Ara, s’intensificarà aquesta tasca per transformar un document tancat i hermètic en un d’obert a contínues noves incorporacions i en revisió permanent per ampliar el nombre d’elements catalogats, amb la realització dels estudis històrics pertinents. Serà un catàleg viu, flexible i obert als nous reptes urbans que permeti actuar amb antelació, de forma proactiva, i evitar que es perdin elements valuosos pel fet de no estar protegits.

Les altres mesures també van en la línia d’ampliar els elements patrimonials de la ciutat i el seu grau de protecció. En destaquen la revisió del nivell ‘D’ de protecció patrimonial. L’objectiu serà que qualsevol intervenció en un nivell ‘D’ s’hagi de documentar prèviament amb la finalitat de revisar-ne la protecció i les actuacions admeses, tal com ja es fa a Ciutat Vella i l’adequació del planejament respecte als teixits històrics. En els últims anys s’ha anat fent una revisió progressiva del planejament de diversos nuclis històrics: Poblenou (2011), Sant Andreu (2017) i Gràcia (2020), i el que s’ha començat a elaborar recentment al Clot i el Camp de l’Arpa del Clot, entre altres. L’objectiu és fer-ne un per any per incrementar la protecció patrimonial i urbanística vinculada als teixits històrics. 

També es preveu la redacció del Catàleg de Paisatge de la ciutat. Els últims anys s’han fet estudis de 15 barris de la ciutat per explorar i determinar les característiques del seu paisatge urbà. Ara, s’avançarà per tenir un estudi de tots els barris de la ciutat que acabi configurant el Catàleg de Paisatge de Barcelona; la revisió del Pla de protecció dels establiments emblemàtics i tradicionals. Per protegir els comerços emblemàtics, es treballarà per incloure més establiments en el nivell de protecció ‘E’ del pla i la consolidació del patrimoni verd amb diverses línies d’actuació: D’una banda, es faran plans directors pels parcs i jardins de nivell A i B de protecció, que són els que tenen un ús més intensiu, i es prioritzaran els del parc de la Ciutadella, el Park Güell i la muntanya de Montjuïc. 

Pel que fa als jardins protegits, actualment n’hi ha de 40 de caràcter públic i privat, a més d’alguns casos d’enjardinaments dotats de protecció. Es farà una revisió per incloure’n més al Catàleg segons la seva vàlua històrica i artística, independentment de l’edifici arquitectònic que puguin acompanyar. També es farà un pla per preservar la continuïtat de les espècies d’arbres que caracteritzen el paisatge de la ciutat, com el plàtan de l’Eixample, els pins pinyers de Montjuïc, i d’altres.

Imatge principal: Les casetes d'Encarnació van estar a punt de ser enderrocades / Europa Press