El Cilindre d’Horta, una infraestructura fallida, hipnòtica i desaprofitada de Barcelona

La construcció d’una ciutat a escala humana, amb facilitats per als vianants, requereix sovint exercicis d’imaginació per adaptar les infraestructures als seus usuaris. Això no sempre es resol amb èxit, i a Barcelona es troba un exemple clar, l’anomenat Cilindre d’Horta, una infraestructura fallida construïda el 1985 amb l’objectiu de salvar els quinze metres de desnivell entre la rambla del Carmel i el carrer de Lisboa que, partint de l’objectiu de facilitar el pas de vianants per una llarga rampa helicoidal, es va haver de tancar al cap d’uns anys pels persistents problemes d’inseguretat i vandalisme i que, a l’espera de millor ús, es fa servir actualment com a magatzem municipal.

🌀 El secret helicoidal que amaga l’Edifici David, seu de l’històric ‘drugstore’

🎼 Així és l’altre palau de la música de Barcelona (pel davant i pel darrere)

El Cilindre d’Horta és una instal·lació de l’Ajuntament de Barcelona tancada al públic però que, en ocasió de la passada edició del 48h Open House va descobrir a la ciutadania un petit paisatge hipnòtic format per una idea simple però fracassada: una immensa rampa helicoidal dins d'un cilindre amb una alçada màxima de 24,88 metres i un diàmetre de 19,35 metres, que, a més de fer de mur de contenció de la rambla del Carmel, connectava els dos punts de desnivell. El cilindre, tot i ser força fotogènic i tenir la funcionalitat de fer de trava estructural del mateix edifici, que acull la sortida a Collserola del tram final del túnel de la Rovira, va tenir una vida breu, precisament a causa de la seva singularitat.

Edificat el 1985, durant els anys noranta servia d’espai de pas per als vianants que transitaven entre el Carmel i Horta, però el seu ús limitat, marcat per un escenari insegur i poc acollidor, va fer que l’any 2006 es tanqués definitivament, mentre que el 2007 l’ajuntament va certificar la seva inutilitat amb la construcció, en un àmbit proper, d’un ascensor, que feia la mateixa funció d’una forma molt més amable, accessible, còmoda i segura. D'aleshores ençà, el cilindre s’utilitza com a magatzem municipal, incloent-hi la part inferior com a aparcament de vehicles de serveis municipals. Val a dir que com a magatzem tampoc és un espai especialment pràctic, atesa la seva inclinació persistent, ja que, al cap i a la fi, es tracta simplement d’una rampa.

Magatzem, sala d’exposicions, zona d’assaig casteller?

Ara mateix el cilindre d’Horta té el dubtós mèrit de formar part de la llista d’equipaments inútils de Barcelona, com el dipòsit del Rei Martí, amb la diferència que aquest últim està en perfectes condicions d’ús i la rampa helicoidal viu en un estat de semiabandonament. Ara bé, la pregunta del milió, la mateixa que es feien els visitants de l’Open House, és quin hauria de ser el seu ús. Fa un parell d’anys es va posar sobre la taula la idea de convertir-lo en una fàbrica de creació centrada en l’art urbà, però de moment aquest objectiu no s'ha materialitzat. També es podria convertir en sala d’exposicions, amb un recorregut clar al llarg de la rampa i, fins i tot, podria arribar a ser utilitzat, gràcies als seus 25 metres d’altura, com a espai d’assaig d’una colla castellera, per bé que la seva base és força reduïda i tampoc disposa d’espais annexos ni sembla un lloc gaire indicat per establir mesures de seguretat. 

En tot cas, el Cilindre d’Horta, que ha estat utilitzat puntualment com a plató cinematogràfic i també per a la filmació d’anuncis, és un d’aquells espais que fan de Barcelona una ciutat viva amb punts morts, oblidats i desaprofitats que, malgrat tot, tenen una singularitat sorprenent. Visitar-los (quan es pot) sempre paga la pena. Per tot plegat, visitar el Cilindre d'Horta és descobrir més detalls d’una Barcelona sempre xocant, on hi ha lloc per a contemplar el Guernica de Picasso al seu emplaçament 'original', visitar una cotxera prefabricada a la falda de Collserola, gaudir d'un temple neoclàssic al cor de l'Eixample, admirar la bellesa d'un gratacel brutalista, descobrir que al costat del Palau de la Música hi ha una altra joia modernista, jugar a trobar el drac amagat de l'obra més catalanista de Gaudí, comprovar com una cisterna històrica reconvertida en equipament públic està en complet desús, que l’edifici que acollia l’històric ‘drugstore’ David té una rampa que permet pujar en cotxe fins a les oficines de la vuitena planta o que a Barcelona hi ha un segon palau de la música tan fascinant com el primer.