La forma actual del districte de Gràcia prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats, però el seu origen es troba en el municipi independent de Gràcia, que va ser agregat a Barcelona el 1897. Amb uns 120.000 habitants, el territori de l’actual districte incorpora també espais històricament pertanyents al municipi d’Horta i s’enfila més amunt de la ronda de Dalt. En contrapartida, el districte va perdre el territori de Gràcia que forma part de l’Eixample, ja que el límit entre aquest municipi i el de Barcelona se situava a l’actual carrer Provença.
📌 Un submarí insòlit, una caseta de nines de somni i altres atractius de Sarrià-Sant Gervasi
👒 Una icona industrial, una estació modernista, un jardí reivindicatiu i altres atractius de Sants-Montjuïc
🏭 Un singular nucli rural, la rambla més popular, vestigis industrials i altres atractius de Sant Martí
👀 Les millors vistes de Barcelona, un jardí gaudinià, uns mistos gegantins i altres atractius d’Horta-Guinardó
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
El districte està dividit oficialment en cinc barris, encara que alguns siguin dobles, com és el cas de Vallcarca i els Penitents. L’epicentre del districte, en tot cas, se situa a l’actual barri de la Vila de Gràcia, nucli del municipi històric, que combina la vida de barri amb un esperit modern, espai aglutinador de la vida social i cultural, ric en teixit associatiu i paradigma d’un districte que té el dubtós honor de ser l’únic de Barcelona on el català és la llengua més utilitzada. Si el districte està format per cinc barris, aquí van cinc recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
Camp d’en Grassot i Gràcia Nova: la font ornamental més antiga
Com el seu nom indica, el barri està format per dos nuclis, el Camp d’en Grassot, situat per sota de la Travessera de Gràcia i amb configuració de carrers segons el pla Cerdà, i Gràcia Nova, per sobre de la Travessera de Gràcia i a l’entorn del carrer Pi i Margall, recentment pacificat. També pertany a aquest barri el tram superior del passeig de Sant Joan, i a la cruïlla d’aquesta via amb el carrer de Còrsega es troba la Font d’Hèrcules, catalogada com a bé cultural d'interès local i que és la font ornamental més antiga de Barcelona, ja que va ser col·locada el 1797, això sí, en un emplaçament diferent, el desaparegut passeig de l’Esplanada, a tocar de la Ciutadella. El 1928 va ser traslladada a la seva ubicació gracienca.
El Coll: Un chillida espectacular
El barri del Coll inclou el turó del mateix nom i tota la fondalada que el separa del turó del Carmel, conformant un veïnat de carrers en pendent seguint el curs de l’antiga riera de la Farigola. El turó del Coll és la seva principal zona verda, amb el parc de la Creueta del Coll situat en una antiga pedrera. A més d’un estany que es converteix en piscina infantil a l’estiu, al parc es troba l’obra d’Eduardo Chillida més espectacular de les tres que té a Barcelona, ‘Elogi de l’aigua’, una monumental escultura de formigó suspesa per enormes cables d’acer que recrea el mite de Narcís, enamorat del seu propi reflex en l’aigua.
La Salut: Un barri amb patrimoni mundial
Situat al vessant mar del turó del Carmel, aquest barri pren el nom de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut, però el gran actiu, i alhora el gran maldecap dels veïns, és l’existència en el seu territori del Park Güell, així com l’accés principal pel carrer Olot. Això fa que un barri eminentment residencial i allunyat del centre rebi la pressió diària de milers de turistes que volen visitar aquest parc d’Antoni Gaudí. També és cert que no tots els barris poden vantar-se de tenir un patrimoni mundial de la UNESCO dins dels seus límits, i encara menys un de la significació del Park Güell.
Vallcarca i els Penitents: Un viaducte monumental
Com el seu nom indica, aquest barri té dos nuclis diferenciats, el de Vallcarca, situat entre el turó del Coll i el del Putxet, i els Penitents, per sobre de la ronda i ja a la falda de Collserola. Ara bé, si un element crida l’atenció d’aquest barri és el viaducte de Vallcarca, un monumental pont inaugurat el 1923 per salvar el desnivell de l’antiga riera de Vallcarca -actualment avinguda de Vallcarca- entre els dos turons, el del Coll i el del Putxet, que envolten aquest barri, connectant l’avinguda de la República Argentina amb la plaça Mons. Està catalogat com Bé Cultural d’Interès Urbanístic.
Vila de Gràcia: Epicentre de l’epicentre
El barri de la Vila de Gràcia és el nucli històric del districte i l’epicentre de la vida social i cultural. Destaca pel seu urbanisme de carrers estrets i rectilinis i les seves places, entre les quals destaca la plaça de la Vila de Gràcia, epicentre de l’epicentre, on es troba el Campanar de Gràcia, que té la característica de ser un campanar civil i no religiós. A la mateixa plaça es troba la seu del districte, ubicat a l’edifici que anteriorment havia fet les funcions d’ajuntament del municipi independent de Gràcia. Construït a mitjans de segle XVIII, va ser reformat el 1905, data de la qual prové la façana actual, que va substituir l’original.