Després de dos anys de pandèmia i amb la relaxació de les restriccions, podem dir que la 'normalitat' que coneixíem abans de la pandèmia està cada dia més a prop, el que implica la tornada de la delinqüència. Davant d'aquesta situació, tant el Govern, a través de Justícia i Interior, i diverses entitats d'empresaris i comerciants de Barcelona han reclamat aquest dijous al TSJC que reobri el segon jutjat de guàrdia per a judicis immediats per delictes lleus, com per exemple els furts de menys de 400 euros. La petició del Govern per reobrir aquest jutjat arriba després que Barcelona estigui molt a prop de recuperar els volums de delinqüència previs a la pandèmia, fet que provoca que els judicis triguin més a produir-se. 

El Departament de Justícia ha confirmat a ElNacional.cat que ha sol·licitat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la reobertura del segon jutjat de judicis ràpids de delictes lleus de Barcelona, que va ordenar tancar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) el 30 de setembre de 2021. Justícia indica que fa aquest reclam davant l’evolució del primer jutjat de guàrdia, el qual assegura que actualment triga 77 dies a assenyalar els judicis després del furt, quan amb els dos jutjats s’havia arribat als 15 dies, temps òptim per als cossos policials i la judicatura. L’increment d’assenyalaments en aquest jutjat se situa en un 30%.  A banda, els jutjats penals de Barcelona que jutgen robatoris i furts amb violència estan assenyalant les vistes a cinc mesos, després dels fets. Els 24 jutjats penals de Barcelona tenen dos jutges d’adscripció territorial (JAT) de reforç i també compten amb reforç transversal de funcionaris, detalla Justícia. Així, ara el TSJC hauria d’elevar aquest reclam del Govern i  dels empresaris al Poder Judicial davant l’increment delictiu, passada la pandèmia. Els delictes lleus són aquells que la llei estableix una sanció de multa i es tramiten com a immediats, des de maltractaments, amenaces a furts, d’objectes valorats en menys de 400 euros. El termini de prescripció d’aquests delictes és d’un any.

Per la seva part, el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, ha informat de la reclamació de Justícia i dels empresaris a la jutgessa degana de Barcelona perquè la junta de jutges d’instrucció faci una valoració i un informe, en el qual es detalli si consideren necessari aquesta mesura de reforç, amb la reobertura del segon jutjat de guàrdia, o una altra. L'última paraula la té el CGPJ i el Ministeri de Justícia si la mesura implica una inversió econòmica.

Per la banda del món empresarial, la reclamació, dirigida a Justícia i al president de la Generalitat, la signen Foment del Treball, Cercle d’Economia, Cambra de Comerç de Barcelona, Turisme de Barcelona, Fundació Barcelona Comerç, Gremi Restauració, Gremi d’Hotels, Comertia, Barcelona Global, Barcelona Oberta, i l’Associació Passeig de Gràcia. Aquestes organitzacions recorden que la llei preveu que els judicis ràpids se celebrin abans dels deu dies posteriors a la comissió del delicte i l'any 2018, quan el termini era d’onze mesos, es va aconseguir obrir un segon jutjat el febrer de 2019, que juntament amb la disminució de delictes per la pandèmia, a mitjans de l’any passat es va pràcticament assolir el termini legal. Però, asseguren que amb el tancament del segon jutjat i l'increment dels delictes, aquest termini de judicis ha tornat a incrementar-se i "va pujant cada setmana".

Vist tot això, asseguren que "és imprescindible i urgent" que les Administracions i la Justícia adoptin mesures ràpides per disminuir les greus conseqüències de la inseguretat. És una qüestió cabdal per a l’activitat econòmica i per als ciutadans de Barcelona i, de fet, de tot Catalunya. A més a més, asseguren que aquest endarreriment també afecta els judicis dels delictes més greus com els dels robatoris amb violència a la via pública, que en aquests moments s’estan veient en molts Jutjats de Barcelona a tretze mesos quan haurien de ser judicis ràpids. Fins i tot, se celebren més tard que els judicis ordinaris.

Què passa amb aquests judicis ràpids?

Aquests judicis ràpids per furts lleus, com denuncien les entitats i el Govern, s'estan acumulant als jutjats de Barcelona, però com funcionen? Doncs bé, la majoria de judicis es produeixen sense l'acusat ni el seu advocat i és una pràctica habitual perquè els acusats no es presenten al només comportar una multa perquè el valor de l'objecte robat és inferior als 400 euros. De fet, la llei d'enjudiciament criminal permet als jutges procedir amb la vista sense els acusats, ja que els furts lleus no comporten més de dos anys de presó i per tant es pot jutjar en absència i, en conseqüència, podem assegurar que els lladres no és que vagi al jutjat i surtin ràpidament, sinó que realment molts cops ni tan sols hi van.

Sobre aquest tema, els dels furts lleus també hi ha una altra reclamació comuna i és el tema de la reincidència. I és que segons una sentència del Tribunal Suprem de l'any 2017, els furts lleus no se'ls pot imputar reincidència, per tant, sempre acaben sent sancionats amb multes i els lladres mai acaben entrant a la presó. És per això que molts dels jutges fa anys que reclamen que es canviï el codi penal per tal que la reincidència es pugui aplicar també als delictes de furt lleus, tant és així que molts dels jutges consideraven la multireincidència un delicte greu fos quin fos l'import del robatori i aplicant la reforma del 2015 els permetia imposar penes de més de tres anys de presó.

La inseguretat, el principal problema dels barcelonins

A propòsit d'això, cal recordar que totes les enquestes fetes en els últims mesos mostren com la inseguretat és el principal problema dels barcelonins i les entitats que avui reclamen la reobertura d'aquest segon jutjat recorden que Barcelona "lidera a l’Estat els delictes per habitant en ciutats de més de 20 mil habitants". En aquest sentit, també apunten que els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana estan fent un esforç extra i han incrementat les detencions i l’augment dels seus efectius no troba correspondència en el sistema judicial, que, per tant, no està a l'altura que correspon per afrontar la qüestió de la inseguretat.

Alhora, també demanen més seguretat, ja que, segons asseguren, aquesta és molt importat per "atreure al centre de la ciutat a barcelonins i visitants d’arreu de Catalunya, d’Espanya i del món". I sentencien que "només amb una ciutat segura es poden atreure visitants de qualitat que afavoreixin el desenvolupament del comerç, de la restauració i de la resta d’activitats econòmiques". La inseguretat no només té efectes negatius entre les persones que viuen a Barcelona, sinó que, a més, afecta especialment a tots els ciutadans de l’àrea metropolitana i també de tot Catalunya que es desplacen a la capital per motius diversos, clouen les entitats.

Alhora, les organitzacions signants també reiteren la petició de modificació del Codi Penal per abordar el problema greu de la multireincidència, que comporta que algunes modalitats delictives no siguin sancionades com hauria de ser. En particular, la multireincidència de delictes lleus de furt només està sancionada amb multes. L’acumulació de furts hauria de rebre una resposta proporcional al greu perjudici provocat, la qual cosa avui no succeeix. Ja fa més de dos anys que es reivindica aquesta modificació, esperant que el Ministeri de Justícia impulsi una iniciativa al Congrés dels Diputats.