L’1 de novembre és Tots Sants, aquell dia específic de l’any en que s’honoren els difunts. Malgrat que els cementiris obren cada dia de l’any i mai hauria de ser mal moment per visitar els éssers estimats que ja no són entre nosaltres, el cert és que cada any, als volts del dia de Tots Sants, els cementiris experimenten un augment de visitants que comporten un reforç dels serveis de transport públic i un allargament dels horaris, tant d’obertura com d’atenció al públic.
A Barcelona hi ha nou cementiris -dos dels quals parroquials-, per bé que hi ha dos més situats fora dels límits municipals que també donen servei als barcelonins. De fet, un d’ells és el més extens de tots. Dins del terme municipal hi ha els de Poblenou, Montjuïc, Sant Andreu, Horta, Sant Gervasi, les Corts, Sarrià, Sant Genís i Santa Maria de Vallvidrera, i fora, els de Sants i Collserola. Cadascun té la seva història particular, que té a veure amb l’evolució del lloc que els acull i de la ciutat mateixa.
De fet, l’inici de tots aquests espais es troba principalment en la decisió, presa a finals del segle XVIII, i per motius principalment sanitaris, de suprimir els cementiris parroquials de les grans ciutats, que fins al moment eren el lloc habitual d’enterrament, i obligar a traslladar fora de les muralles els cementiris. Això explica l’origen del cementiri del Poblenou, construït en aquell mateix moment per donar resposta a la prohibició d’enterrar dins del recinte emmurallat, mentre que en la majoria de casos es tracta dels cementiris municipals que van ser agregats a Barcelona en el procés d’integració dels municipis del pla des de finals del segle XIX fins a principis del XX.
El més monumental dels cementiris barcelonins és també el més històric. Anomenat originalment Cementiri de l’Est i posteriorment Cementiri Vell en contraposició al de Montjuïc, va ser inaugurat el 1775. Molt malmès durant la guerra del Francès, l'arquitecte italià Antonio Ginesi, el va dotar del seu caràcter actual entre els anys 1816 i 1819, tot i que va ser ampliat entre 1849 i 1852. Fou el principal cementiri barceloní fins la inauguració a finals de segle XIX del de Montjuïc. En l’actualitat s’estructura en un avantcementiri amb un jardí i quatre departaments i s’organitza a partir de dos carrers, a la intersecció de les quals hi ha el monument dedicat a les víctimes de la febre groga que va assolar Barcelona l’any 1821.
Cementiri del Poblenou / Sergi Alcàzar
Adreça: Avinguda d'Icària, 204 (Sant Martí)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Lola Anglada, Valentí Almirall, Narcís Oller, Mary Santpere, Frederic Soler ‘Pitarra’.
Inaugurat el 1883, atès que el cementiri del Poblenou ja no donava més de si, el cementiri de Montjuïc, també anomenat Nou o del Sud-Oest, va ser dissenyat per l'arquitecte Leandre Albareda en una zona inhòspita de la ciutat i amb una disposició en terrasses, per aprofitar el vessant de la muntanya. En l’actualitat disposa de 150.000 sepultures, la qual cosa porta al càlcul que al llarg de la història ha acollit un milió i mig d'enterraments. Només una mica per sota del nombre d'habitants -vius- que té actualment la capital de Catalunya. En el seu moment, el projecte del cementiri formava part del programa de millores que l’alcalde Rius i Taulet va emprendre per engrandir la ciutat, les quals van desembocar en l’Exposició Universal de 1888.
Nínxols al cementiri de Montjuïc / Sergi Alcàzar
Adreça: Carrer de la Mare de Déu de Port, 56-58 (Sants-Montjuïc)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Isaac Albéniz, Victoria de los Ángeles, Xesco Boix, Francesca Bonemaisson, Francesc Cambó, Paco Candel, Ildefons Cerdà, Lluís Companys, Buenaventura Durruti, Maria Espinalt, Herta Frankel, Carme Karr, Francesc Macià, Raquel Meller, Joan Miró, dolors Monserdà, Manuel de Pedrolo, Salvador Puig Antich, Carlos Ruiz Zafón, Mercedes Salisachs, Jacint Verdaguer.
