El borbó Carles III, rei d’Espanya entre 1759 i 1788, dona nom a una avinguda de Barcelona, la Gran Via de Carles III, un espai que, precisament, aquestes últimes setmanes ha estat d’actualitat en el debat sobre la futura cobertura de la ronda del Mig. Ara, sobre aquesta via s’obre una altra qüestió, la possibilitat que perdi el seu nom en favor del de ronda de les Corts, un cop aquest dilluns el consell de districte de les Corts va aprovar per majoria elevar a la ponència de Nomenclàtor el canvi de nom a proposta conjunta de Trias per Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya i Barcelona en Comú en suport a la iniciativa ciutadana ‘Retorn cap als nostres noms’.
En la defensa de la proposta conjunta, la consellera de districte de TriasXBCN, Cristina Company, va instar el govern de les Corts “a elevar a la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona la Iniciativa ciutadana ‘Retorn cap als nostres noms’, avalada per un procés participatiu i per 1508 signatures de cortsencs i cortsenques perquè continuï el procés de substitució del nom de l’avinguda Carles III per ronda de les Corts”, tot recordant que el 2019 va recollir més de 2000 signatures de ciutadans de Barcelona favorables al canvi de nom, de les quals 1508 corresponien a veïns empadronats al districte.
Així mateix, els grups proposants van recordar que aquesta dinàmica de recuperació de noms té nombrosos exemples en els darrers anys, com són els canvis de nom a vies com la plaça de Joan Carles I, l’avinguda Príncep d’Astúries i, a les Corts, els Jardins de les Infantes, que actualment porten els noms de plaça del Cinc d’Oros, avinguda de la riera de Cassoles i Jardins de Magalí. A més, també hi ha obert un procés per treure del nomenclàtor al Borbó Joan III. En tot cas, la proposició es va aprovar amb el vot favorable dels grups signants, i el vot en contra de PSC, PP i VOX.
Carles III, un altre Borbó castellanitzador
En tot cas, de Carles III es pot destacar la seva política castellanitzadora, que en el cas de Catalunya va suposar un intent més -que no seria ni el primer ni l’últim- d’imposició del castellà i d’arraconament del català en nom d’una uniformització disfressada d’il·lustració. El 23 de juny de 1768, Carles III signava la Real Cédula de Su Majestad, que ordenava, entre altres coses, que “en todo el Reyno se actúe y se enseñe en lengua castellana” una mesura que va comportar la proscripció de l’ús del català a l’escola.