Barcelona ha anunciat que accelerarà la seva lluita contra el canvi climàtic pels problemes de contaminació atmosfèrica. La capital catalana ha superat reiteradament els límits de contaminació que estableixen la Unió Europea i l'Organització Mundial de la Salut, fet que ha provocat que 3.500 barcelonins hagin mort de manera prematura, una dada que ha empès l'Ajuntament a prendre 58 mesures excepcionals en un pla dotat amb 83 milions d'euros. Quines són les principals accions i com ens poden afectar? I, és més, com podem contribuir a reduir els efectes del canvi climàtic?

Més i més contaminació

Barcelona ha ultrapassat els límits de contaminació reiteradament en concentració de diòxid de nitrogen (NO2) i partícules a l'aire (PM10). El primer es tracta d'un gas tòxic que sorgeix de la combustió a altes temperatures i que afecta greument el sistema respiratori; mentre que el segon són les partícules metàl·liques, de pols, cendres, ciment, entre altres materials prejudicials per al cos humà, que provoquen malalties greus com el càncer de pulmó. Tots dos, tòxics, provocats principalment pels vehicles que circulen per la ciutat, es concentren en l'aire i esdevenen el principal risc ambiental per a la salut a Barcelona i també a escala mundial.

A diferència d’altres ciutats, el principal problema pel que fa a la contaminació atmosfèrica són els nivells excessius de contaminants de mitjana al llarg de l’any i no només les puntes de contaminació. Així ho revela l'estudi de l'Agència de Salut Pública sobre la Qualitat de l'Aire (2015), que exposa que la mitjana anual de NO2 ha augmentat un 11% i la de PM10, un 13%, un increment que s'explica per l'augment de la mobilitat amb vehicle privat.

Els punts de mesurament de la contaminació repartits per la capital catalana mostren dades especialment preocupants: en els encreuaments de l'avinguda de Roma i Comte d'Urgell i de Via Augusta i Travessera de Gràcia s'ha superat el límit mitjà anual establert per la UE (40 µg/m3) en un 40% i un 35%, respectivament.

Pel que fa a PM10, tot i que cap punt de la capital ha superat el límit europeu de mitjana anual, situat en 40 µg/m3, en diversos indrets de la ciutat, com a la plaça Universitat o a l'encreuament entre Pujades i Lope de Vega es van superar els 50 µg/m3 més de 20 dies el 2015.

Amb tot, l'Ajuntament de Barcelona ha establert dues zones d’intervenció ambiental especial: la zona de protecció addicional de l'ambient atmosfèric, al centre de la ciutat, i la zona de baixes emissions intrarondes, entre la ronda de Dalt i la ronda Litoral.

 

En el mapa següent pots consultar la mitjana anual de NO2 dels diferents punts de mesurament de contaminació a Barcelona. Els que apareixen en vermell superen el límit anual establert per la UE; mentre que els verds queden per sota. La zona vermella representa la zona de protecció addicional de l’ambient atmosfèric i la groga, és la de baixes emissions intrarondes.

D'altra banda, en aquest mapa pots veure quants dies s'han superat els 50 µg/m3 en els diferents punts de mesurament de contaminació a Barcelona: els punts en què s'ha superat aquest límit més dies són més vermellosos. Com en el mapa anterior, la zona vermella representa la zona de protecció addicional de l’ambient atmosfèric i la groga, és la de baixes emissions intrarondes.

Restricció de vehicles

Amb aquests alts nivells de pol·lució, el govern municipal ha anunciat un pla amb 58 accions per reduir els efectes nocius de la contaminació, entre les quals n'hi ha una d'especialment polèmica: es pretén restringir l'accés d'alguns vehicles a la ciutat durant els episodis crítics de contaminació a partir de l'hivern del 2017 per, posteriorment, prohibir-los l'entrada el 2020. La zona geogràfica que quedarà afectada per aquesta mesura serà l'anomenada de baixes emissions intrarondes, que aglutina la pràctica totalitat de la ciutat.

