L’alcaldessa Ada Colau ha decidit recórrer als pisos-contenidor, és a dir, a habitacles prefabricats de tipus industrial, per pal·liar el fracàs del govern municipal en la creació d’habitatge social a Barcelona. Els 4.000 pisos socials de nova construcció que Colau va prometre a la campanya electoral es poden reduir a menys de 400, segons fonts consultades per El Nacional.

La nova aposta és el projecte Allotjaments de PROximitat Provisionals (APROP), que han presentat aquest dimecres l’alcaldessa, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i el regidor d’Habitatge Josep Maria Montaner. Es començarà per 3 proves pilot que proporcionaran 92 allotjaments a Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc per a 250 persones. El pressupost és de 5,3 milions d'euros. Es tractarà d'habitatges "temporals", "innovadors" i "d'alta qualitat", ha precisat Colau.

La iniciativa, que imita experiències d’altres ciutats europees i als Estats Units, vol reforçar les polítiques d’habitatge davant el dèficit de promocions públiques de lloguer assequible quan falta un any de les properes eleccions municipals.

Els habitatges prefabricats —que desde l’oposició s’han comparat amb els barracots escolars— són ràpids d’instal·lar. Podrien estar disponibles en un termini de nou mesos, és a dir, abans que se celebrin els pròxims comicis.

El problema de l’habitatge continua sent la gran assignatura pendent del mandat de Colau, qui, precisament, va aconseguir guanyar les eleccions municipals i assolir l’alcaldia al capdavant de la PAH, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

La persistència dels desnonaments —la majoria dels quals conseqüència, ara, de la bombolla dels lloguers— o fenòmens com el dels narcopisos qüestionen d’arrel l’ambiciós programa d’habitatge social de Colau.

Durant la campanya electoral, Colau va prometre incrementar el parc d’habitatge social municipal en 8.000 unitats, la meitat en sol municipal i l’altra meitat mitjançant el rescat de pisos buits. La promesa de la líder de BComú es va traslladar al Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025, que, presentat ara fa un any, preveu crear en una década uns 18.500 pisos públics.

En el quinquenni 2016-20 la previsió era que el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB) acabés 3.541 habitatges, als quals se sumarien 1.605 realitzats per altres vies (cooperatives i altres) i 2.950 ja existents mobilitzats cap al lloguer assequible. En total, 8.096 pisos amb preus inferiors als de mercat. A la segona fase (2021-25) es preveu obtenir-ne 12.393 més.

Montaner ha assegurat aquest dimecres que actualment estan en marxa 66 operacions constructives que permetran crear 4.400 pisos, dels quals 1.500 estaran acabats a finals de mandat.

150 pisos el 2016

Ara fa un any, l’equip de govern va assegurar que ja havia aconseguit mobilitzar més de 1.097 pisos cap al lloguer assequible. Pel que fa a l’obra nova, l’Ajuntament va tancar el 2016 amb una primera promoció de 150 pisos, a la Barceloneta; en tenia 547 en construcció (10 promocions) i preveia iniciar obres entre el 2017 i el 2018 de 1.264 pisos més amb 16 promocions. Aquestes xifres ja queden lluny dels objectius de la primera fase del pla d’habitatge, segons el qual s’haurien d’entregar prop de 1.300 pisos socials per any. De fet, les xifres reals —pisos acabats i entregats— encara poden ser més negres.

El càlcul que fan altres fonts que segueixen d'aprop l'evolució de la política municipal d'habitatge, és que en el trienni 2015-17 es van iniciar a Barcelona 326 habitatges en 8 promocions, dels quals, 91 (2 promocions) els va engegar l’alcalde Xavier Trias. Per tant, a l’etapa Colau, només haurien començat les obres de 235 habitatges entre el maig del 2015 i el desembre del 2017.

Pel que fa al bienni 2018-2019, les fonts xifren en només 243 habitatges (6 promocions) els que tenen projecte; 862 més de previstos no en tenen i hi ha dubtes en alguns casos sobre disponibilitat de sol. En resum, Colau només entregaria 326 habitatges al final del mandat, dels quals 91 van ser iniciats pel seu antecesor, l’alcalde Trias.

40 habitatges per any

Fonts polítiques de l'ajuntament, però, encara redueixen més les xifres. Així, del maig del 2015 fins al gener del 2018, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona hauria adjudicat únicament 3 promocions, amb 106 habitatges. En concret, 44 pisos de lloguer per a gent gran, 36 per a famílies vulnerables i 26 de lloguer assequible.

D’acord amb aquestes dades, el rati de l’etapa Colau seria de 40 habitatges socials acabats per any, molt lluny dels 1.000 de l’etapa de l’alcalde Jordi Hereu, o dels 300 de Xavier Trias, en ple esclat de la crisi. D’acord amb l’informe de l’estat de la ciutat del 2017, al desembre hi havia 59.568 persones inscrites a la llista d’espera del registre d’habitatge de protección oficial. Haurien d’esperar 1.490 anys de mitjana per obtenir pis.