L'Ajuntament de Barcelona ha hagut de retirar les sancions administratives contra la immobiliària Vauras Investment, per valor de 417.000 euros, després que un jutge notifiqués a principis d'abril al consistori que en el moment d'aplicar les sancions per no oferir lloguer social, la llei de l'habitatge 17/19 ja estava tombada per un recurs d’inconstitucionalitat, segons informa TOT Barcelona. Així, la decisió del jutge davant del recurs a les sancions que va presentar el fons voltor, ha considerat que les sancions són inconstitucionals: en el moment de tramitar-se, aquell article de la llei catalana 17/2019 de mesures d’emergència de l'habitatge estava suspès. Sobre aquest conflicte, Colau ja va rebre un cop dur a finals d'abril, quan va obrir una nova causa penal contra l'alcaldessa i tres integrants del seu equip de BCNComú, ja que l'Audiència de Barcelona va estimar parcialment la querella que havia presentat Vauras, considerada un fons voltor, i va ordenar al jutjat d'instrucció 18 de Barcelona que investigues les acusacions de coaccions i de prevaricació administrativa contra Colau i el seu govern. Sostenia així, que haurien amenaçat els titulars de la societat de paralitzar-los les obres si no en destinaven una part a pisos socials. Amb tot, l'Audiència Nacional va desestimar la denúncia per extorsió, ja que no hauria existit violència, el delicte de suborns i el de revelació de secrets.
Les explicacions de l'Ajuntament
En el moment que l'administració de Colau va imposar les sancions administratives contra aquesta immobiliària que els ha acabat denunciant, argumentaven que eren per no haver ofert un lloguer social a sis habitatges, tal com reclama el decret del govern català 17/2019. Llavors, a principis de març del 2020, abans de l'esclat de la covid, Lucía Martín, una dels tres regidors del partit de Colau contra els que s'ha obert una causa penal, explicava que l'expedient era per "no haver ofert lloguer social a sis famílies que l'ocupaven fins a finals del 2 de març". Segons la regidora, la multa per aquestes faltes podien arribar a ser de 90.000 euros, fet que elevava al total a més de mig milió. Finalment, van ser 417.000, per sota del que marcava aquesta llei que ara un jutge ha considerat que ja estava tomada per un recurs d'inconstitucionalitat. "No volem cobrar aquestes sancions, volem obligar a les grans entitats que han provocat aquesta situació d'emergència habitacional a corresponsabilitzar-se i buscar solucions que no poden recaure només en l'Ajuntament, sinó també en aquests grans propietaris que s'han enriquit".
L’oposició havia retret a l’alcaldessa el seu afavoriment al moviment okupa per l’ocupació del bloc del carrer Lleida, anomenat Bloc Llavors, denunciat per Vauras, i que va causar molta polèmica per l’actuació dels Mossos. Just el dia en que es va saber que l'alcaldessa haurà de respondre davant el jutjat per coaccions a la immobiliària, el Moviment per l’Habitatge dels Països Catalans inicia una campanya antirepressiva, amb el lema Us Acusem, defensant les 22 persones encausades pel desnonament del Bloc Llavors, amb un acte davant del Parlament i on s’acusa el president Pere Aragonès de permetre aquest assetjament.
L'equip de Colau, contundent
Davant la querella, des del govern de Colau es van mostrar molt contundents. "Pronostiquem que la querella quedarà arxivada", va dir el regidor de Drets de Ciutadania i del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, davant la reobertura de la causa penal contra Colau; el mateix Serra; la regidora d’Habitatge, Lucia Martín, i la responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció, Fuensanta Alcalá. En una compareixença davant els mitjans de comunicació, Serra va considerar que tot plegat es tracta d’una “operació especulativa al Poble-sec” per part del fons d’inversió, “saltant-se la legislació”. “Se’ns acusa d’aplicar la legislació d’habitatge, que protegeix els drets dels veïns”, va defensar el regidor.
Nova causa penal contra l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i tres integrants del seu equip de Barcelona en Comú. L’Audiència de Barcelona ha estimat parcialment la querella que va presentar la societat Vauras Investments i ordena al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona que no va admetre a tràmit la denuncia, que investigui les acusacions de coaccions i de prevaricació administrativa contra Colau i el seu govern, en sostenir que haurien amenaçat els titulars de la societat de paralitzar-los les obres si no destinaven una part dels seus blocs a pisos socials. La societat també els denunciava per extorsió, que el tribunal rebutja, ja que sosté que no ha existit violència, ni tampoc el delicte de suborn, ni el de revelació de secrets. Així, ara, el jutjat haurà de demanar els expedients sota sospita i citar a declarar els investigats que, a més de Colau, són: Lucia Martín, regidora d’Habitatge; Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadanaia, i Fuensanta Alcalá, responsable del departament de Disciplina d’Habitatge i Inspecció. La fiscalia, com la magistrada Carmen García, no considerava que hi havia indicis delictius.