L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, té diferents fronts oberts amb els quals no troba un consens majoritari amb la ciutadania. Un dels darrers més comentats és l'ampliació de les terrasses de bars i restaurants. Del projecte previ sobre els blocs de formigó grocs que delimitaven els espais, va ser una mesura imposada pel govern municipal del qual tan sols reitera una dada l'alcaldessa: els suposats "2.000 llocs de treball que s'han salvat durant la pandèmia" gràcies a aquesta iniciativa i que ningú coneix d'on ha sortit la xifra.
En canvi, fins i tot a través dels pressupostos municipals, resulta impossible saber el cost de tot aquest material urbanístic que ara es retirarà perquè ha acabat sent "una mesura provisional i molt lletja", segons paraules textuals d'ella mateixa.
Terrasses "d'uns pocs milers d'euros"
La nova etapa que s'obre a partir d'ara també genera interrogants però ja hi veiem diferències de l'anterior. D'entrada, en aquesta, sí seran els restauradors qui hauran d'assumir el cost d'unes noves terrasses. Més enllà de les taxes vigents per ocupar la via pública, ara s'obre un concurs de disseny de totes elles que hauran de complir si volen servir al carrer. "No seria lògic que l'Ajuntament sufragués això. Hi haurà una línia d'ajudes de dos milions d'euros, la ciutat ja ha fet prou. Pels restauradors, estem parlant d'uns pocs milers d'euros", en declaracions a TV3.
La incertesa del projecte contrasta amb la convicció de Colau per anar de la mà d'aquest gremi. Així doncs, assegura que el seu consistori "està liderant el reforç al sector de la restauració, estem consolidant espais d'aparcament". La prova pilot del formigó groc, com a prèvia, l'ha titllat "d'èxit". Cal recordar que la majoria de restauradors, com el xef Jordi Cruz, fins i tot han arribat a demanar el model de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, malgrat "estar lluny de les seves idees polítiques".
L'Hermitage com a "pelotazo"
L'altra carpeta que té sobre la taula és el projecte del museu de l'Hermitage. Per ell, ja ha entrat en discrepàncies amb el Port de Barcelona i de retruc amb el seu aliat socialista al consistori. Novament, falten dades i estudis que contrastin propostes però Colau es posiciona en una única direcció: "L'Hermitage és una franquícia plantejada per una inversió immobiliària que ens remet al 'pelotazo'. Hi ha el model antic d'algunes elits que només que vingui algú de fora amb un talonari se li ha de dir que sí".
Tirant del discurs de classes, tampoc argumentat per entendre què té a veure amb aquest capítol, Colau mira de rebaixar el to davant d'altres actors locals: "El Liceu és molt positiu que s'impliqui en l'Hermitage, podem pensar en més d'una peça urbanística. Aquest espai té tots els números de revaloritzar-se amb una proposta d'un fons d'inversió per un museu que ve de Rússia i això s'ha de revisar". Però més enllà del principi de repensar, els comuns no proposen alternatives.
I l'Aeroport?
Els comuns saben que l'ampliació de l'Aeroport del Prat va de la mà d'un govern espanyol amb qui mantenen la coalició des d'Unidas-Podemos. Colau, en comptes de ser tan taxativa, obre la porta a una taula de diàleg i deslliga el sí del govern Sánchez amb el que acabi passant ja que deriva la proposta únicament a Aena, a qui considera que "és una empresa pública i privada". Per això, espera que l'Ajuntament agafi una única direcció i pugui arribar a una entesa entre els dos representants del consistori que hi assistiran: Jaume Collboni pel PSC i Janet Sanz des dels comuns
"Amb el PSC ens hem d'entendre, tenim matisos i diferències. Vull una taula amb tots els actors, els ajuntaments, les administracions locals i socials i com es fa per assolir els objectius de la inversió. No pot venir Aena amb un model tancat a la maleta, antic i que incompleix la normativa europea. És un plantejament trampós". Malgrat que hi ha més temes polèmics a la ciutat, com la recollida de residus amb el Porta a Porta al barri de Sant Andreu, l'entrevista no ha donat per més temps.