El Cant de la Sibil·la torna a la catedral de Barcelona aquest dimarts 24 de desembre, a dos quarts d'onze de la nit, per setzè any consecutiu. Serà després de l'ofici de les lectures del dia de Nadal i abans de la Missa del Gall, presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.
El drama religiós i cant gregorià serà interpretat pel Cor Francesc Valls, que enguany ha convidat el prestigiós compositor Salvador Brotons a fer la revisió contemporània de la música amb dues parts contraposades: una primera més recollida i lenta que evoca l'origen del cant a l'edat mitjana i una segona més ràpida, contrapuntista i més lliure, amb un llenguatge més propi de les composicions habituals de Brotons. Està interpretada per la mezzo Mariona Llobera i dirigida per Carles Prat, nou director del Cor Francesc Valls. Aquest dimarts migdia s'ha viscut el darrer assaig general abans de l'estrena a la nit i l'ACN ha enregistrat el següent vídeo:
Una mica d'història de la Sibil·la
La incertesa del canvi del primer al segon mil·lenni va fomentar les escenificacions dramàtiques del vaticini de la fi dels temps i de la segona vinguda del Messies, uns temors que van quedar reflectits al Cant de la Sibil·la —una figura de l'antiguitat pagana que es va fer un lloc en el cristianisme: un personatge femení vestit a l'antiga amb riques vestidures, amb una espasa a la mà i que anuncia l'Apocalipsi.
A la catedral de Barcelona, el Cant de la Sibil·la es va representar des de molt antic fins a l'any 1575, quan les noves directrius proposades pel Concili de Trento en van desaconsellar la continuïtat. Amb les recerques del doctor Josep Baucells (arxiver de la Seu barcelonina), el Cor de Cambra Francesc Valls ha pogut recuperar el drama sacre en els mateixos espais i en una forma molt propera a com es representava el segle XVI. Segons han explicat, la Catedral conserva un dels fons documentals més importants d'Europa, la qual cosa ha permès utilitzar la tonada pròpia i única de la Sibil·la de la Catedral —diferent de la que és tradicional a Mallorca i a altres indrets dels Països Catalans— per recrear la cerimònia renaixentista barcelonina, de manera molt acurada.