La primera reacció de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, davant la citació judicial per declarar com a investigada per suposades subvencions irregulars a diverses entitats, ha estat la d’expressar la seva “perplexitat”, confiar que la querella quedarà "en res" i considerar que està "fora de lloc" plantejar la seva renúncia al càrrec. De fet, ha recordat que la causa ja va ser arxivada en el seu moment i ha confiat que aquest cop torni a passar el mateix. Amb tot, les acusacions de les quals és objecte l’alcaldessa podrien ser motiu de renúncia segons el mateix codi ètic de Barcelona en Comú, un document on la formació establia diversos compromisos que, amb el pas del temps, no han estat seguits al peu de la lletra.

Així, entre els punts del codi ètic destaca el 3.6, que textualment exigeix als seus càrrecs el “compromís de renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones. Així com també en casos d’acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores”. 

Cal recordar que, tal com es va saber dimarts al vespre, Colau haurà de declarar davant el jutge el 4 de març en qualitat d'investigada pels delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides, i, per tant, en aplicació estricta del codi ètic, hauria de dimitir, ja que el concepte d’imputat ha estat substituït pel d'investigat, malgrat que ja ha anunciat que no té intenció de renunciar al càrrec.

 

En tot cas, tampoc serà el primer cas que Barcelona en Comú se salta el seu propi codi ètic. Ja ho va fer, per exemple, el juliol del 2019, a l’inici del segon mandat d’Ada Colau, quan els regidors de BComú van decidir apujar-se el sou un 27%, que es va convertir en un 40% en el cas específic de Colau. Segons el punt 3.4 del codi ètic, els regidors es comprometien a cobrar només 2.200 euros nets i a donar la diferència amb el sou oficial, que és sensiblement superior, a entitats socials. Doncs bé, el 2019 es va decidir que, a causa de la sobrecàrrega de treball que comportaven les seves ocupacions, s’apujarien el sou, reduint així les aportacions a entitats. En l’actualitat, Colau cobra 3.191 euros mensuals nets, gairebé mil més dels que van prometre al codi ètic.