En vigílies de la celebració del 8 de març l’ajuntament de Barcelona ha aprovat una sèrie de canvis en el nomenclàtor amb el denominador de donar més noms de dona a les vies de la capital catalana, que actualment tot just compta amb un 7,75% d’espais amb noms femenins.
El paquet de canvis aprovats incideix en l’aposta del consistori de feminitzar l’espai públic de la ciutat i aquest cop inclou el nom de sis dones que d’alguna manera han estat relacionades amb la ciutat com Ana Maria Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle.
Ana Maria Matute
En el cas de Matute, es posarà el seu nom a l’actual carrer de Ramiro de Maeztu (districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia). Matute (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – 25 de juny de 2014) fou una novel·lista catalana en llengua castellana i és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX. Guanyadora de diversos guardons literaris com el Premi Planeta, el Premi Nacional de Crítica i Literatura, el Premi Nadal, el Premi Fastenrath de la Real Academia Española, el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el Premi Miguel de Cervantes; també va ser nominada tres vegades al premi Nobel de literatura. L’elecció de Matute per aquest emplaçament, a més, ve donada perquè els darrers anys de la seva vida va residir a Can Baró. El nom que substitueix, Ramiro de Maeztu, formava part del nomenclàtor franquista.
Margarita Rivière
La periodista Margarita Rivière Martí (Barcelona, 17 d'agost de 1944 - 29 de març de 2015) també comptarà amb el seu espai, aquest cop a les Corts. La plaça de les Cristalleries Planell portarà el nom de la periodista i assagista catalana. Rivière va exercir la seva professió, entre d’altres, com a directora de la delegació de l'Agència Efe a Catalunya, on va crear el servei en català de les notícies d'Efe Catalunya i a diaris com Diario de Barcelona, El Periódico, La Vanguardia i El País. Va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme, el Premi Espasa d’Assaig, el Premi Reconeixement a la trajectòria europeista i el Premi a la trajectòria periodística de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. L’any 2015 es va crear el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Concepció Aleixandre Ballester
En la mateixa línia, Concepció Aleixandre Ballester comptarà amb una plaça al districte de l’Eixample, al creuament dels carrers Villarroel amb Rosselló. Maria de la Concepción Aleixandre Ballester (València, 25 de febrer de 1862 - 1952) fou una metgessa ginecòloga pionera. Els tres eixos de la seva vida van ser la medicina, el feminisme i la pedagogia, i la seva formació pedagògica i científica s’uneixen en un vessant divulgatiu que intenta, al mateix temps, exercir una medicina social i apropar els coneixements higiènics, en especial a les dones.
La metgessa Concepció Aleixandre Ballester tindrà una plaça a l'Eixample / Manuel Alviach
Anna Domènech Campoy
D’altra banda, l’espai situat entre l’Escola Can Fabra, el Centre d’Interpretació dels Tres Tombs i l’Ateneu L’Harmonia, a l’interior del Recinte Fabra i Coats passarà a dir-se plaça d’Anna Domènech Campoy. Aquest canvi es va decidir a través del procés participatiu d’urbanització del recinte de Fabra i Coats, on van participar entitats i equipaments del mateix. Domènech Campoy (Barcelona, 29 de novembre de 1951 - 15 de març de 2013) fou educadora i directora durant més de 30 anys de les escoles bressol de Sant Andreu de Palomar, passant per la cooperativa, l’EBM El Palomar i l’EBM La Filadora, aquesta última com a directora. Ferma defensora de l’educació pública i de qualitat i impulsora de projectes que han esdevingut una manera nova i diferent d’entendre l’ensenyament en l’etapa de 0-3 anys. El nom de l’Anna Domènech Campoy va sorgir al procés participatiu de reubanització de la Fabra i Coats on algunes entitats van traslladar aquesta proposta.
Elisa Moragas i Badia
La mestra Elisa Moragas i Badia substituirà els Reis Catòlics en aquest carrer de Vallvidrera (Sarrià-Sant Gervasi). Badia (Barcelona, 24 de juny de 1927 – 28 de novembre de 2006) va ser fundadora de l’Escola Nabí de Vallvidrera l’any 1972, escola que inspira el seu projecte educatiu en la pedagogia Freinet, i en va ser la directora fins l’any 1992. Aquesta és una pedagogia renovadora basada en l’activitat i la vida dels infants, la funcionalitat dels aprenentatges, l’expressió lliure i la comunicació, el rigor i l’exigència del compromís de ser, d’aprendre i d’ensenyar. També posava especial èmfasi en què els infants fossin feliços a l’escola i a la vida. Es tria aquest emplaçament perquè és on està ubicada l’escola Nabí.
Aquest canvi prové de la iniciativa ciutadana impulsada per la Comissió Promotora Carrer Elisa Moragas, formada per set entitats veïnals del barri de Vallvidrera, les associacions Mont d’Orsà de Veïns de Vallvidrera, Mercat Cultural Vallvidrera, de Veïns i Veïnes de Santa Maria de Vallvidrera, de Veïns Mas Guimbau – Can Castellví, de Famílies d’Alumnes de l’Escola Nabí, la cultural “El Sanatori” i la de Can Pujades. La iniciativa, impulsada a finals del 2019, va rebre 1.048 signatures vàlides, superant el requisit mínim de 700 necessàries per rebre el suport econòmic de l’Ajuntament.
Dolors Batlle i Sunyer
Finalment, la mestra Dolors Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) rellevarà a Enric Bargés al districte de Sants-Montjuïc. Batlle va exercir l’ensenyament a Barcelona (1921-1923), a l’escola unitària de la plaça Comas, a les Corts i va ser seleccionada per a formar part del grup Escolar La Farigola. Fou considerada com una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya, per això fou escollida per a codirigir el Grup Escolar Lluís Vives de Sants, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre va estar des de la inauguració el 1931 fins al gener de 1939, essent la directora de la secció de noies, però durant la guerra ho feu en funcions de tot el Grup per l'activitat política de Pere Blasi. Va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista després de 1939.
Altres noms aprovats per la ponència
En la mateixa sessió de la ponència també es va donar el vist-i-plau a d’altres noms per a espais públics de Barcelona com són la creació de la plaça de Josep Benet i Morell a l’espai en la intersecció de l’avinguda Meridiana i Passeig Fabra i Puig. Benet i Morell (Cervera, 14 d’abril de 1920 – Sant Cugat del Vallès, 25 de març de 2008) va ser un advocat, polític i historiador per passió molt arrelat al districte de Sant Andreu. L’any passat es va celebrar el centenari del seu naixement.
A Sant Andreu el carrer del Camp del Ferro passa a ser el Camp de la Ferro, ja que feia referència a una fàbrica, La Ferroviària i no al metall. La plaça del poble romaní de Gràcia serà la plaça del poble gitano per aprovació del districte de Gràcia i per iniciativa de l’associació dels Joves Gitanos de Gràcia. I, finalment, la plaça de Sant Bernat Calbó de Sant Martí, serà la plaça de Sant Bernat Calvó. També es va aprovar el nom de la plaça Volta Ciclista a Catalunya per l’espai entre els carrers Viriat, Enric Bargés i Numància.
Imatge principal: L'escriptora Ana María Matute en una imatge d'arxiu / Efe