El 24 de setembre del 1998, dia de la Mercè, Barcelona va formalitzar l’agermanament amb Tel Aviv -ciutat reconeguda per Espanya i molts altres països del món com a capital de l’Estat d’Israel-, en el marc d’un acord d’amistat i col·laboració entre Barcelona, Tel Aviv i la ciutat palestina de Gaza. Va ser sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, que va convidar els alcaldes de Gaza i de Tel Aviv a la festa major de la capital catalana, on tots tres van expressar el seu suport als acords de pau d’Oslo i van acordar intercanviar experiències i coneixements sobre gestió municipal, desenvolupar iniciatives conjuntes de caràcter cultural, fomentar la col·laboració entre les societats de totes tres ciutats, i impulsar projectes de cooperació que contribueixin al desenvolupament i la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Gaza.

Aquest triangle palestino-israelià-català, però, es podria trencar si arriba a fructificar una campanya que promou el desagermanament entre Barcelona i Tel Aviv, promogut per la plataforma Prou Complicitat i que ha iniciat una recollida de signatures per portar la qüestió al ple municipal, i compta amb el suport de formacions polítiques com ara la CUP, que no té representació al plenari. Ara bé, també sobta, i molt, que una altra formació que dona suport explícit sigui precisament el partit que governa la ciutat amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, Barcelona en Comú, ja que aquesta formació té capacitat de portar qualsevol iniciativa al plenari sense necessitat de recórrer a la recollida de signatures.

 

Encara més contradictori és que Barcelona en Comú fes una crida a recollir signatures per trencar lligams amb Tel Aviv precisament aquest dimecres, 9 de novembre, el mateix dia que el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa, ha presidit l’acte institucional de commemoració de la nit dels vidres trencats o Kristallnacht, que recorda que el 9 de novembre del 1938, en paraules del mateix Rabassa, “els nazis assassinaren un centenar de jueus i jueves, empresonaren 30.000 i destruïren 200 sinagogues”, un progrom, com el que va tenir lloc a Barcelona el 1391 i que “va ser el punt d'inflexió que va marcar l'inici de la Shoah”.

 

Així, malgrat que institucionalment es commemora un fet històric cabdal en la persecució dels jueus a Europa, alhora el mateix partit que governa Barcelona dona suport a una petició que vol trencar lligams amb Israel i fins i tot donar per suspès l’acord d’amistat i cooperació Barcelona - Gaza - Tel Aviv. A més, Barcelona en Comú evita, almenys de moment, encapçalar una proposta i portar-la ella mateixa al plenari municipal.