Barcelona va tancar el 2022 amb un deute de 847 milions d'euros, 31 milions més que l'any anterior, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona facilitades al diari 'Expansión'. Els principals creditors del consistori són el Banc Europeu d'Inversions, el Banc del Consell d'Europa i BBVA, mentre que les entitats públiques tenen més de la meitat del passiu i la banca convencional, el 35%.

El 2021 la capital catalana es va situar com la tercera ciutat del país amb més deute públic, assolint els 817 milions d'euros, segons l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Al llistat confeccionat per la AIReF destaca que la capital catalana va tancar amb un dèficit del 29% sobre el total dels ingressos corrents d'aquell any.

D'acord amb el supervisor de responsabilitat fiscal, el 2021, per sobre de la ciutat comtal, es va situar la ciutat gaditana de Jerez de la Frontera, que va assolir aquell any un deute de 918 milions d'euros, suposant un 455% dels ingressos recurrents. Per la seva part, Madrid va liderar el podi nacional, sent la ciutat espanyola que més volum de deute públic va registrar, amb 1.679 milions d'euros, representant el 35% dels ingressos ordinaris.

Entre els deu municipis més endeutats del país, després de Barcelona, es troben Saragossa amb un deute de 665 milions d'euros, seguit de Jaén (504 milions), el municipi madrileny de Parla (397 milions), Màlaga (283 milions), València (268 milions), Múrcia (266 milions) i la ciutat valenciana de Gandia (262 milions).

La AIReF destaca que, el 2021, del total dels ingressos no financers que va acabar recaptant l'Ajuntament de Barcelona, uns 3.002 milions, amb prou feines un 43% eren imposats i taxes pròpies (1.308 milions). La resta van ser transferències de l'Estat, uns 1.232 milions, el que implica un 41% del total, mentre que el 16% restant eren en concepte d'altres ingressos (461 milions).

En el cas de Madrid, amb uns ingressos de 5.144 milions, més de la meitat dels seus recursos, concretament, un 52% del total, provenien de la recaptació d'impostos i taxes pròpies (2.690 milions). Per la seva part, els recursos transferits de l'Estat van representar el 36% (1.843 milions), cinc punts percentuals menys que a Barcelona. El 12% restant eren altres ingressos (611 milions).

L'esforç fiscal de la ciutadania a l'hora de pagar els seus impostos al municipi en el qual resideix va ser de 799 euros a l'any per a un barceloní, mentre que un madrileny va haver d'abonar 819 euros a l'administració local.