Els artistes Miquel Barceló, Cristina Iglesias i Javier Marín han estat preseleccionats pel Patronat de la Junta Constructora del temple de la Sagrada Família per presentar els seus dissenys per a la façana de la Glòria, la que dona al carrer Mallorca i que serà la més monumental de les tres que configuren el temple expiatori, al costat de les ja finalitzades façanes del Naixement, del mateix Antoni Gaudí, i de la Passió, que compta amb l’admirable conjunt escultòric de Josep Maria Subirachs. Tot i que aquesta façana ja s’ha començat a construir, la part d’aquests artistes, que és principalment la decoració escultòrica, encara trigarà uns anys a esdevenir realitat.
Cal tenir en compte que tots tres artistes han estat preseleccionats perquè presentin els seus projectes per una façana que preveu un centenar de figures i que vol simbolitzar la història de la humanitat des d’Adam i Eva fins al judici final, incloent-hi les ensenyances de Jesús, així com representacions del cel i l’infern, aquest últim situat sota el túnel que formaria l’escalinata prevista sobre el carrer Mallorca. Les propostes han de servir perquè el patronat pugui seleccionar l'artista o els artistes que finalment executaran l'obra, però per al públic general, aquestes són tres obres clau per entendre l’estil i la creativitat de cadascun.
Miquel Barceló: Cúpula de la Sala dels drets humans de l’ONU
El mallorquí Miquel Barceló (Felanitx, 1957) és, dels tres candidats, el més conegut a Catalunya. De fet, ha exposat diverses vegades a Barcelona i fins i tot va exhibir la seva escultura monumental Gran elefant dret entre 2010 i 2011 davant del centre cultural CaixaForum en el marc de la mostra retrospectiva que es va poder veure a l’antiga fàbrica Casaramona. Recentment, ha estat l’autor del cartell del 125è aniversari del FC Barcelona i, a més, ja es va proposar fa uns mesos per dissenyar la façana de la Glòria. A més, comparteix amb Antoni Gaudí el fet que tots dos van intervenir en la catedral de Palma. Si l’arquitecte de la Sagrada Família va intervenir entre 1903 i 1915 en la reforma de la seu mallorquina, Barceló és l’artífex de la decoració de la capella del Santíssim, amb un mural que representa el fons marí elaborat entre 2001 i 2006.
Ara bé, si una obra ha merescut el reconeixement internacional de Barceló, aquesta és, per la seva significació global, la Cúpula de la Sala dels drets humans de la seu de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) a Ginebra. Es tracta d’una obra elaborada entre 2007 i 2008 d’embelliment d’una cúpula anteriorment blanca en la que Barceló va voler expressar una metàfora del propòsit mateix de l’ONU, a través d’una representació que recorda -altre cop- un fons marí farcit d’estalactites tintades principalment en color blau sobre una superfície de 1.400 metres quadrats. L’obra, per la seva magnificència, ha merescut l’apel·latiu de Capella Sixtina del segle XXI.
Cristina Iglesias: 'Hondalea'
La basca Cristina Iglesias (Sant Sebastià, 1956) també té una certa vinculació amb Barcelona, ja que va ser a la capital catalana on va passar part de la seva etapa formativa i on va estudiar dibuix i ceràmica. Si un dels motius principals de l’obra de Barceló és el fons marí, Iglesias es fixa principalment en la natura terrestre i les formes geològiques per crear un vocabulari propi que entronca la seva obra artística en obres com Portón-Pasaje, al Museu del Prado de Madrid o Forgotten steams a Londres. A Barcelona es pot admirar la seva obra Políptico VII, situada al MACBA.
En tot cas, una obra clau de la seva producció és Hondalea, una intervenció artística fascinant efectuada entre 2019 i 2021 a l’interior del far de l’illa de Santa Clara, a la badia de la Concha de Sant Sebastià. L’obra està excavada en el mateix edifici del far, les parets del qual li fan d’embolcall, i proposa una relectura artística de la costa basca i la força del mar que l’envolta, en un diàleg entre la natura i la civilització que simbolitza la defensa de la conservació del medi natural que a més suposa el reaprofitament artístic d’una construcció en desús.
Javier Marín: ‘Cabeza vainilla’
El mexicà Javier Marín (Uruapan, 1962) és potser l’artista menys conegut de la terna de candidats a dissenyar la façana de la Glòria de la Sagrada Família, malgrat la seva important projecció internacional i el fet que és el més escultor figuratiu de tots tres. Entre les seves obres figuren el retaule major de la catedral de Zacatecas, amb onze figures de bronze del 2010 que mostren la seva capacitat expressiva en l’entorn religiós, o la intervenció efímera Chalchihuites a la façana de la Casa de América de Madrid del 2007, que oferia una visió artística del Mèxic contemporani, entre d’altres.
Una de les obres claus de l’artista mexicà, per la seva grandiositat i per ser un reflex del seu imaginari artístic és Cabeza Vainilla, una escultura que pren la forma de cap gegant amb ramificacions naturals que recorda la figura d’un arbre humanitzat, provinent d’una sèrie de tres caps del 2008 -juntament amb Cabeza Córdoba i Cabeza Chiapas- instal·lats temporalment en espais com la plaça Luis Cabrera de Ciutat de Mèxic, la plaça de les Américas Juan Pablo II de Zapopan o l’entorn del Museu de les Arts de la Universitat de la ciutat mexicana de Guadalajara, entre altres llocs.
