Si Barcelona és la ciutat de les obres eternes, el projecte de la Biblioteca Pública de l’Estat -anterioment, Biblioteca Provincial- juga a la mateixa lliga que la Sagrada Família, l’estació de la Sagrera o el tronc central de l’L9 del Metro. Es tracta d’un vell projecte, ja somiat pel ministre Jorge Semprún el llunyà 1989, que finalment, sembla encarrilat definitivament. Així ho ha anunciat, amb bombo i platerets, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, que aquest divendres ha posat data a l’inici de l'enderroc de l’ala annexa a l’estació de França, concretament el 14 de setembre, és a dir, la setmana vinent no, l’altra.
Ha estat un llarg camí que tot just ara arriba al principi de la fi després que el projecte quedés estroncat un cop es va descartar l’emplaçament inicial, el Mercat del Born, quan a l’inici de les obres per convertir l’edifici en la seu de la biblioteca van aflorar les restes de la ciutat derruïda per construir la Ciutadella, que va comportar la reconversió del projecte en l’actual Born Centre de Cultura i Memòria. Tot això passava a principis de segle, i ha calgut esperar fins al 2022 per poder concretar d’una vegada per totes l’execució del projecte, que, si tot va bé, estarà enllestit el 2027, això sí, encara sense tenir clar el nom que tindrà.
El nom encara està pendent
Més enllà de la denominació oficial del nou equipament, que històricament ha estat el de Biblioteca Provincial de Barcelona però que ara el ministeri de Cultura prefereix anomenar Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona mentre que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, s’hi refereix com a “Biblioteca central urbana”, el ministre Iceta ha destacat la seva voluntat que tingui “un nom propi i no un de genèric”, és a dir, el d’algun personatge important relacionat amb la llengua i la literatura i ha emplaçat les tres administracions que participen en el projecte, govern espanyol, Govern i Ajuntament de Barcelona a consensuar un nom del gust de tots.
En tot cas, ara mateix el que ja hi ha clar és l’inici de l’enderroc de l’annex en dues setmanes, que permetrà fer-se una idea de la longitud de 180 metres de llargada del nou edifici, que s’ubicarà entre l’avinguda Marquès de l’Argentera i el passeig Circumval·lació, ocupant l’espai del pàrquing de l’estació de França, i l'edifici a enderrocar, situat al fons. “És una assignatura pendent des de fa molt de temps”, ha assenyalat Iceta, que s’ha allargat per “canvis d’ubicació i d’usos i moments en que les administracions no han treballat tant coordinadament com fins ara” i s’ha referit al nou equipament com “la inversió més gran en una biblioteca publica en 125 anys”.
Finançament estatal, gestió de la Generalitat
La futura biblioteca, amb un cost estimat de 55 milions d’euros i una superfície útil de 16.168,89 metres quadrats serà finançada per l’Estat, però gestionada per la Generalitat, que la podrà connectar a la xarxa de biblioteques del país. En aquest sentit, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha recordat que la Generalitat “mai ha perdut l’oportunitat de reivindicar l’obligació de l’Estat” de construir aquest equipament i ha reivindicat el Govern com a “hereu de la Mancomunitat de Catalunya” com a grans impulsors de les biblioteques públiques. “Ara no hi ha passos enrere”, ha afegit, per celebrar que finalment la biblioteca comenci a ser una possibilitat.
Pel que fa a l’edifici, es tracta d’una construcció en tres blocs, que aniran guanyant alçada a mesura que s’endinsen en direcció a la Barceloneta. Immers en el projecte de futur de la Ciutadella del Coneixement -de fet, estarà a tocar del parc- s’ha mantingut el projecte de Nitidus Arquitectes SLP, el mateix que s’havia d’iniciar el 2012 per enllestir-se el 2015. Deu anys després, l’arquitecte Josep Maria Miró ha defensat que una característica del futur edifici serà la “flexibilitat”, perquè “ningú no sap com seran les biblioteques d’aquí a 10 anys”. Potser no caldrà esperar tant i, si aquesta vegada és la bona, ja es podrà comprovar la seva versatilitat el 2027.