D’un matís semàntic en pot sortir tot un relat. No és el mateix ‘caminar per una ciutat’ que ‘caminar una ciutat’ i aquest segon concepte, amb tot el rerefons que implica tenir una visió urbanística, arquitectònica i ciutadana, és el que dona peu al llibre ‘Caminant la ciutat. Barcelona com a experiència urbana’ (Universitat de Barcelona, 2023), publicat anteriorment en castellà, que converteix en volum un projecte docent i de recerca en format d’assignatura, cosa que comporta dotar d’una nova visió la ciutat. Amb prefaci del desaparegut Oriol Bohigas i editat per Estanislau Roca, Inés Aquilué i Renata Gomes, es tracta d’un conjunt de capítols que proposa itineraris per la ciutat des d’una perspectiva innovadora.
I és que no som davant un més dels habituals llibres que proposen rutes més o menys temàtiques per Barcelona, que també, sinó davant d’una obra que intenta aportar una mirada més enllà del que pot ser una successió de llocs visitables. Per això, tot i partir d’aspectes habituals, com els edificis i els carrers, l’enfocament de l’obra va més enllà amb l’objectiu de “profunditzar en el coneixement sobre la ciutat a través de recorreguts, com a experiències d’aproximació a l’arquitectura, l’urbanisme, la història i la resta de components” que es pot trobar en una ciutat com la capital de Catalunya. És a dir, com aclareix el subtítol de l'obra, "com a experiència urbana".
'Caminant la ciutat' és, en aquest sentit, un recorregut multidisciplinari de mirada transversal i polièdrica, que no defuig ni les perifèries urbanes ni les “perifèries interiors” -aquells espais aparentment buits de la ciutat, com la gran estesa ferroviària de la Sagrera-, ni les històries que conformen la història de la ciutat, i que ho fa amb metodologies diverses, com la reconstrucció fictícia d’una trobada amb l’alcalde Pasqual Maragall que serveix per a una imaginativa primera ruta per explicar els canvis que va viure Montjuïc en el camí d’esdevenir una muntanya olímpica explicada pels mateixos protagonistes que ho van fer possible.
Rutes geogràfiques i/o temàtiques
Tot i que, com ja s’ha dit, el llibre no és només una guia urbana, pel que fa al contingut s’articula a l’entorn de tretze propostes de rutes, algunes de les quals són geogràfiques, i d’altres són més aviat temàtiques, i gairebé totes, les dues coses alhora. Així, entre les purament geogràfiques podem comptar les dedicades a Montjuïc, Ciutat Vella, Gràcia, l’Eixample, Nou Barris o la Vila Olímpica. Entre les temàtiques, s’inclou una dedicada íntegrament al ferrocarril, amb una explicació històrica del seu desenvolupament, que ajuda a entendre la raó de la ubicació de l'estació de França (a la imatge principal); o el passat industrial de la ciutat, que es pot recórrer de forma molt àmplia recorrent un sol carrer de la ciutat, l’avinguda Diagonal.
Ara bé, tot i el fonament acadèmic de l’obra, cal tenir present que és accessible per a tot tipus de públic, però en especial aquell que vulgui anar una mica més enllà de la guia urbana d’ús comú i s’animi a recórrer una ciutat allunyada dels circuits turístics i els llocs comuns amb l’objectiu de, com apunta l’arquitecta Itziar González en la presentació, “llegir-ne els secrets més ocults, les contradiccions més dramàtiques, la poesia més subtil i commovedora”. El relat, per exemple, convida a rellegir la Rambla en sentit transversal -amb l’eix no en el passeig mateix, sinó en els carrers que la creuen-, o plantejar la necessitat d’un pla de patrimoni industrial pel conjunt de Barcelona. Caminar la ciutat és, en definitiva, llegir-la i entendre-la, i no només mirar-la i fixar-la en quatre fotografies.
Coordinat per especialistes
Pel que fa als tres editors de l’obra, que compta amb un ampli ventall d’autors, Estanislau Roca és catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC) i ha obtingut, entre d’altres, el Premi Lluís Domènech i Montaner de Teoria i Crítica d’Arquitectura, la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària i la Medalla d’Honor Europa Nostra. També va ser guardonat en el marc del Premio Nacional de Urbanismo. Actualment, és codirector de la col·lecció Poliědrica, coeditada per Ediciones Asimétricas i la UPC, i responsable de la secció Ciutats de la revista ‘Compàs d’amalgama’, d’Edicions UB.
Per la seva banda, Inés Aquilué és arquitecta i doctora en Urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC). La contemporaneïtat dels seus estudis, en què desenvolupa els conceptes “complexitat” i “incertesa” aplicats a les transformacions de la ciutat, li ha permès difondre àmpliament la seva recerca i publicar la monografia ‘Ciudad e incertidumbre’ (2021). Ha fet estades en universitats i centres de recerca del Líban, Bòsnia i Hercegovina, el Regne Unit i Colòmbia, i ha estat convidada a conferències internacionals.
Finalment, Renata Gomes és arquitecta per la Universitat de Lisboa i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC). Ha publicat el llibre ‘Listen and be the space’ i diversos articles que tracten temàtiques vinculades a l’arquitectura, la fenomenologia de l’espai, l’art, l’educació i l’expressió gràfica. Les seves obres artístiques, que es retroalimenten de la recerca que du a terme, estan relacionades amb la pintura, les instal·lacions d’art i l’experimentació sonora, i han estat exposades en fòrums internacionals de prestigi.