Ada Colau va treballar durant 7 anys, fins al febrer del 2015, a l’Observatori DESC (de Drets Econòmics, Socials i Culturals), al qual també hi van estar vinculats diversos regidors i càrrecs del govern municipal de Barcelona. El DESC va ser el laboratori d’idees de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que va liderar, i a partir de la qual va impulsar Barcelona En Comú, la candidatura que li va servir per conquerir l’alcaldia. Ara, el DESC és una de les entitats a les quals l’Ajuntament ha multiplicat els ajuts i subvencions: en va rebre un 71,85% més del 2015 al 2016, i un 78,01% entre el 2015 i el 2017, segons dades del portal de transparència de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

El DESC, que presideix Jordi Borja, és una ONG fundada el 1998 per diverses entitats que treballaven en cooperació internacional. Va firmar un conveni amb l’Ajuntament en l’etapa de l’alcalde Xavier Trias i ha assessorat jurídicament i en matèria de drets socials la PAH, a la pràctica integrada al propi Observatori, entre d’altres organitzacions. El DESC es finança sobretot amb recursos públics. I en l’etapa de Colau a l’alcaldia, l’increment dels ajuts que rep ha estat més que notable. El 2015, incloent-hi les subvencions provinents encara del mandat de Trias, el DESC va ingressar 150.000 euros via Ajuntament; el 2016, 254.777 i el 2017 han arribat a 267.060. En total, 551.793 euros en subvencions en l’etapa de Colau.

El 2015 i el 2016, els ajuts al DESC van ser destinats especialment al “Projecte Dret a l’habitatge empoderament col·lectiu”, amb 120.000 euros el 2015 i 90.667 el 2016. El mateix any 2016, però amb la denominació “Dret a l’Habitatge empoderament col·lectiu i a l’energia”, s’hi van destinar 31.135 euros. I el 2017, aquest mateix projecte en va rebre 175.256. L’habitatge social era una de les promeses estrella del programa amb què Colau va guanyar les eleccions i un dels seus fracassos més clamorosos de la seva gestió a un any de la celebració dels propers comicis.

A més de Colau, han estat vinculats al DESC la flor i nata del govern municipal de BComú, tots ells amics i coneguts del món de l’activisme social: el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, mà dreta de l’alcaldessa, en va ser vicepresident; Jaume Asens, tercer tinent d’alcalde i regidor de Drets i Participació, també hi va ser a la junta; la regidora de Participació, Gala Pin, va treballar a l’àrea de comunicació; Vanesa Valiño, directora del DESC i parella de Pisarello, es va incorporar com a assessora a la regidoria d’Habitatge i Águeda Bañón, que també va treballar a comunicació a l’Observatori, la va fitxar Colau com a directora de comunicación de l’Ajuntament. També hi va treballar al DESC Carlos Macías, qui, a la vegada, va rellevar la mateix Colau com a portaveu de la PAH i ara ha estat incorporat com a assessor en política d’habitatge, tal i com va avançar El Nacional.

També s’han incrementat de manera notable les subvencions a Enginyeria Sense Fronteres, que ha rebut entre el 2015 i el 2017, en l’etapa Colau, un total de 918.532 euros. Entre el 2015 i el 2016, l’increment va ser d’un 33,33%. I en el període 2015-2017 d’un 59,53%. L'entitat va passar de rebre 241.437 euros en subvencions el 2015 a 321.920 el 2016; i 385.175 el 2017.

Enginyeria Sense Fronteres va ser la matriu d’Aigua És Vida i de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE). Aigua És Vida promou la municipalització de l’aigua a la multiconsulta que Colau vol celebrar abans d’aquest estiu. I totes aquestes entitats van ser impulsades al seu dia per un altre del homes forts de l’equip de l’alcaldessa: Eloi Badia, que és precisament el regidor de Presidència, Aigua i Energia. De fet, va treballar a Enginyeria Sense Fronteres des del 2007 en diversos projectes sobre l’accés universal a l’aigua i l’energia. Badia va conèixer a l’APE Tatiana Guerrero, la seva parella, incorporada per Colau a a l’alcaldia. També ha estat vinculada a l’APE la quarta tinent d’alcalde i responsable de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, membre d’ICV.

La històrica Federació d’Associació de Veïns de Barcelona (FAVB) és una altra de les entitats que ha servir de planter de polítics i assessors per a l’equip de Colau. Entre el 2015 i el 2016 els ajuts municipals a la FAVB, entitat clau en les mobilitzacions ciutadanes, van créixer un 17,6%, si bé, en l’acumulat entre el 2015 i el 2017 l’augment va ser menor, d’un 6,63% en total. El 2015, la FAVB va rebre 212.167 euros en subvencions, que el 2016 van passar a ser 249.500; el 2017, en canvi, van baixar, amb 226.225, tot i que la xifra no inclou l’últim trimestre de l’any. En total, 657.892 euros en subvencions.

Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat, prové de la FAVB, igualment com el cap d’Anàlisi i Discurs d’alcaldia, Jordi Bonet, que la va presidir. També n’ha estat membre Marc Andreu, tècnic de districte, així com el ja citat tinent d’alcalde Jaume Asens.

Foto: L'alcaldessa Colau amb el llavors portaveu de la PAH, Carlos Macías, i la portaveu de l'APE, Maria Campuzano, en roda de premsa a l'Ajuntament el 2 de maig del 2016