Inaugurat el 1853 com a cementiri nou del municipi de Sant Gervasi, actualment queda just arran de la Ronda de Dalt. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) de Barcelona. El recinte té 12.229 metres quadrats i està dividit en dues parts, separades per una escalinata central que va de l'entrada a la capella. A banda i banda es distribueixen blocs de nínxols i nombroses tombes i panteons monumentals que recorden les torres que es van edificar en aquests anys en aquest barri de Barcelona. Els murs perimetrals també contenen nínxols. La varietat estilística de les escultures i els panteons és gran, predominant-hi l'eclecticisme. En destaquen alguns panteons com el panteó Cros, projectat per Joan Baptista Pons i Trabal (1894).
Tomba de Lluís Domenech i Montaner / Bocachete
Adreça: Camí del Cementiri de Sant Gervasi, 4-8 (Sarrià-Sant Gervasi)
Horari habitual: De dilluns a divendres de 8:00 a 17:30; Caps de setmana i festius de 8:00 a 15:00.
Personalitats enterrades: Joan Maragall, Dolors Lleonart, Ricard Giralt Miracle, Marta Mata, Margarita Riviére
El cementiri de les Corts es va obrir al públic el 4 d’octubre de 1897 amb cert regust modernista i està dividit en vuit departaments on es barregen nínxols, tombes i panteons, i en el mig de la zona central s’alça la capella. Es tracta d’un recinte senzill que es va construir per cobrir les necessitats de l’aleshores municipi independent de les Corts. De fet, va haver-hi un primer cementiri al mateix emplaçament construït a mitjan segle XIX, del qual no en queda cap resta. Entre les seves més de 28.000 sepultures destaca un monument funerari a 726 soldats morts a les guerres colonials de Cuba i Filipines.
Adreça: Avinguda Joan XXIII, 3-15 (les Corts)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Prudenci Bertrana, Ana Renaud, Josep Samitier, Agustí Centelles, Joan Capri, Miguel Gila,
Com passa amb altres recintes mortuoris de Barcelona, el cementiri de Sant Andreu ja no pertany administrativament a aquest districte, sinó al de Nou Barris, tot i que en el moment de la seva inauguració, el 1839, sí que formava part del municipi de Sant Andreu del Palomar i va ser el primer municipi del pla que va construir un gran cementiri després del Poblenou. El 1899 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la primera ampliació d’aquest cementiri, una actuació d’urgència amb la construcció de 500 nínxols. El 1913 es va construir la capella i el 1919 es va fer l’última ampliació que va donar com a resultat el recinte actual. Compta amb un recinte d’enterrament hebreu.
El cementiri de Sant Andreu està inserit en la trama urbana de Nou Barris / Toniher
Adreça: Carrer Garrofers, 35-47 (Nou Barris)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Ignasi Iglésias, Joan Comorera, Montserrat Caballé, Alfred Lucchetti.
Cementiri petit i de planta rectangular, de construcció neoclàssica, va ser inaugurat al setembre del 1867 per donar servei a la vila d’Horta, tot i que està força allunyat del seu nucli central. Actualment queda per sobre de la Ronda de Dalt i modernament s’hi ha construït just al costat el Tanatori de la Ronda de Dalt. El més destacable del recinte és l’església situada al fons. Al voltant del passadís central, flanquejat de pins i xiprers, estan les sepultures més importants. Destaquen en algunes tombes d’aquest cementiri els escuts heràldics i els epitafis on s’assenyalen els títols de noblesa del difunt.
Adreça: Plaça del Cementiri d’Horta, 9 (Horta-Guinardó)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
El cementiri de Sarrià és també dels més petits de la ciutat, ja que principalment atenia les necessitats d’aquell municipi, que va ser agregat a Barcelona just ara fa un segle, i que aleshores tenia una població molt reduïda. Amb poques sepultures i d’aire senzill tot i que en destaca el monument funerari dedicat al farmacèutic Margenat, assassinat el 5 de setembre de 1843. Construït a mitjans del segle XIX arran del tancament dels cementiris parroquials, conté poc més de 2.000 sepultures. El recinte consta de dos departaments partits per un eix central que porta fins a la capella.
