La possibilitat que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es vegi obligada a dimitir en aplicació del codi ètic de Barcelona en Comú un cop ha estat citada a declarar com a investigada per suposades subvencions irregulars a diverses entitats, ha estat descartada per la seva formació, que considera que no es compleixen les condicions per les quals caldria aplicar-li el punt 3.6. Per mitjà d’un comunicat, BComú fa referència al “suposat incompliment del codi ètic de Barcelona en Comú per part de l'alcaldessa”, però concreta que “la dimissió ha de ser només en casos on hi hagi un presumpte ‘ànim de lucre’ personal” i considera que en l’actual investigació “no hi ha cap acusació de presumpte ‘ànim de lucre’ personal”.
Amb tot, aquesta interpretació del codi ètic que serveix per exonerar Colau d’una eventual dimissió evita mencionar que al punt 3.6 es fa referència també a la possibilitat que els presumptes actes delictius serveixin “per afavorir terceres persones”. Així, malgrat que Barcelona en Comú defensa que “el que s’està investigant són subvencions a entitats que concedeix la Comissió de Govern com a òrgan col·legiat” i, per tant, podria no comportar el lucre personal de Colau, sí que beneficiaria les entitats que rebien les subvencions, és a dir, les “terceres persones” que esmenta el codi.
La mateixa alcaldessa, en declaracions a TV3, ha justificat que no contempla dimitir precisament perquè en la querella no ha estat acusada de lucre personal. “No m’han acusat d’enriquir-me”, ha defensat Colau, que igualment considera que no hi hauria lucre de tercers perquè les mateixes subvencions són “a entitats sense ànim de lucre”.
Gestió privada de l’aigua
A més, Colau ha criticat l’associació que ha presentat la querella, l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica, tot assegurant que la poca activitat que se li coneix és que “va interposar esmenes al reglament de participació per fer una consulta pública sobre la gestió de l’aigua”, que van impedir la celebració de la consulta, i també una querella contra l’Ajuntament de Valladolid també per “voler municipalitzar l’aigua”. De fet, ha considerat que l’associació querellant actua en contra de “la nostra política de discutir la gestió privada de l’aigua”.
En tot cas, cal recordar que el punt 3.6 del codi ètic exigeix als seus càrrecs el “compromís de renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones. Així com també en casos d’acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores”. Segons l’esperit i la lletra d’aquest redactat, les actuacions per les quals s’acusa l’alcaldessa haurien beneficiat terceres persones i, per tant, serien motiu de dimissió.
Així mateix, Barcelona en Comú defensa Colau tot recordant que ja hi ha una desena de denúncies arxivades contra regidors i regidores de Barcelona en Comú, i que la denúncia que ara ha impulsat l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica sobre les subvencions a entitats socials ja la va presentar l'associació d'ultradreta Abogados por la Constitución “per subvencions del tot regulars que ja es realitzaven en el mandat de Trias” a entitats de drets humans que lluiten per evitar milers de desnonaments i talls de subministrament d'aigua i llum a famílies vulnerables, i que “es van arxivar perquè s'ajustaven a dret”.
"Estratègia de 'lawfare'"
Per tot plegat, Barcelona en Comú considera que la querella contra Colau obeeix a una “estratègia de lawfare” a més d’un “atac directe al debat democràtic”. “El que està en joc és que la ciutadania i els seus representants polítics escollits democràticament puguin o no decidir sobre les qüestions que els afecten”, assenyala el comunicat de BComú.
Segons es va saber dimarts al vespre, Ada Colau ha estat citada el 4 de març a les 10.30 hores per declarar davant del jutge com a investigada per presumpta malversació i tràfic d'influències i també se l'acusa de presumpta prevaricació, frau en la contractació i negociacions prohibides a funcionari públic.
La reacció de l'alcaldessa aquest dimecres al matí ha estat la d’expressar la seva “perplexitat”, a més de confiar que la querella quedarà "en res". També ha considerat que està "fora de lloc" plantejar la seva renúncia al càrrec. De fet, ha recordat que la causa ja va ser arxivada en el seu moment i ha confiat que aquest cop torni a passar el mateix.
En aquesta nova querella, l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica considera que l'alcaldessa va signar de manera arbitrària, discrecional i recurrentment, sense concurrència pública i sense justificar l'interès públic, una sèrie d'ajudes i acords econòmics amb l'únic objectiu de finançar els llocs de feina, les activitats i el funcionament de diverses entitats afins a Barcelona en Comú. Ara, el magistrat instructor vol aclarir aquesta sospita mitjançant l'admissió de la querella i citant com a investigada Colau.
En la querella s'assenyalen organitzacions com l'Observatori DESC (on Colau treballava abans d'assolir l'alcaldia), Enginyers Sense Fronteres, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (de la qual l'alcaldessa va ser portaveu) o l'Aliança contra la Pobresa Energètica.