El passat 2 de setembre i amb el cerimonial de les grans ocasions, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, en companyia de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va anunciar que el proper 14 de setembre s’iniciarà l’enderroc d’un edifici annex de l’Estació de França a fi i efecte d’alliberar l’espai necessari per construir la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona -o Biblioteca Provincial-, un equipament que prendrà forma d’un edifici allargat de més de 180 metres de longitud que ocuparà l’espai de l’actual aparcament de superfície, el de l’edifici a enderrocar i un solar en desús que hi ha al darrere.
La decisió de tirar endavant està presa i compta amb el vistiplau de totes tres administracions: l’Estat, que és qui finança l’obra; el Govern, que és qui gestionarà la biblioteca, i el consistori, que cedeix l’espai on es construirà. Ara bé, donada la mala experiència històrica d’aquest equipament, que inicialment havia de prendre forma a l’antic Mercat del Born i que es va paralitzar arran de l’aparició d’importants restes patrimonials de la part del barri de la Ribera que va ser enderrocat per construir la Ciutadella, cal preguntar-se si abans de decidir construir la futura biblioteca a l’Estació de França s’han fet treballs arqueològics i si s’hi han descobert restes d’una mínima rellevància. I sorprenentment, la resposta a les dues preguntes és afirmativa: sota els terrenys afectats hi ha restes de l’antiga muralla i del Rec Comtal.
Aquestes restes poden comprometre la construcció del nou equipament? En principi, no. Cal recordar que el projecte que tot just s’engega la setmana vinent s’hauria d’haver dut a terme fa anys. Va ser redactat l’any 2010 un cop es va descartar definitivament el Mercat del Born i posteriorment es va posposar, fins que en l’actualitat s’ha reprès, amb el mateix projecte arquitectònic desenvolupat per Nitidus Arquitectes S.L., un edifici en tres volums que va guanyant en altura a mesura que s’endinsa en direcció a la Barceloneta i que inclou diverses plantes en subsol que poden suposar la desaparició de les restes arqueològiques que encara subsisteixen.
Què hi ha sota la futura Biblioteca?
El que és segur és que sota del terreny on s’aixecarà la futura biblioteca hi ha restes patrimonials. Així ho acrediten diversos informes arqueològics elaborats a partir de prospeccions que es van dur a terme en la primera dècada d’aquest segle, precisament pel fet que els terrenys havien d’acollir l’equipament i que consideraven que l’espai afectat era “Zona d’Interès Arqueològic”. En concret, segons recull la Carta Arqueològica de Barcelona s’han dut a terme tres intervencions arqueològiques en l’àmbit que ocuparà la futura Biblioteca de l’Estat i totes tres relacionades amb la futura construcció de la Biblioteca.
L'agost del 2003 es va dur a terme la primera de les intervencions, segons consta a la documentació consultable a la Carta Arqueològica, explícitament “en motiu de la voluntat de construir un edifici per albergar la Biblioteca Provincial i Central de Barcelona, en els solars del costat nord-est de l’Estació de França”, un espai considerat “Zona d’Interès Arqueològic i d’alt valor històric”, perquè ja es tenia coneixement del fet que l’espai “coincidia amb la muralla de mar construïda al segle XVI”, “hi travessava el Rec Comtal” i finalment, “part de la muralla borbònica feta construir per Felip V a l’hora d’aixecar la Ciutadella”. La intervenció es va centrar en el solar posterior a l’edifici annex que es començarà a enderrocar la setmana vinent i que el 2003 feia la funció d’aparcament de professorat de la UPF, que tenia instal·lacions en el propi edifici que ha d’anar a terra.
