La celebració de Nadal a Barcelona arriba sempre acompanyada d’una peculiar polèmica, el debat sobre el pessebre de la plaça de Sant Jaume, que sovint es converteix en una batalla -per sort, només dialèctica-, entre defensors i detractors de la proposta que cada any instal·la l’Ajuntament de Barcelona. Val a dir que el mateix consistori també està al darrere d’un altre important pessebre, el que s’instal·la al pati d’entrada del Museu Marès i que, gairebé sempre, és la contrapart del de la plaça, perquè mentre un promou innovació i modernitat, l’altre assegura tradicionalitat. En un debat tan barceloní com aquest les posicions poden arribar a estar molt enfrontades, i per això un equip d’ElNacional.cat ha volgut copsar el punt de vista de la ciutadania, constatant que, almenys en les primeres hores d’exhibició del pessebre de la plaça de Sant Jaume, els defensors del format tradicional són majoria.
Josep Porta és el president de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, entitat que s’encarrega del pessebre del Museu Marès, que enguany està dedicat a sant Francesc d’Asís, que fa 800 anys va fer el primer pessebre: “Hem volgut fer un homenatge, i per això està inspirat en l’època d’ell i quadres i dibuixos de Giotto i contemporanis”. Tot i que l’obra en que ha participat encaixa amb la idea de pessebre tradicional -inclòs el seu caganer-, Porta reconeix que a la plaça de Sant Jaume cal fer un altre tipus de muntatge: “Potser la gent pensava veure un pessebre napolità clàssic i el que l’autor deu haver fet és una reinterpretació”, però per l’“estructura és el que ha de ser per un pessebre a la plaça de Sant Jaume". “També quedo encantat davant una reinterpretació”, afegeix.
Per la seva banda, l’escenògraf Ignasi Cristià és l’autor del pessebre de la plaça de Sant Jaume. Apunta que el pessebre “està concebut com una representació dels tres eixos del que seria un pessebre tradicional”, però aclareix que quan fa referència a la tradició, es refereix “al concepte, no a la forma”. “El que conceptualment sí que es respecta són les tres escenes principals”, afegeix, en referència a l’anunciament als pastors, el naixement i els Reis d’Orient. El pessebre és innovador, inclou una caganera, i això el contraposa amb el del Museu Marés, del que opina que “és un pessebre tradicional molt ric”. Això sí, davant les crítiques a la seva proposta, Cristià apunta que ha tingut molt en compte que "l’espai és molt important”. “La plaça de Sant Jaume té unes dimensions que han d’encaixar i conviure harmònicament amb aquesta instal·lació, que no té la forma del pessebre tradicional, però sí el concepte”.
Ara bé, malgrat els posicionaments dels autors, respectuosos amb l’altra proposta, a peu de carrer les opinions s’endureixen. A la plaça de Sant Jaume, la senyora Elvira no amaga la seva opinió: “Què em sembla? Diria una paraulota, però me la guardo, una paraulota que comença per m i acaba per a”. La Josefina tampoc és cap entusiasta i considera que “des de fa molts anys no hi ha la infantesa que ha d’haver-hi al pessebre, si ve aquí una criatura de quatre anys, faci-li buscar el naixement o els reis. No, això és una exposició de Barcelona i no demanem això, demanem l’essència del pessebre”. Encara més, el romanès Mihai apunta que des de fa uns anys amb el pessebre de Barcelona “no s’entén res, com en la famosa frase, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”.
Al Museu Marès, en canvi, la Pepita i la Maria Jesús es desfan en elogis cap al pessebre tradicional: “És preciós, sempre és molt maco aquí i aquest s’emporta la palma”, assenyala la Pepita, mentre que la Maria Jesús afegeix que “està compost molt bé”. Ara bé, la Pepita tampoc és entusiasta de la innovació en el camp del pessebrisme: “El que ens agrada és això i no les merdes que ens han arribat a fer”, en referència als pessebres de la plaça de Sant Jaume, tot i que el d’enguany encara no l’han vist. “M’agraden més els tradicionals però a la joventut potser els agraden més els altres”, afegeix més conciliadora la Maria Jesús.
També al Museu Marès, la Lia i l’Ariadna expliquen que han acompanyat amb les mares de l’espai familiar de la Fundació l’Esperança i troben que “és molt imponent”, segons definició de la Lia, que apunta que també “són impactants els pessebres moderns”, mentre que l’Ariadna en destaca “la combinació entre la part tradicional i la part nova, que és com una metàfora de la vida”. Una estona més tard retrobem la Lia i l’Ariadna a la plaça de Sant Jaume, on reconeixen que els ha agradat més el pessebre modern: “M’agrada molt més, amb gent de Barcelona, és molt més representatiu”, assegura l’Ariadna, mentre que la Lia apunta que en aquest pessebre, “tothom en forma part, és com molt nostre”.
Potser es tracta d’un debat interminable i potser en un altre horari hauríem trobat una altra mostra ciutadana que hauria tingut opinions diferents, però el fet és que les barcelonines i els barcelonins sempre tenen una opinió sobre el que passa a la ciutat i això és molt habitual a la capital de Catalunya. En el pitjor, o millor dels casos, hi ha on triar, un pessebre tradicional al Museu Marès o un de més innovador a la plaça de Sant Jaume. O veure'ls tots dos, que estan a tocar l’un de l’altre.