La presó Model de Barcelona, un cop ha deixat la seva funció original, es troba en una fase de reconversió que a la llarga combinarà diversos usos, des dels educatius fins als residencials, passant pels espais de memòria que recordaran la història del recinte penitenciari, que inclourà punts com el panòptic, les galeries de cel·les així com la sala de paqueteria, on va ser executat Salvador Puig Antich al garrot vil, ja fa més de cinquanta anys. La mateixa presó històrica conté altres punts d’interès, entre els quals la Capella Gitana, un tresor artístic gairebé secret i molt malmés, que ara ha entrat en fase de recuperació.
El més destacable d’aquesta capella són les seves pintures murals, obra del pintor i cartellista -i també poeta i comunista llibertari- Helios Gómez, que va estar empresonat a la Model durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX i que va dedicar el temps a confeccionar una sèrie de murals en homenatge als presos i a la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè, que és patrona també de la ciutat de Barcelona. L’anomenada capella és, de fet, una cel·la més de la quarta galeria, on hi havia els condemnats a mort, i que feia la funció d’oratori, mentre que el terme gitana fa referència a la pell bruna de les figures pintades.
Pèssim estat de conservació
Tot i la importància artística de les pintures, aquestes estan en un pèssim estat de conservació, ja que als anys noranta van quedar tapades sota diverses capes de pintura que les van fer malbé. Unes cales de prospecció van deixar al descobert fragments de les pintures originals, que denoten la seva situació actual. Ara bé, aquesta situació ha començat a canviar un cop han començat els treballs per recuperar les pintures murals originals en el marc d’un projecte per incloure la Capella Gitana en els espais memorials de la Model.
Així, el Departament de Cultura, de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), ha iniciat l’actuació per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer en homenatge als presos amb uns treballs de descoberta de les pintures murals originals que duraran aproximadament tres mesos i, en paral·lel, es troba en redacció el projecte de l’Espai Memorial de la Model que inclourà la Capella Gitana. El projecte s’ha dividit en quatre fases i ara se n’inicia la segona, ja que la primera va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, com analítiques i una prospecció, amb obertures de cales, de la pintura mural. Aquests estudis han confirmat l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent-hi el sostre, encara que no totes les parts amb escenes figurades o amb ornamentacions.
La segona fase, de descoberta de les pintures, és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original. Mitjançant sistemes mecànics i químics s’anirà fent la retirada de les capes de pintura superposades. La consolidació es restringirà a l’estrictament necessari per estabilitzar la pintura mural durant el procés d’eliminació de la capa superficial. A més de la documentació habitual amb fotografia digital i mitjançant diferents tipus de radiacions abans, durant i després de la intervenció, una vegada descobertes les pintures murals també es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt.
En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva. Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.
Cel·la número 1 de la quarta galeria
La Capella Gitana és el nom amb el que es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la, de 7,6 m², va ser pintada el 1950, durant un dels empresonaments d’Helios Gómez i el nom de la capella és definit pel fet que tots els personatges, inclosa la Mare de Déu i el Nen Jesús, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la que l’artista pertanyia i que sempre va reivindicar.
Tot i que les pintures van desaparèixer sota diverses capes de pintura blanca i blava sota l’argument d’una millora higiènica, gràcies a diversos testimonis fotogràfics antics es coneixen part de les composicions pictòriques. L’any 1999, el CRBMC va fer una primera visita a la capella, quan la Model encara estava en actiu, tot i que aquesta no estava ocupada per cap pres i no tenia cap ús. Gràcies a diverses cales de prospecció, els tècnics van comprovar que les pintures estaven ben adherides a la seva capa de preparació de guix, i que hi ha mínim dues capes de pintura plàstica a sobre d’elles. La intervenció va quedar aturada després d’aquella visita a l’espera que la presó deixés de funcionar, fet que es va produir el 2017.
Futur Espai Memorial
En el marc de la redefinició d’usos de la Model, gestionada per l’Ajuntament de Barcelona des del gener de 2018, actualment es troba en redacció el projecte del futur i definitiu Espai Memorial de la Model que es desplegarà en les tres plantes de la quarta galeria i una part del panòptic. L’espai constarà de tres plantes i de deu cel·les museïtzades amb diferents temàtiques que comprendran la història del sistema penitenciari, des de la seva construcció a principis del segle XX, passant per les reformes legals de la II República, la dictadura de Franco, fins a l’actualitat. L’espai memorial, amb més de 5.800 metres quadrats de superfície, ocuparà l’antiga quarta galeria, on se situa la Capella Gitana, ara en fase de recuperació.
