L’Habitatge 1/11 de la Casa Bloc passa per ser l’espai museïtzat menys visitat de Barcelona, unes 900 persones l’any 2021, però, pandèmia a banda, el cert és que si la xifra és baixa no és pas per desinterès ni del públic ni del que s’hi mostra. Al contrari, el que es pot visitar és una mostra viva de com era un habitatge de la més important obra racionalista de Barcelona, un edifici situat al passeig de Torres i Bages, al districte de Sant Andreu, construït entre 1933 i 1936 pel GATCPAC, i si la xifra és baixa és perquè només admet visites guiades prèviament concertades a grups reduïts, de quinze persones com a màxim, i únicament en dissabte.
L'habitatge visitable ha estat rehabilitat amb la seva fesomia original i moblat amb elements de l'època / Xavier Padrós - Disseny Hub
La cuina, restaurada amb elements originals, era tota una innovació quan es va inaugurar l'edifici, als anys trenta del segle XX / Xavier Padrós - Disseny Hub
Amb tot, segons xifres facilitades aquest divendres pel Museu del Disseny, que és qui gestiona l’espai, en deu anys d’obertura al públic ja hi han passat per l’habitatge 13.683 persones, tant durant les visites guiades com en el marc de les jornades de portes obertes. I és que aquest edifici, construït pel Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) a partir dels principis de l'arquitectura racionalista estesa per tot Europa des de la fi de la Primera Guerra Mundial, difosa principalment per l’escola Bauhaus, va revolucionar el disseny d’edificis en prioritzar la funcionalitat per sobre de l'ornamentació a partir d’una sensibilitat social que reclamava la millora de les condicions d’habitatge de les classes treballadores.
Francesc Macià va posar la primera pedra
Els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, tots tres integrants del GATCPAC, van ser els responsables de la construcció, mentre que la primera pedra la va posar l’aleshores president de la Generalitat, Francesc Macià. La singular disposició de l’edifici, dividit en cinc blocs que, vistos des del cel, dibuixen una mena de lletra essa invertida o número dos que permetia als seus dos-cents habitatges un aprofitament màxim de la llum natural a més d’assegurar una ventilació adequada, a més de zones comunes i jardins interiors. Tot plegat, tota una revolució pel que fa a habitatge destinat a la classe obrera promoguda per la Generalitat de Catalunya, que era propietària de l’immoble.
El president de la Generalitat, Francesc Macià, amb els impulsors de l'edifici davant d'una maqueta de la Casa Bloc / Disseny Hub
Col·locació de la primera pedra de la Casa Bloc, amb el president Francesc Macià en primer terme, el 13 de març del 1933 / Disseny Hub
Tot aquest somni higienista que buscava millorar les condicions de la classe treballadora es va estroncar amb la Guerra Civil. Abolida la Generalitat, les autoritats franquistes van traspassar la propietat a la Diputació de Barcelona, que va finalitzar les obres i va dedicar l'edifici a acollir vídues i orfes de militars. Amb la fi de la dictadura, la Casa Bloc va retornar a la Generalitat, i el 1992 va ser declarada com a Bé d'Interès Cultural en la categoria de monument. Rehabilitada a principi del segle XXI, la Casa Bloc actualment és propietat de l'Institut Català del Sòl (INCASOL) i comprèn 169 habitatges destinats a lloguer social, a banda dels 26 d'una antiga residència. I encara hi ha un habitatge més, habilitat com a casa-museu i gestionat pel Disseny Hub Barcelona, que ha estat restaurat i moblat en les seves condicions originals, de manera que permet al visitant fer-se una idea de com era viure-hi durant els anys trenta del segle XX.
Imatge principal: L'Habitatge 1/11 vist des de l'exterior / Xavi Padrós - Disseny Hub