A la ciutat de Badalona tot allò que queda més amunt de la B-20 forma una realitat força diferent del que queda per sota. En un espai de transició al parc de la Serralada de Marina, coronat per l’immens edifici de l’Hospital Germans Trias i Pujol -popularment conegut com a Can Ruti-, s’alcen els barris del Canyet i Bonavista, comunicats amb Badalona per dues carreteres, la del Canyet, que enllaça amb la de la Vallensana i s’enfila per la muntanya fins a Montcada i Reixac, i la de Can Ruti, que mena fins al centre hospitalari. La zona contrasta amb el nucli urbà d'aquesta ciutat del Barcelonès perquè està envoltada de turons i boscos d’alt contingut natural i patrimonial, inclòs un poblat ibèric, que, a causa d’un projecte urbanístic que preveu la construcció d’una carretera, corren perill.
Tal com va aparèixer publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) amb data del 10 de novembre del 2022, l’Ajuntament de Badalona va aprovar l’anomenat ‘Projecte d’urbanització del Pla parcial del sector el Canyet’, promogut i finançat per la Sociedad de Gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB), que amb un pressupost de 5,3 milions d’euros preveu aixecar nous edificis d’habitatges en la zona propera a la masia de Can Ferrater i construir una nova carretera que connectaria la pista d’atletisme Paco Aguila, a tocar de la carretera del Canyet, fins a la de Can Ruti, on connectaria en una rotonda ja existent, passant pel mig del pulmó verd d’aquests barris i amenaçant la zona d’influència del poblat ibèric del Turó d’en Boscà, pendent d’excavació, a més de destruir mines d’aigua històriques i patrimonials.
Davant aquesta situació, veïns, ecologistes i defensors del patrimoni han llançat un crit d’alarma pel que creuen que és una greu amenaça per un entorn verd molt estimat pels habitants dels barris adjacents, a més de plantejar batalla a l’Ajuntament de Badalona per la via de la presentació d’al·legacions contra un projecte aprovat pel consistori en la recta final d’un mandat força convuls pels continus canvis a l’alcaldia. Francesc Alfambra, membre del col·lectiu Els Verds de Badalona, detalla a elNacional.cat que aquest projecte es va aprovar el 2007 però va quedar aturat per l’esclat de la bombolla immobiliària i ara ha estat rescatat.
“És un projecte fonamentat en un pla general metropolità que és obsolet, desfasat i que no s’adiu a les sensibilitats actuals de planejament urbanístic i lluita contra el canvi climàtic”, apunta Alfambra, que sosté que la carretera és “innecessària i desproporcionada”, ja que suposarà un tercer enllaç de dues carreteres que ja es connecten per la B-20 i per la circumval·lació de tot l’àmbit hospitalari. A més, l’ecologista apunta que hi ha “una certa immoralitat en el fet que darrere hi hagi la SAREB”, i més en un context en que a Badalona hi ha “8.000 pisos buits”. “És una operació urbanística totalment innecessària pel barri”, insisteix.
El Turó d’en Boscà, en perill
Segons detalla l’historiador Francesc Palacio, tota aquesta operació urbanística pot afectar el poblat ibèric del Turó d’en Boscà, datat entre els segles IV a I abans de Crist i que forma part “d’un conjunt més extens que va des del Turó de la Rovira a Barcelona fins a Burriac a Cabrera i que va seguint de turó en turó per la costa”. El del Turó d’en Boscà pot ser un dels més importants, però també és dels més desconeguts, perquè només ha estat excavat parcialment. El poblat està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, però arrossega un problema, “només està excavada una part”, la que dona a mar.
De fet, tot i el nivell de protecció de què disposa actualment, una part s’ha perdut per sempre per l’acció d’una pedrera que va estar en funcionament fins als anys 70, i l’última excavació va ser el 1988. Palacios alerta que “s’ha pogut interpretar que per la forma que fan les muralles continuaria el poblat en direcció al proper Turó d’en Folc” i per això apunta que com no se sap “l’abast de tot el jaciment, no se sap si la carretera el podria afectar” i per això reclama que primer es plantegi si “la carretera és o no necessària”, i en cas que ho sigui, es faci primer “una excavació arqueològica preventiva”.
El pulmó verd dels barris
A banda de les restes laietanes que pugui contenir, tota la zona boscosa que quedaria malmesa per la carretera és “el pulmó dels barris del Canyet i Bonavista”, segons apunta un dels veïns de la zona, Marçal Font, que reivindica el “valor patrimonial i com espai natural d’aquests boscos", que “formen part de l’àrea de transició del parc natural de la Serralada de Marina i passa per zones d’alta expectativa arqueològica”. A més recorda que la zona compta amb una important fauna i flora que configura “un espai pràcticament verge que s'ha de respectar”.
“És l’espai on la gent surt a córrer, passejar o aprendre a anar en bicicleta”, insisteix Font, que apunta que des de l’Ajuntament de Badalona no s’hi fa cap mena d’actuacions de parcs i jardins i que els mateixos veïns s’han ocupat sovint del manteniment, amb accions com la que els va dur a omplir “quatre camions de deixalles d’un solar del Torrent de la Carabassa”. “L’Ajuntament és el responsable però hi ha una negligència absoluta tant en patrimoni com en espais naturals”, apunta amb certa indignació.
Com afegeix Alfambra, tot i que la zona “no és parc natural, ho hauria de ser, perquè és un bosc extraordinari amb una roureda històrica al Torrent de la Carabassa” i a més, hi ha diverses mines d’aigua històriques perquè “totes les masies de la zona comptaven amb pous i mines per regar els camps”. Per a l’ecologista, la carretera impactaria sobre tota la zona amb un projecte “totalment innecessari” a partir d’una política de “projecció d’infraestructures viàries destinades al vehicle privat a motor que és del segle passat, obsoleta i fora de lloc”.
Aturada del projecte
Tant el col·lectiu Els Verds com els veïns ja han lliurat al·legacions a tot el projecte, apuntant entre altres qüestions “als incompliments de normatives de protecció ambiental i patrimonial” i recordant que en l’actual situació d’emergència climàtica ha quedat demostrat que “els grans projectes urbanístics, energètics i ambientals” s’han de fer amb una “sensibilitat de lluita contra el canvi climàtic que aquí no apareix per enlloc”. Per tot plegat, veïns i defensors del patrimoni històric i natural reclamen que el govern municipal de Badalona aturi un projecte que, segons apunten els veïns, ha estat repescat "amb pur interès especulatiu urbanístic" pocs mesos abans de les eleccions municipals.