Treballar en tota una mansió presidencial. Podria semblar que aquesta possibilitat no estigui a l’abast de tothom, però el fet és que a Barcelona és perfectament possible, ja que el primer pis de la casa Puig i Cadafalch, situada al carrer Provença, 231, entre la rambla de Catalunya i el carrer Balmes, a l’Eixample, es troba en situació de lloguer per a oficines. Així ho ha observat aquesta mateixa setmana l’historiador especialista en la història del catalanisme polític i social, Lluís Duran, que en una entrada a la xarxa social twitter ha assenyalat que el domicili de qui va ser president de la Mancomunitat de Catalunya i edificat per ell mateix, està per llogar.
De fet, la situació fa almenys un mes que dura, ja que imatges de Google Street View captades el passat mes de febrer ja assenyalaven la mateixa disposició a llogar oficines del primer pis. En tot cas, es tracta d’un edifici que no crida l’atenció per la seva espectacularitat, almenys comparat amb les grans obres de l’arquitecte a la mateixa Barcelona, com la Casa Amatller, la Casa Terradas (més coneguda com a Casa de les Punxes) o la fàbrica Casaramona, sinó pel fet que va ser el domicili de l’arquitecte-president i on hi va morir el 1956.
Obra catalogada com a BCIL
De fet, l’obra és de l’any 1917 i és de les més sòbries de la seva trajectòria, amb planta baixa i dos pisos, de color groguenc amb tímids esgrafiats i una simple tribuna semicircular al segon pis amb balustrada al terrat, deixant enrere l’eclosió neogòtica i modernista d’obres precedents, com el xalet de la Casa Pere Company del carrer Buenos Aires. En tot cas, està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local de Barcelona (BCIL), la qual cosa la protegeix de qualsevol intervenció que suposi canviar de forma sensible la seva estructura i volumetria. Evidentment, això no impedeix que tingui un ús funcional, que en el cas del primer pis seria el d’oficines.
La Casa Puig i Cadafalch el febrer del 2022 / Google Street View
L’edifici és una reforma d’un edifici preexistent i respon a un encàrrec de la sogra de Puig i Cadafalch, l’escriptora Dolors Monserdà, la qual va morir poc després de finalitzada l’obra, el 1919. Puig i Cadafalch i la seva dona, Dolors Macià i Monserdà, van ocupar el segon pis, on també s’hi va habilitar un despatx. Puig i Cadafalch va ser president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1924, per bé que el 1923 va marxar a França en un primer exili. Entre 1939 i 1942 va viure un segon exili, sempre fugint de les dictadures. En tot cas, es dona la circumstància que per evitar represàlies de la dictadura de Primo de Rivera, Puig i Cadafalch va ocultar el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat i del seu predecessor com a president, Enric Prat de la Riba, en una doble paret de l’edifici que ara es lloga. La documentació va ser descoberta el 2003 i actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya.