El fenomen dels narcopisos és lluny d'aturar-se. En les últimes tres setmanes se n'han detectat 28 en un espai relativament petit, el que hi ha entre els carrers Robadors i Sant Gil. Aquests supermercats de la droga atrauen fins al Raval toxicòmans, inseguretat i baralles, la més recent fa quinze dies quan dos homes es van enfrontar a plena llum del dia amb matxets i ganivets llargs. La situació s'ha tornat tan insostenible que tots els grups municipals a l'oposició, excepte la CUP, han forçat l'alcaldessa Ada Colau a celebrar aquest divendres un ple extraordinari sobre inseguretat i narcopisos. El Carlos, que prefereix que no se sàpiga el seu cognom per evitar problemes amb els traficants, és el portaveu de l'Associació Illa RPR (Robadors-Picalquers-d'en Roig), entitat que lluita per acabar amb aquesta xacra. 

Què espera del ple d'aquest divendres?
Que què esperem? Molt poc, perquè els que han forçat aquest ple amb la millor de les intencions són els partits de l’oposició i aquests no mouen l’Ajuntament. El govern municipal és molt clar, ens diuen que poden netejar el barri, millorar l’enllumenat i posar més policia... però poca cosa més. Ens han donat mil i un arguments per no actuar, que no hi ha Generalitat, que el conseller d’Interior és a la presó... Hem fet un document, que traslladarem al ple d’aquest divendres, amb 20 accions “urgents” de cara a l’arribada de l’estiu. La més important, un augment d’agents de la Guàrdia Urbana al barri.   

Com és la relació amb l’Ajuntament? 
Vam fer diverses accions per cridar l’atenció de l’Ajuntament, una d’elles va ser el narcotour (una visita pels principals immobles on es ven droga) i només la CUP i Barcelona en Comú no van acceptar venir. Vam fer una campanya a través de Twitter on durant quinze dies vam convidar l’alcaldessa Ada Colau a visitar la zona; finalment, en una reunió, on es va presentar per sorpresa, va dir que vindria, però encara l’esperem. Això va ser el febrer. L’Ajuntament no ha assumit mai la seva responsabilitat amb profunditat. Molts cops s’ha escudat rere que el tema correspon als Mossos i, per tant, a la Generalitat i, com que no hi ha govern de la Generalitat, no hi pot fer res. Aquí no només hi ha narcomenudeo, trapicheo, paperines i xeringues per a ionquis, aquí es mou droga a nivells molt elevats.

L'alcaldessa Ada Colau va acceptar venir a fer un 'narcotour', però encara l'estem esperant. Això va ser el mes de febrer

Està parlant de narcotràfic?
Hi ha màfies procedents del Pakistan, de la República Dominicana, de Colòmbia i de països africans que rebenten pisos, els okupen i els utilitzen per vendre heroïna, cocaïna, haixix, marihuana... que va destinada a consumidors d’aquí però també d’Europa. Aquí tenim narcoturisme!

Narcoturisme? 
Hi ha un turisme de drogues com n’hi ha de borratxera. Hi ha un fenomen de... jo arribo a Barcelona, consumeixo droga, alcohol i ningú em diu res. L’aplicació de la llei és molt tova. S’ha creat un efecte crida. Vaig parlar amb uns toxicòmans italians que em deien: “Si ho faig al meu país aniré a la presó, aquí em demanen el DNI, m’identifiquen i em deixen anar”. N’hi ha que el seu estiu consisteix a drogar-se. El que guanyen durant l’any s’ho xuten. Després es troben que se’ls acaben els diners i què fan? Robar per poder-se pagar els xutes. Cada cop hi ha més estrebades de bosses de mà, robatoris en pisos...

Hi ha un turisme de drogues com n’hi ha de borratxera. Hi ha un fenomen de... jo arribo a Barcelona, consumeixo droga, alcohol i ningú em diu res. L’aplicació de la llei és molt tova.

Quants narcopisos hi ha?
Hem detectat 28 narcopisos en les darreres tres setmanes i no són tots, són només els que nosaltres hem pogut verificar. Els narcos han après molt en els últims 9 mesos. Saben com evadir la policia. Obren un narcopis, el mantenen actiu entre dues i tres setmanes, el tanquen i n’obren un altre. Així que si la policia els està investigant, l'operació es frustra i han de començar de nou. Així van fent. Hem detectat narcopisos on no n’hi havia, per exemple, a Sant Antoni. Al voltant del mercat hi ha molts toxicòmans, això ens fa pensar que hi ha algun pis que els subministra droga.

De qui són aquests pisos?
El narcopis és una estructura immobiliària que pertany a un fons voltor, un banc, l’Ajuntament de Barcelona, una ONG o un particular. Són els cinc tipus que hem detectat. Gairebé tots els que pertanyen a l’Ajuntament estan situats al carrer Om, són uns 7 o 8 i això és molt greu, perquè l’Ajuntament hauria d’emprendre accions més contundents i sentim que això no passa. Ens diuen que han denunciat aquests pisos però tot i això s’hi segueix venent droga.

Hi ha vuit narcopisos que pertanyen a l'Ajuntament, i això és molt greu perquè hauria d'emprendre accions més contundents i sentim que això no passa

Els veïns teniu por d’anar pel carrer?
Hi ha moments de tot, però, esclar, quan veus que a les senyores els estiren la bossa, els roben els collars, els prenen les arracades... i escenes com la de fa uns dies en què dues persones es barallaven amb ganivets llargs a plena llum del dia... generen una situació de por. Però també he de dir que aquesta situació ha generat un clima de barri, de pinya, de solidaritat.

Heu penjat mocadors vermells com a símbol de protesta.
Sí, ha estat una campanya que ha tingut molt d’èxit i ens l’han copiat al Pont de Vallecas i a Lavapiés. És un codi que utilitzen els narcotraficants. Quan tenen droga per vendre, pengen un drap blanc, quan saben que estan sent vigilats per la policia, un de blau, i quan no tenen droga per vendre, un drap vermell. S’hi ha sumat molta gent perquè estan farts de trobar-se ionquis dormint a la porta de casa o gent que es pixa al portal. És la manera com han esclatat. El nostre objectiu no són els ionquis, són els narcopisos i el que hi ha darrere d’ells. No entenem per què hi ha tanta impunitat per vendre droga.