Nova polèmica per la Zona de Baixes Emissions. Diversos Ajuntaments de l'Arc Metropolità de Barcelona van presentar aquest dimarts un pla alternatiu al del Govern per poder executar la Zona de Baixes Emissions en els pròxims mesos i van denunciar a l'executiu per voler fer un "decret uniformador". Això, més la moratòria de l'Ajuntament de Badalona que va provocar un xoc entre Albiol i els governs espanyols i catalans, s'hi ha d'afegir al fet que la possibilitat que la justícia tombi la Zona de Baixes Emissions de Barcelona. Per això, l'Ajuntament de Barcelona, liderat per Jaume Collboni, reserva gairebé 32 milions d'euros per poder retornar les multes que s'han efectuat des del gener del 2020, quan va entrar en vigor la Zona de Baixes Emissions a la capital de Catalunya.

La pèrdua dels diners, probable

De fet, tal com explica El Periódico, el consistori barceloní creu que la sentència que derogui l'ordenança de circulació en horari laboral per als prototips amb més anys de matriculació és "probable". Està en mans del Tribunal Suprem la derogació dels 95 quilòmetres de Barcelona de la Zona de Baixes Emissions. Fa gairebé un any i mig que s'espera que es resolguin els recursos que el govern de l'exalcaldesa Ada Colau, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona van interposar a les sis resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va dictar el passat març del 2022, en el qual ja va anul·lar la Zona de Baixes Emissions barcelonina. El tribunal assegurava que faltaven informes que justifiquin la restricció dels vehicles i que existeixen "vicis substancials". Els magistrats del TSJC sostenen també en la seva sentència, entre altres fonaments, que la zona té un excessiu àmbit geogràfic d'implantació i una excessiva restricció del tipus de vehicles afectats.

Davant la possible nul·litat de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, l'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona ha quantificat quin podria ser les afectacions per a les finances del consistori de confirmar-se el cop del Suprem. L'organisme taxa un impacte econòmic de 31.818.000 euros sobre els comptes municipals i qualifica de “risc probable” que l'Ajuntament hagi de sufragar aquesta quantitat. De fet, no és el primer cop que els pressupostos compten amb una estimació de les afectacions de la ZBE, i és que el 7 de setembre del 2021 es deduïa que el consistori podria deixar d'ingressar 12,7 milions d'euros en multes pendents no aprovisionades i reemborsar 5,6 milions per les sancions. 

L'Arc Metropolità presenta una contraproposta

Per evitar un xoc amb els tribunals, fins a 9 ciutats de l'Arc Metropolità de Barclona (Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Rubí, Mollet, Vilanova i la Geltrú, Martorell i Vilafranca del Penedès) van presentar un pla de Zona de Baixes Emissions més flexible que la de Barcelona, en contra del criteri del Govern de la Generalitat. El pla especifica que a partir del 2025 els barris del centre quedaran restringits per als vehicles que no tinguin l'etiqueta 0 emissions (blau), etiqueta Eco, etiqueta C (verd), etiqueta B (groc).  "No es tracta de fer una competència amb Barcelona, però ells ho han implementat abans. D'aquesta manera, hem pogut detectar unes certes mesures que podíem implementar nosaltres amb la finalitat d'ajudar a les persones que més ho necessitin", va dir l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, presidenta de l'Arc Metropolità.

Els municipis han previst que l'aprovació de les ordenances municipals de regulació de les Zones es dugui a terme entre el segon semestre de 2023 i el segon semestre de 2024. La normativa estatal dicta que des del passat 1 de gener, les 150 ciutats espanyoles de més de 50.000 habitants estan obligades a tenir una ZBE abans de 2024; no obstant això, des de l'Arc Metropolità han assegurat que les sancions (encara no definides) començaran a implementar-se a la fi de 2025 o principis de 2026.