Els treballs van consistir en sondejos en quatre rases en diferents punts del solar i arran de la intervenció es van localitzar parcialment restes de murs que es van identificar amb el “traçat parcialment conservat d’una de les estructures associades al recinte fortificat de la Ciutadella”, concretament part de la muralla que comunicava la Ciutadella amb la ciutat, “donant sortida directa” des de la fortalessa fins al Portal del Mar, així com un altre tram “corresponent a un contrafort o baluard associat al llenç de muralla del segle XVIII” i que haurien quedat soterrats en el marc de la reforma urbanística de la segona meitat del segle XIX, en el context de la construcció del Parc de la Ciutadella i del Mercat del Born. Així mateix, també es van localitzar fonaments corresponents a un edifici de correus que formava part del complex de l’Estació de França enderrocat a finals del segle XX. Totes aquestes restes van ser tapades a la finalització dels treballs.
"La muralla de mar i el tram final del Rec Comtal"
Pel que fa a la segona intervenció, aquesta va tenir lloc entre octubre del 2006 i maig del 2007 i va ser la més ambiciosa de totes tres, abastant l’excavació íntegra del solar on ja es van fer els primers sondejos el 2003 i gràcies a la qual es van localitzar estructures pertanyents a “la muralla de mar i el tram final del Rec Comtal, just en el punt on travessa la muralla, diversos elements relacionats amb la conducció del Rec Comtal fora muralles i la contraescarpa del fossat que unia el vall de la Ciutadella amb el de la muralla de la ciutat de Barcelona”. El mateix informe de la intervenció assenyala que “la localització de la muralla de mar de Barcelona, construïda al segle XVI, justament en el punt on el Rec Comtal la travessava, fou especialment rellevant no només perquè permeté situar exactament la ubicació d’aquest encreuament, sinó perquè proporcionà informació sobre les seves característiques morfològiques i tècniques”.
De fet, l’excavació va permetre documentar els canvis produïts en la zona al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, on als equipaments hidràulics que travessaven la muralla per desembocar al mar es va superposar “a conseqüència de la derrota militar de 1714”, la contraescarpa del fossat que unia la Ciutadella amb la ciutat i per tot plegat es concloïa que la intervenció havia posat “al descobert elements tan importants per a la ciutat com són el Rec Comtal, la muralla i restes de la ciutadella borbònica, en els dos darrers casos, elements de caràcter monumental, per les seves dimensions i factura”. En tot cas, les restes van ser tapades un cop acabats els treballs.
Finalment, entre octubre i novembre del 2008 es va dur a terme una tercera intervenció en diversos segments de l’espai que actualment ocupa l’aparcament en superfície. En concret es van obrir tres rases que cobrien una longitud lineal propera als 85 metres amb una amplada de 150 centímetres que van permetre documentar estructures arqueològiques, entre les quals van aparèixer restes de murs datats entre finals del segle XVII i principis del XVIII i que podrien correspondre a “pallols o magatzems de gra” en una zona que va patir molts canvis a causa de la Guerra de Successió i la posterior construcció de la Ciutadella. En aquesta intervenció també es va localitzar “un mur de tanca d’un hort” també d’inicis del segle XVIII i finalment restes més modernes corresponents a “estructures que pertanyien a l’antiga estació de ferrocarril”, datades entre finals del segle XIX i principis del XX, prèvies a la construcció de l’actual Estació de França, que data del 1929. A la finalització dels treballs, les troballes també van ser tapades.
Situats ja al present 2022 i amb un inici imminent de l’enderroc de l’edifici que de moment impedeix la construcció de la futura Biblioteca, el que hauria de ser perfectament conegut per totes les administracions és que al subsol hi ha aquestes restes. Per això, que s’hagi impulsat finalment la construcció no pot ser més que un presagi del fet que no es consideren prou importants i que en el millor dels casos, si no és que queden integrades en la nova construcció, quedaran colgades i un cop més oblidades. En el pitjor dels casos, estarien condemnades a la desaparició, de manera que Barcelona sumaria una pèrdua patrimonial més.
Imatge principal: Solar on es construirà part de la futura Biblioteca de l'Estat i on hi ha restes de l'antiga muralla i del Rec Comtal / Carlos Baglietto