El passat diumenge, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar que des de la capella ardent que la cantant Núria Feliu tindrà una plaça al barri de Sants. El procés de canviar el nom d'alguna plaça o carrer de Sants s'espera que pugui portar el seu temps, però hi ha veïns del barri que no estan disposats a esperar. Aquesta matinada un col·lectiu anomenat Escamot Feliu han canviat el nom del carrer de Joan Güell, substituint-los amb cartells de Núria Feliu, a la qual descriuen com: "cantactriu, geganta i estrella".
El col·lectiu ha escollit meticulosament el carrer al qual han canviat el nom, el de Joan Güell i Ferrer. L'Escamot Feliu assenyalen a Güell com un "negrer". En un fil al seu perfil de Twitter, el col·lectiu exposa que Güell, després d'estudiar nàutica va emprendre "pel seu compte el negoci del tràfic d’esclaus, fins i tot després que es redactin les primeres lleis que ho prohibeixen". El col·lectiu denuncia el passat esclavista del fundador de la nissaga Güell, la qual va marcar el moviment modernista.
La promesa de l'Ajuntament
El govern municipal ja va obrir la porta a introduir a Núria Feliu al nomenclàtor de la capital tot i que l'alcaldessa va mencionar una plaça i pas un carrer com ha assenyalat aquest col·lectiu. "Sens dubte tindrà una plaça al barri de Sants. S'haurà de veure quina serà la ubicació, però no hi ha cap mena de dubte que aquesta grandíssima dona santsenca haurà de tenir una plaça", va afirmar Colau, qui va detallar que la proposta "s'està comentant amb la família, les entitats del barri i els grups municipals".
Tot i la promesa de Colau, a Barcelona, per dedicar un carrer a una persona concreta és necessari que hagin passat, com a mínim, cinc anys des de la seva mort, un termini obligatori que només té una excepció prevista, que la persona en qüestió hagués rebut, en vida, la Medalla d’Or de la Ciutat. Núria Feliu no va rebre mai aquesta distinció, encara que l'any 2008 va rebre la medalla d'honor de la ciutat.
Núria Feliu va morir el passat divendres als 80 anys. L'any 2021 va patir un ictus i unes complicacions mèdiques posteriors que no va aconseguir superar. La notícia de la seva mort va sacsejar la societat catalana, que es va bolcar en recordar la seva llarga trajectòria, això com el seu activisme i defensa de la llengua catalana. La seva capella ardent va concentrar centenars de persones que volien donar l'últim adeu a l'artista.