A la dreta, tomba de Clementina Arderiu i Carles Riba / Jordi Ferrer
Adreça: Carrer Doctor Roux, s/n (Sarrià Sant Gervasi)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Clementina Arderiu, Carles Riba, J.V. Foix
A Barcelona queden dos cementiris parroquials, els dos allunyats del centre. El de Sant Genís dels Agudells, que dona nom al barri, està situat just darrere l’hospital de la Vall d’Hebron i al costat de l’església, d’origen romànic però reformada al segle XVII, i tot el complex està catalogat com a conjunt històric-artístic. Amb tota probabilitat és el més antic de la ciutat en ús, ja que hi ha dades de l’existència d’un cementiri en una data tan allunyada com el 1060. A finals del segle XVIII es va salvar del tancament com a cementiri parroquial per la seva situació allunyada de la ciutat i aïllada a la falda de Collserola.
Entrada al cementiri parroquial de Sant Genís dels Agudells / Toni García-Die
Adreça: Carrer Saldes, 3 (Horta-Guinardó)
Horari habitual: Dissabtes de 10:00 a 13:00 i diumenges i festius de 10:00 a 14:00
Just a l’altra banda de Collserola es troba el segon cementiri parroquial que roman a Barcelona, que es va salvar per raons similars al de Sant Genís, la seva situació d’aïllament en una zona poc poblada. En l’actualitat amb prou feines acull un enterrament anual i és el més petit de tots, amb poc més d’un centenar de tombes. L’església, actualment amb problemes estructurals que fan que estigui tancada al públic, data del segle XVI, tot i que els orígens es troben al segle X. El cementiri està situat a mig camí entre Vil·la Joana, la casa on va morir mossèn Cinto Verdaguer, i el pantà de Vallvidrera.
Adreça: Carrer de l'Actor Morano, 9 (Sarrià-Sant Gervasi)
El cementiri de Sants no només no està dins del districte de Sants-Montjuïc, sinó que està situat fora de límit municipal de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, per bé que és gestionat per l’empresa Cementiris de Barcelona, que depèn de l’Ajuntament de Barcelona, com la resta d’instal·lacions funeràries enumerades en aquest article a excepció dels dos cementiris parroquials. Inaugurat el 1880, el recinte està dividit en tres departaments. L’entrada principal es troba en el primer, d’on surt una petita escalinata que condueix a la capella, situada al mig. És un cementiri sense grans construccions funeràries i va ser dissenyat per Jaume Gustà i Bondia, arquitecte que va col·laborar en l’Exposició Universal de 1888.
Adreça: Passatge del Cementiri, 1 (l’Hospitalet de Llobregat)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Assumpta González, Pere Balañá
El gran cementiri de Barcelona està situat fora del seu terme municipal, en terrenys pertanyents a Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. La seva construcció va arribar forçada per la impossibilitat d’ampliar més el cementiri de Montjuïc i donar resposta a les necessitats funeràries d’una gran urbs com Barcelona. Va ser inaugurat el 27 de juny del 1972 en una zona de bosc de 180 hectàrees als contraforts de la serra de Collserola. A diferència dels cementiris històrics, on la presència de mausoleus marca les diferències de classe social dels difunts, al de Collserola la immensa majoria de tombes són en nínxols d’ornamentació senzilla. A més, ja va ser dissenyat per poder accedir-hi en cotxe, un fet que només es repeteix a Montjuïc. Inclou un recinte islàmic, ampliat recentment, i un altre d’hebreu.
Adreça: Carretera Nacional 150. Km 1,5 (Montcada i Reixac)
Horari habitual: De dilluns a diumenge de 08:00 a 18:00
Personalitats enterrades: Carles Buïgas, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Perich, Maria Báñez ‘la Bella Dorita’, Manuel Vázquez Montalbán, Antoni Tàpies