La degradació de l'urbanisme tàctic és un dels principals problemes d’aquesta nova manera d’urbanitzar els carrers que s’aplica des de fa un temps a la Barcelona d’Ada Colau. Principalment, el desgast de la pintura fa que en poques setmanes els colors llampants amb que es pinten els carrers passin de tenir un aspecte nou i fins i tot lúdic a un de deixat, degradat i empobrit, que casa amb la imatge decadent que la capital de Catalunya dona d’un temps ençà a veïns i visitants.

A dalt, el carrer Consell de Cent, amb el groc degradat, a sota, el carrer Girona, com si fos nou de trinca / Jordi Palmer

Per paliar aquesta greu mancança i mantenir l’aposta per l’urbanisme tàctic, l’ajuntament no té més remei que repintar periòdicament els carrers que s’han vist envaïts per aquestes franges de coloraines que converteixen un espai abans reservat al trànsit rodat a la circulació de vianants, tot i que aquests no se’ls acaban de fer seus.

Consell de Cent brut, Girona, com nou

Al districte de l’Eixample, autèntica zona zero d’aquest nou urbanisme, aquest fet és patent. El carrer del Consell de Cent, en tot el tram entre Girona i Entença dona al vianant una imatge deixada i bruta, un cop el groc llampant del primer dia s’ha anat esgrogueïnt. Més o menys passa el mateix al carrer Girona, des de la Gran Via en direcció muntanya, on el groc ja feia setmanes que es veia brut. Fins a aquesta nit passada.

 

Amb nocturnitat, passada la mitjanit, operaris de l’Ajuntament han procedit a repintar el carrer Girona, que aquest dimarts al matí lluïa com nou i encara feia olor de pintura. Tal i com ha denunciat l’usuari de twitter @marti_cerca, el tram concret del carrer Girona entre Aragó i València ha estat repintat a dos quarts d’una de la matinada, amb els inevitables problemes de soroll. 

Nyap rere nyap

La implementació de l’urbanisme tàctic és un dels principals motius de controvèrsia a la ciutat de Barcelona, on l’ajuntament persisteix en els seus projectes d’ocupar espai de la via pública per a benefici dels veïns, un supòsit inicialment raonable però que, per la força dels fets consumats, es converteix en una successió de nyaps que fins i tot ha obligat el consistori a recular en algunes de les intervencions més agosarades, com la col·locació de grans boles de ciment davant un col·legi al passeig de la Ciutat de Mallorca al barri de Porta, al districte de Nou Barris.

Dilluns mateix es va tenir notícia que la finalització de les obres de les noves sortides d’emergència del túnel Sants-la Sagrera de l’AVE havia donat lloc a una altra intervenció controvertida al carrer de Nàpols, entre Mallorca i Provença, aquest cop perquè no s’havia aprofitat la renovació integral del carrer per eixamplar de forma definitiva les voreres i apostar, un cop més, per un sistema que és, en si mateix, provisional. I que s’ha de repintar de tant en tant. De dia, o de nit.

 

Imatge principal: El carrer Girona entre Aragó i València, aquest dimarts al matí / Jordi Palmer