“Barcelona secreta és com la cara B de dos mil anys d’història de la ciutat, des dels romans fins als nostres dies, protagonitzada per petits detalls que sovint ens passen desapercebuts, com ara la farmàcia més antiga, al carrer de Sant Pere Més Baix, fundada el 1561”. Aquesta és la descripció que fa l’escriptor i periodista Xavi Casinos del volum IV de la seva sèrie de llibres Barcelona Secreta (Viena, 2023), un nou treball que se suma a Barcelona. Històries, curiositats i misteris (2016); Barcelona secreta I (2019); Barcelona secreta II (2020), i Barcelona secreta III (2022), per descobrir curiositats, anècdotes i fins i tot misteris a l’entorn de la capital de Catalunya.
En articles breus i amb forta càrrega didàctica, Casinos dona a conèixer capítols de la ciutat majoritàriament desconeguts, com ara la importància de l’arxiu parroquial de Sant Just i Pastor, un dels pocs que s’han salvat de les repetides onades d’incendis provocats a esglésies i convents que ha patit Barcelona; com la gran rosassa de l’església de Santa Maria del Pi (foto principal) -que sí que va ser destruïda en una onada anticlerical, concretament la del 1936- es va poder reconstruir gràcies als dibuixos que Josep Maria Jujol havia fet dibuixar als seus alumnes d’arquitectura, o com les restes d’un molí de Sant Andreu es conserven mig enterrades a l’antic curs del Rec Comtal -en aquest cas, la bona notícia és que el nou pla director del Rec Comtal preveu recuperar i resignificar les restes-.
Més exemples de les històries que explica Casinos al llibre, i que prèviament han estat publicades al diari La Vanguardia estan lligades a l’existència d’una gran cisterna situada sota el monestir de Pedralbes o la curiosa història de la plaça del Sortidor del Poble-Sec, que es caracteritza per, precisament, no tenir cap sortidor, tot i que té una font del tipus Canaletes, però no és ben bé el mateix. La singular bústia de la Casa de l’Ardiaca, segurament la més fotografica de Barcelona, amb la tortuga i les orenetes amb disseny de Lluís Domènech i Montaner també té el seu corresponent capítol.
També hi ha espai per a històries més truculentes. Així, si al llibre anterior s’explicava com es conserva un os del dramaturg Pedro Calderón de la Barca a Barcelona -que es creia que era d’un dit de la mà però recentment s’ha descobert que correspon a un dit, sí, però del peu- en aquest s’explica que a l’acadèmia de Bones Lletres es conserva la màscara mortuòria del bibliòfil Ramon Miquel i Planas, fundador de la històrica marca de llibretes Miquel Rius. Una altra història sòrdida és l’existència d’un calabós al Palau Güell que, com correspon a aquest tipus d’instal·lacions, conté grafitis de tall pornogràfic fets pels seus ‘residents’.
Més històries que omplen el llibre són les del far de Montjuïc, un espai inaccessible que havia d’esdevenir un centre de reunions que no ha acabat mai de quallar; el sorprenent refugi antiaeri sota la conselleria d’Interior, construït pels treballadors d’Aigües de Barcelona a l’inici de la Guerra Civil o el búnquer soviètic conservat a l’antic consolat de l’URSS a l’avinguda del Tibidabo. I en el capítol de curiositats que dibuixen un somriure al lector no es pot passar per alt l’existència de tapes de claveguera a nom de Damm S.A. que, malgrat això, no donen accés a una conducció de cervesa. I així, entre capítols sòrdids i d’altres de divertits, Casinos recopila seixanta nous secrets de la ciutat que conformen aquesta cara B de Barcelona.