Aquest mes de novembre s’han celebrat cinquanta anys d’un esdeveniment que, tot i quedar en l’àmbit del fet suposat i no empíricament demostrat per la seva pròpia naturalesa, va tenir un ressò mediàtic i un efecte místic que fa que encara mig segle després hi hagi gent que el recordi. Es tracta d’una aparició de la Mare de Déu de Lourdes a... Collserola, concretament a la zona de Can Cerdà, al municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Segons reflecteixen les cròniques de l’època, el 8 de novembre del 1974, la barcelonina Pepita Pugès (1920-1978), veïna d’Horta, va experimentar aquesta manifestació mística que coneixem com a aparició mariana, això és, la certesa personal d’haver vist la Mare de Déu, en aquest cas, en la seva advocació de Lourdes -de fet, en català s’ha de dir Lorda, igual que en occità, però el nom s’ha popularitzat en la seva versió francesa-.
Val a dir que fins i tot la mateixa Església catòlica prefereix marcar distàncies amb aquest tipus d’experiències, que en tot cas van més enllà de la comprensió humana, ja que sovint ha evitat posicionaments clars sobre l’autenticitat dels fets i, a més, els fidels catòlics no tenen cap obligació de creure-hi, cosa que sí que han de fer amb els dogmes -com la resurrecció de Crist, la immaculada concepció de Maria, la Santíssima Trinitat o la infal·libilitat del papa de Roma-. Tanmateix, les aparicions marianes sempre han tingut una important acceptació popular, que sovint atribueixen a aquestes mariofanies atributs miraculosos, especialment el poder de guarir malalties.
En aquest context, l’aleshores arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, no va reconèixer les aparicions com a verídiques, per bé que, ja com a arquebisbe emèrit va visitar el paratge on s’haurien produït. En tot cas, segons van recollir informacions del moment, com la revista Virgo Potens i fins i tot el reportatge Los parroquianos del milagro de l’històric programa Informe Semanal de Televisió Espanyola, que hi va desplaçar un equip el març del 1976, expliquen com Pugès va sentir una veu interior que l’instava a desplaçar-se al paratge de Can Cerdà, situat al parc de Collserola, al costat de la carretera entre Barcelona i Cerdanyola. Un cop allà va entrar en un èxtasi en el marc del qual se li hauria aparegut la Mare de Déu de Lourdes.
Això ho explicava la mateixa Pugès -en un castellà farcit de catalanades- a l’esmentat reportatge televisiu, on indicava que quan tenia trenta anys un viatge a Lourdes li va guarir l’esquena, i que aquell 8 de novembre va fer-li cas i allà a Can Cerdà se li va aparèixer la Mare de Déu i li va encomanar presentar-se el dia 11 de cada mes al mateix lloc per anar a resar en una font que la mateixa Mare de Déu hauria beneït. “Ja hi ha quinze senyors i senyores que s’han curat”, apuntava Pugès gràcies a aquestes trobades el dia 11 de cada mes, afegint que ella hi veia la Mare de Déu “tota blanca i amb la corona de dotze estels i els peus nus, amb una rosa en cada peu i el rosari a la mà”.
Molts detalls d’aquesta situació es poden recuperar en l’extens article ‘Aparicions marianes a Horta-Guinardó’, publicat recentment a la revista El Pou, on l'autor, Jordi Ardanuy, fa un retrat de Pugès com a procedent d’una família “molt catòlica” i “militant d’Acció Catòlica”, i que recorda que aquelles aparicions van aconseguir que cada cop hi anés més gent a Can Cerdà, arribant a moments on “hi havia unes tres-centes o quatre-centes persones entre feligresos, malalts necessitats de guariment, acompanyants, interessats per la parapsicologia i curiosos”, i que fins i tot el divulgador de ciències ocultes Sebastia d’Arbó va fer-ne un reportatge pel programa ‘La Otra Dimensión’ de Ràdio Barcelona.
Polèmica per l'estat de conservació
En un àmbit més terrenal, aquell espai es va acabar convertint en una mena de santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, amb una capella consagrada el 2001, a més d’un Via Crucis. Coincidint amb el mig centenari, un grup de devots ha alertat que el recinte està “abandonat i sense cuidar” i el Via Crucis, “tancat i destruït gairebé totalment”, mentre que l’espai on hi ha una font beneïda per la Mare de Déu també està “destrossat i abandonat”. Així mateix, han indicat a ElNacional.cat que la capella obre el dia 11 de cada mes a la tarda (16:30 h) i els diumenges, on se celebra missa a les 12.30 hores. Aquests devots lamenten especialment que no hi hagi accés al camí del Vía Crucis, on imatges recents revelen el seu estat, i sol·liciten que el recinte “torni a estar en condicions”.
El recinte és propietat del bisbat de Terrassa i és gestionat pel que fa als actes religiosos per la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola. Per la seva banda, la Fundació Privada Can Cerdà se n’ocupa del manteniment dels terrenys on s’ubica el recinte. A consultes d’ElNacional.cat, el secretari d’aquesta fundació, Salvador Sagarra Benach, rebat les acusacions d’abandonament i recorda que l’espai depèn de les normatives del Patronat de Collserola, que s’han d’aplicar a tot l’espai del Parc Natural, inclòs el mateix recinte marià. “El Patronat posa les normes i només tenim autorització per fer tasques de sega i poda dos cops l’any”, apunta Sagarra.
Així mateix, el secretari d’aquesta fundació també apunta que des del mateix parc “ens van prohibir les flors aromàtiques” més enllà de les autòctones de la zona, “perquè el recinte no és un jardí, és part d’un parc natural” que, a més, està sotmès a les accions devastadores dels senglars. És per això que assegura que el recinte “no està abandonat”, a excepció, això sí, del Via Crucis, “que fa cinquanta anys que no es fa servir”. Per això lamenta que entre les persones que participen en els actes, “una vintena a les misses de diumenge i entre vint-i-cinc i trenta el dia 11 de cada mes”, n’hi hagi que “volen que tot estigui com un jardí”, però "sense contribuir" de cap manera al seu manteniment tot recordant que la fundació “no rep cap mena de subvenció”. Comptat i debatut, quan han passat cinquanta anys d’aquella primera aparició, la devoció mariana en aquest indret de Collserola i malgrat polèmiques, es manté. I això ja és molt pels que dubten de la credibilitat dels fets.