La Casa Vicens, obra d’Antoni Gaudí situada al carrer Carolines de Gràcia, a Barcelona, ha incorporat a la col·lecció permanent un armari raconer dissenyat per Antoni Gaudí per a la família Vicens entre 1880 i 1890 i que ha passat per un minuciós procés de restauració després de l’adquisició en una subhasta el juny del 2023. Segons recull l’ACN, es tracta d'un moble de fusta de noguera amb les inicials D.G - que corresponen a Dolors Giralt, esposa de Manel Vicens-, i que l'arquitecte hauria dissenyat per la casa familiar d'Alella. Ara l’armari s’exposa al costat d'una xemeneia que Gaudí va construir per la mateixa casa i que seria "la parella" de l'armari restaurat, ja que conté les inicials del marit de Giralt, segons ha explicat aquest dilluns Emili Masferrer, director del museu.
El moble estava en mans d'un descendent de la família Vicens i, segons ha apuntat Masferrer, hauria estat dissenyat durant l'última dècada del segle XIX, coincidint amb el moment en què Gaudí va passar llargues temporades a la casa del matrimoni Vicens-Giralt a Alella. D'aquella època n'han perviscut dos mobles, l'armari i la xemeneia, que "després de 140 anys podran tornar a estar de costat", tal com ha indicat el director del museu. L'armari, que és de tipus raconer penjant, conté a les dues portes les inicials de Dolors Giralt, construïdes a partir de llautó daurat. A l'exterior hi destaquen també motius florals del mateix material, i uns ocells palmípedes de fusta tallada i llautó calat, aquests situats a la part inferior.
Pel que fa a l'interior, que només es pot veure obrint la porta amb una clau, està folrat amb un entapissat de vellut, que es creu que és "original", tal com ha expressat una de les restauradores, Marta Vilà. Precisament en aquest interior és on s'ha trobat la part més degradada de la peça, ja que Vilà ha assegurat que el teixit de dins l'armari "havia perdut tota la seva consistència". Així i tot, la restauradora ha explicat que han intentat fer "una intervenció mínima", sobretot posant el focus en eliminar la brutícia, la pols adherida i els forats. "El moble no tenia un estat de degradació molt dolent, però calia intervenir-ne algunes parts per recuperar els valors formals i estètics", ha asseverat Vilà, que ha afegit que també han intervingut el moble per recuperar "la seva estabilitat".
Al seu torn, la també restauradora Sonia Berrocal ha afegit que en el procés de diagnosi es van trobar degradacions que afectaven els tres materials de l'armari: la fusta, el metall i el vellut. A la fusta hi havia forats provocats per corcs i llistons desclavats, el metall presentava oxidació i se n'havien perdut algunes peces, i el vellut patia decoloració i taques d'humitat. La proposta d'intervenció, que ha consistit a tractar la desinsectació i eliminar aquestes capes d'oxidació i brutícia, ha durat aproximadament mig any.