Barcelona ha retirat la medalla d'Or de la ciutat a l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa. Així ho ha aprovat amb una clara majoria el ple de l'Ajuntament de Barcelona: hi han votat a favor tots els grups, a excepció de l'abstenció de Cs i el vot contrari dels regidors del PP, que s'han quedat sols defensant el manteniment de la distinció. Amb la decisió del ple, també s'han desestimat les al·legacions presentades pel mateix Martín Villa.

El govern de Barcelona -BComú, PSC-, el grup demòcrata (PDeCAT-Unió), ERC, CUP i el regidor de Demòcrates, Gerard Ardaluy, han votat a favor de la revocació del títol honorífic. És a dir, dit d'una altra manera, 33 de 41 regidors s'han mostrat favorables a aquesta decisió.

Els regidors del PP, liderats per Alberto Fernández Díaz, han estat els únics que hi han votat en contra, mentre que Cs ha optat per abstenir-se. "Revoquem els tèrbols lligams econòmics amb el franquisme", ha afirmat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha recordat la violència del franquisme, perpetrada per policies sanguinaris com Billy El niño. "La Barcelona del futur no es pot construir sobre la impunitat", ha sentenciat.

"Volen revocar la transició"

Alberto Fernández Díaz s'ha mostrat visiblement disgustat per la decisió del consistori. Segons el regidor popular, el que pretén l'Ajuntament no és retirar la distinció únicament, sinó que a més es vol "revocar la transició a la democràcia". El portaveu del PP ha atacat Gerard Pisarello assegurant que els comuns "haurien d'aprendre de comunistes com Marcelino Camacho", que sí que va acceptar el canvi de règim i el nou ordre constitucional.

Joaquim Forn, del PDeCAT, ha lloat la decisió de la majoria de partits del ple i ha assegurat que la revocació servirà per "reparar la memòria" de les víctimes del franquisme. Per la seva banda, el republicà Juanjo Puigcorbé ha anat més enllà i ha assegurat que Martín Villa hauria d'haver estat jutjat per crims contra la Humanitat.

Per la seva banda, Ciutadans ha optat un cop més per l'abstenció en aquest tipus de decisions controvertides. Mejías, apropant-se al PP, ha recriminat a Pisarello l'acció. "No seguirem els seus intents de venjança. S'hauria d'abstenir d'opinar sobre un plenari del segle passat", ha explicat en referència del ple de l'any 1976 en què es va atorgar la medalla d'or a l'ex ministre franquista. "Treballi per Barcelona i deixi l'odi", ha deixat anar la portaveu dels taronges.

Per què es retira la medalla

El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha pres aquesta decisió amb motiu dels 40 anys dels anomenats successos de Vitòria (1976). Aquest episodi històric fa referència a la repressió policial d'una concentració de treballadors en vaga a la capital d'Àlaba que es va saldar amb cinc víctimes mortals i més de 150 ferits, molts d'ells per armes de foc, el 3 de març de 1976, poc després de la mort del dictador Francisco Franco. En aquell context, Rodolfo Martín Villa era el responsable del ministeri de Relacions Sindicals i Manuel Fraga ministre de Governació. 

Aquell dia, la policia va arribar a llançar gasos lacrimògens i va arribar a disparar amb armes de foc amb l'objectiu de desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea a l'església de Sant Francesc d'Assís, al barri obrer de Zaramaga. La medalla d'Or va ser concedida a Martín Villa després d'un acord del ple barceloní l'any 1976, encara en un context no democràtic. 

Qui és Martín Villa?

Martín Villa va ser ministre de Governació -el que avui seria el responsable d'Interior- entre el juliol del 1976 i l'abril del 1979. Va néixer a Lleó el 1934, va desenvolupar una carrera fulgurant en el tardofranquisme. Entre altres càrrecs, el 1974 va ser governador civil de Barcelona i cap provincial del Movimiento, l'únic partit legal en el règim del dictador Franco.