La Rambla és la via més popular i també la més turística de Barcelona, una icona identificable de la capital catalana arreu del món que, a més, té una denominació peculiar, la de Rambla, en record al fet que històricament era el tram inferior d’una riera, que és al capdavall el que vol dir la paraula rambla. Històricament, hi ha hagut debat sobre si la de Barcelona s’ha d’anomenar en singular, la Rambla o en plural, les Rambles, atès que cada tram del mateix passeig té el seu propi nom -de mar a muntanya: de Santa Mònica; dels Caputxins; de Sant Josep o de les Flors; dels Estudis o dels Ocells, i de Canaletes-, però actualment el nom oficial és el de la Rambla, en singular.
Encara que la Rambla, així, es refereix al passeig central de Barcelona que divideix Ciutat Vella, és també un nom de vial, i així a la mateixa ciutat tenim la rambla de Catalunya, la rambla del Poblenou o fins i tot algunes que no responen al sentit de llera de riera, com la rambla de Guipúscoa, que a més circula en paral·lel al mar. Conformar un vial, en tot cas, no vol dir necessàriament ser, de manera estricta un carrer, i és per això que ha sobtat l’aparició recent d’una placa en la que hi figura escrit Carrer la Rambla, que ha generat estupor entre els vianants que l’han observat.
La placa en qüestió es troba en un edifici de la plaça del Teatre -l’eixamplament de la Rambla on hi ha el monument a Pitarra- que fa cantonada amb el carrer dels Escudellers, on també n’hi ha una de no normativa on diu Carrer Escudellers. Totes dues són noves i haurien estat instal·lades recentment en un edifici que acull un bloc d’apartaments turístics que, a més, s’hacaba de reformar. Els indicis apunten a que les plaques no normatives s’haurien col·locat en el marc d’aquesta restauració, probablement pels mateixos propietaris de l’immoble.
Lorca ja ho va dir: "La única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca"
El més sorprenent de tot plegat és que, segons avança Betevé, l’Ajuntament de Barcelona ha informat que les plaques no les ha instal·lat cap tècnic municipal a més de confirmar que no s’ajusten la normativa i, per tant, procediran a substituir-les. El misteriós cas recorda el dels cartells indicadors en castellà que van aparèixer a finals del 2022 en altres carrers de Ciutat Vella i que, sospitosament, aconsellaven itineraris que no eren els més curts però que passaven per zones comercials. En tot cas, aquest Carrer la Rambla, tot i que estrany, recorda també aquelles paraules que Federico Garcia Lorca li va dedicar a la Rambla: “La única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca”.