La decisió de Colau és inèdita a l'Estat espanyol. Si bé la restricció de vehicles no és nova, sí que ho és el criteri de selecció. A Madrid, la seva alcaldessa, Manuela Carmena, ha optat per limitar l'accés al centre de la ciutat als que no són residents, mentre que des de l'Ajuntament barceloní s'ha decidit restringir l'accés als vehicles segons el seu nivell d'emissions contaminants.

En la darrera sessió plenària, el govern municipal va refusar concretar la xifra dels vehicles que es veuran afectats per aquesta acció a partir del 2020, molt probablement perquè pot ser molt elevada. I és que només a Barcelona ciutat hi ha 900.000 vehicles i en el conjunt de la província, la xifra s'eleva fins als 3,5 milions. D'altra banda, tampoc s'ha establert encara com s'ho farà la Guàrdia Urbana per aplicar aquesta restricció.

No obstant això, la regidora d'Ecologia, Janet Sanz, sí que ha detallat els vehicles que tindran prohibida la circulació durant els pics de contaminació a partir de la primavera del 2017. Seran els cotxes de gasolina matriculats abans del 2000 i els dièsel matriculats abans del 2006. La norma no és arbitrària: pren el criteri establert per la Direcció General de Trànsit (DGT) aquest any.

Avisos i mesures en casos extrems

Barcelona avisarà la població quan se superin els límits diaris i horaris de contaminació, els anomenats pics de contaminació, a través de panells d'informació variable, les xarxes socials i els webs municipals. En el cas de PM10, es prendran altres mesures, com la prohibició de l’ús de bufadors en les tasques de neteja i el verd i l'increment del reg dels carrers. Si els nivells elevats es mantenen més de tres dies, es prohibiran les activitat polsoses a les obres. Quan se superi el límit horari d'N02 (200 µg/m3), s'establiran abonaments de preus reduïts del transport públic i s'encarirà i fins i tot es prohibirà l’aparcament regulat a la calçada.

Impuls del transport públic

El pla de l'Ajuntament també preveu incentivar la retirada dels turismes més vells i atorgar abonaments anuals del transport públic o per al sistema de bicicletes públiques a qui doni de baixa un cotxe contaminant. Però, tot i aquesta mesura, serà capaç la infraestructura existent de transport públic d'absorbir la reducció dels vehicles privats? Difícilment. Per aconseguir-ho, l'executiu de Colau té en ment tres actuacions clau: obrir la L10 Sud, que permetrà fer arribar el metro a la Zona Franca; connectar les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, el Trambaix i el Trambesós, i acabar de desplegar la nova xarxa de bus. Tot abans del 2020, segons apunta el Pla de Mobilitat Urbana de la capital catalana.

La posada en marxa d'aquests serveis de transport públic serà clau per als objectius de l'Ajuntament. La Generalitat va anunciar que obriria parcialment la línia 10 Sud del metro el 2017; de moment, les obres segueixen avançant per acomplir aquest objectiu. Tanmateix, la unió dels tramvies està pendent del projecte constructiu i les obres podrien començar l'any que ve. Finalment, la xarxa de bus ortogonal és la que planteja retards més importants: actualment, només hi ha 17 de les 28 línies en funcionament.

I què puc fer jo?

Hi ha dues mesures que es poden prendre per contribuir a la reducció d'NO2 i PM10 a Barcelona. La primera és agafar el transport públic o la bicicleta en comptes del cotxe per fer els desplaçaments, una mesura raonable si es té en compte que el 40% de la contaminació a Barcelona és provocada pels motors de combustió dels vehicles. Tot i que el transport públic és l'opció preferida dels barcelonins, el transport privat guanya pes quan es tracta de desplaçament fora la ciutat.

D'altra banda, compartir el cotxe o comprar un vehicle elèctric pot ser una altra bona opció. De fet, les institucions fomenten els vehicles baixos en emissions o híbrids. Per exemple, Abertis ofereix la gratuïtat pels vehicles elèctrics a les seves autopistes.