La Industrial +, l’ambiciós pla de reconversió del recinte de l’Escola Industrial, anunciat per la Diputació de Barcelona fa unes setmanes i que convertirà l’espai en un ‘pool’ d’innovació científica i social, però alhora sostenible i verd, inclou dos aspectes que l’obriran a la ciutadania, d’una banda, la creació d’un eix de vianants, que permetrà transitar de banda a banda del recinte connectant el carrer de Còrsega per dins de les instal·lacions, i de l’altre la creació d’un Centre d’Interpretació de l’Escola Industrial que se situarà en l’espai de màquines de l’antiga fàbrica Batlló, a la qual se sumaran itineraris de visita per alguns dels punts de més valor patrimonial del complex.
En aquest sentit, es preveu recuperar visites a espais singulars com la Sala dels telers -obra de Rafael Guastavino-, el Paranimf, la Sala Noble de l’edifici del Rellotge, la Capella de la Residència Ramon Llull i el vestíbul de l’Escola del Treball. També es podrà incorporar als itineraris visitables l’accés subterrani a la xemeneia i els seus fumerals. L'objectiu del centre serà, precisament, divulgar i destacar el patrimoni material i immaterial del conjunt. Aquests són alguns dels punts de més interès que en un futur proper poden estar oberts a la ciutadania:
La xemeneia del recinte de l’Escola Industrial és un dels elements més definitoris del complex, amb 62,5 metres d’altura i la seva planta octogonal és el principal referent del passat industrial. Amb tot, la sorpresa no és a peu de carrer sinó sota terra. Un accés situat al costat de la xemeneia i tancat al públic -però que és visitable en esdeveniments com l’Open House i que podria entrar a formar part del futur itinerari de visita- permet baixar fins a la zona dels fumerals, els grans conductes de fum que provenien de les diverses calderes que tenia la fàbrica a ple rendiment i que confluïen en l’única xemeneia de tota la fàbrica. Conservats parcialment, un d’ells arriba pràcticament fins al carrer París, a uns dos-cents metres de distància. Durant la Guerra Civil van ser utilitzats com a refugis antiaeris.
Fumerals o galeries d'evacuació de fums del recinte de l'Escola Industrial / Diputació de Barcelona
Sorprenentment, el Paranimf que corona l’accés principal de l’Escola Industrial pel carrer Urgell és l’obra més recent de tot el complex. Malgrat ser projectat per Joan Rubió i Bellver en la gran reforma prevista a finals dels anys 20 del segle passat, mai va arribar finalitzar-se i al llarg dels anys va tenir molt diversos usos, inclosos els militars -ja que va ser seu de les oficines de la Instrucción Premilitar Superior- i els artístics -va ser fet servir com a espai de dansa per l’Institut del Teatre-. Un nou projecte de reforma del 1985 tampoc va reeixir, fins que entre 2017 i 2020, és a dir, fa quatre dies, va comportar la seva adaptació final com a espai multiescènic i auditori, assolint finalment part dels usos amb que es va concebre aquest saló d’actes de planta circular.
Paranimf de l'Escola Industrial, enllestit el 2020 / Diputació de Barcelona
L’edifici de la Residència Ramon Llull inclou, a la banda que dona al carrer Viladomat, un annex construït el 1928 amb una triple funció: al semisoterrani, les cuines, que servien també per les pràctiques de l’Escola d’Hostaleria; a la primera planta, el menjador per als residents, amb capacitat per a 250 comensals i, finalment, a la planta superior la capella, que substituïa una d’anterior situada a la banda del carrer Urgell i que marcava l’epicentre religiós del complex. Aquí Joan Rubió i Bellver va desenvolupar un espai sacre sorprenent, construït en maó i amb uns grans arcs de catenària que permeten una excel·lent visió dels vitralls, terracotes, ferro forjat, esgrafiats, pintures i majòliques. Per quedar-se bocabadat mirant cap amunt.
Grans arcs de catenària defineixen l'espai de la Capella de la Residència Ramon Llull de l'Escola Industrial / Diputació de Barcelona
L’edifici del Rellotge és el gran edifici industrial que es conserva de la fàbrica original, es tractava de l’edifici de filatures, construït entre 1873 i 1875 per l’arquitecte Joan Martí i Centellas. Amb tot, se l’identifica pel rellotge que corona la façana que dona al carrer Urgell. Rehabilitat en diverses ocasions, la seva Sala Noble és un dels espais més espectaculars del recinte. Projectada el 1913 per Lluís Planas i Calvet i finalitzada el 1915, va suposar unir les plantes segona i tercera per donar lloc a un ‘hall’ magnificent i lluminós coronat per una gran volta claraboia útil per a tot tipus d’actes.
La sala noble de l'Edifici del Rellotge / Diputació de Barcelona
Finalment, la joia de la corona és la gran sala de telers o de tissatge, que serà l’epicentre del futur espai de recerca. Es tracta d’una immensa sala coberta amb la volta catalana que el seu autor, Rafael Guastavino, exportaria posteriorment i amb molt d’èxit als Estats Units. Tot i que actualment es troba compartimentada pels diversos usos que ha tingut al llarg de la seva història més que centenària, aquesta part més antiga del recinte, del 1869, era en el seu moment una sala semisoterrada però amb llum zenital -posterioment, es va construir a sobre- amb capacitat per acollir més d’un miler de telers a ple rendiment.
La gran sala, un cop va deixar de tenir ús industrial / Diputació de Barcelona