La biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, inaugurada a finals de maig del 2022, ha quedat finalista, junt amb tres equipaments d’arreu del món més, al Premi Biblioteca Pública de l’Any 2023, un guardó que lliura la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA, per les seves sigles en anglès) amb l'objectiu de reconèixer les noves biblioteques públiques. Per la seva importància, es considera que aquest premi s’atorga a la millor biblioteca del món de nova creació. Aquesta biblioteca està situada al carrer del Treball, al districte de Sant Martí i arriba a la final precedida del Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura obtingut recentment.

Ara, l’equipament barceloní haurà de competir amb la Biblioteca Janez Vajkard Valvasor (Krško, Eslovènia); la Biblioteca de Parramatta (Parramatta, Austràlia), i la Biblioteca de Xangai Est (Xangai, Xina). Segons la mateixa organització, el premi es lliura a la biblioteca pública de qualsevol part del món que millor ha sabut combinar l'arquitectura oberta i funcional amb solucions informàtiques sostenibles i creatives i ha inclòs tant els desenvolupaments digitals com la cultura local. Per poder optar al premi, la biblioteca ha de ser de nova construcció, haver afegit una extensió important o estar ubicada en un edifici que no s'hagi utilitzat prèviament com a biblioteca. La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc a l'IFLA WLIC 2023, que tindrà lloc a Rotterdam, Països Baixos, del 21 al 25 d'agost. El guanyador del premi rep 5.000 dòlars.

Sis criteris d'avaluació

Els sis criteris següents constitueixen les valoracions realitzades pel jurat internacional: 

  • Interacció amb l'entorn i la cultura local: Incloent com l'arquitectura reflecteix –o considera– la cultura local de la comunitat. Com proporciona visibilitat en el paisatge urbà i interacció amb edificis i espais oberts circumdants. La biblioteca serveix com a motor de connexions o moviments en el context local? La biblioteca pot funcionar com a 'sala d'estar' per a la comunitat amb accés per a tothom?    
  • Qualitat arquitectònica: Incloent com funciona cada espai de la biblioteca pel que fa a funcions i logística. Com s'implementa i es dissenya el concepte arquitectònic a diferents escales dins de l'edifici? Com afecta l'arquitectura a l'experiència de l'usuari de la biblioteca?
  • Flexibilitat: Incloent com es dissenyen i organitzen els espais de la biblioteca per inspirar les activitats dels propis usuaris i donar suport a noves activitats i sinergies als diferents espais de l'edifici. Es poden modificar fàcilment els espais de la biblioteca i utilitzar-los per a diverses funcions i activitats? Per exemple, la biblioteca inclou zones especials com ara instal·lacions per a tallers, un escenari o instal·lacions d'estudi? Com s'utilitzen aquests?
  • Sostenibilitat: Inclou com s'han incorporat els principis de sostenibilitat en el disseny i les operacions de la biblioteca, com ara la reducció de les quantitats de recursos utilitzats, l'ús de materials locals en el procés de construcció, l'ús de recursos d'energia renovable o la minimització dels costos operatius en curs, etc.
  • Aprenentatge i connexió social: Inclou com la biblioteca ofereix una diversitat de vies per a l'educació i com l'interior dona suport al desenvolupament de les necessitats individuals, socials, culturals i econòmiques. Com atrau la biblioteca a diferents demografies, grups d'edat i fomenta diversos formats d'aprenentatge o la co-creació? Com interactuen els espais d'aprenentatge de la biblioteca amb la resta de l'edifici?
  • Digitalització i solucions tècniques: Incloent com la comunicació digital i l'accessibilitat dels continguts de la biblioteca s'integren a l'espai bibliotecari, utilitzant mètodes que inclouen tecnologies mòbils. Com s'utilitzen el disseny, l'estètica i la interacció com a base d'aquesta digitalització? S'ha utilitzat la tecnologia d'alguna manera innovadora i creativa per crear experiències per als usuaris de la biblioteca dins de l'edifici?