Més revelacions inquietants de l'espionatge del Centre Nacional d'Intel·ligència. Aquest dissabte La Vanguardia parlava d'una llista de 18 personalitats del procés espiades, aquest diumenge, el mateix diari treu a la llum que el mateix espionatge hauria esquitxat l'Ajuntament de Barcelona. La preocupació era que la capital catalana acabés en mans d'Esquerra Republicana, sota la candidatura d'Ernest Maragall. Segons destaca el rotatiu, els serveis secrets espanyols volien saber l'estat de les negociacions a Barcelona. Així, es destaca que a l'escrit que van presentar al Tribunal Suprem, que tutela les actuacions, es pot llegir que es va intervenir el telèfon d'una persona que estava intercedint per a la configuració d'un govern entre ERC i Barcelona En Comú, la formació d'Ada Colau. Els dos partits van empatar a 10 regidors, però ERC va guanyar en vots. 

Posteriorment, els Comuns van pactar amb el PSC i amb el vot favorable de tres regidors de Ciutadans, on aleshores hi havia Manuel Valls, va fer possible que Colau repetís. Aquesta intervenció, segons La Vanguardia, és una de les 18 que el CNI admet haver fet a personalitats de l'àmbit independentista. Sempre segons cita el mateix diari, les 18 persones que els serveis secrets haurien admès haver espiat són Pere Aragonès, aleshores vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d'ERC; el secretari de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, la vicepresidenta i líder a Barcelona, Elsa Artadi, i el diputat d'aquesta formació Albert Batet; Carles Riera, diputat de la CUP; Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC; el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i el membre de la junta Jordi Bosch de Borja; l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, i tres persones molt properes a l'expresident com Joan Matamala, el director de l'estructura tècnica de la Casa de República a Waterloo, Sergi Miquel, i el responsable d'aquesta estructura, Josep Lluís Alay; l'empresari i exconseller d'ERC Xavier Vendrell; el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el secretari general adjunt (i alcalde de Mollerussa) Marc Solsona; i els empresaris tecnològics Jordi Baylina, Xavier Vives i Pau Escrich.

Paz Esteban, al capdavant del CNI fins al dia 12, va assegurar que el servei d'intel·ligència només ha espiat amb autorització judicial a 18 persones de la llista de 65 independentistes afectats pel CatalanGate. En aquest sentit, va destacar que la policia espanyola o la Guàrdia Civil podrien disposar de softwares similars, així com serveis estrangers marroquins o russos. En aquest context, el diari diu que el Kremlin hauria pogut tenir interès a espiar l'independentisme català per acumular informació i desestabilitzar Europa. Per altra banda, també el Marroc podria tenir interessos. La Vanguardia ressalta que a Catalunya hi ha una comunitat procedent del Rif, una regió marroquina amb aspiracions d'autogovern. I assenyala així que en aquest sentit, el govern podria tenir interès a investigar llaços entre moviments. Esteban va suggerir, tirant pilotes fora, que el Marroc podria estar darrere dels 47 casos provats per Citizen Lab i no admesos pel CNI.

Els espiats tenen dret a saber per què

Els arguments que ara han transcendit és que el jutge va permetre l’espionatge per “tallar un nou intent d’atemptar contra la unitat nacional”, a més que algunes persones haurien comès un delicte. I, es planteja que l’autorització judicial de l’espionatge pot provocar l’arxivament de les querelles dels espiats amb Pegasus. No obstant això, els afectats exposen que la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) els empara a saber, no el resultat de la investigació, sinó els motius pels quals van ser espiats. És a dir, no cal desclassificar documents, sinó conèixer les resolucions del magistrat del Suprem.

 

Imatge principal: Ernest Maragall i Ada Colau / ACN