El nou govern municipal de Barcelona, liderat pel socialista Jaume Collboni, encara no ha arribat als cent dies de govern -caldrà esperar fins al 25 de setembre per aquesta fita, just al final de les festes de la Mercè-, però de moment, l’executiu monocolor del PSC ha començat a definir perfil propi i, alhora, marcar distàncies amb el mandat precedent, amb Ada Colau com a alcaldessa i amb el mateix Collboni com a primer tinent d’alcaldia. Sota el paraigua genèric de l’anomenat Pla Endreça, els socialistes han iniciat una política de reversió de moltes actuacions de l’anterior govern, fins a cert punt oblidant que el PSC també en formava part i, de retruc, dificultant que hi pugui haver una entesa a curt termini amb els comuns per entrar a formar part del govern.
Així, mentre Barcelona en Comú insisteix a picar la porta de la governabilitat, assegurant que un govern amb 10 regidors no tindrà estabilitat al llarg del mandat -i amb ERC assumint el rol d’oposició i desmarcant-se d’urgències per entrar al govern municipal-, el PSC sembla voler aprofitar aquesta situació d’interregne actual, amb la investidura espanyola com a element de pes per alentir eventuals pactes a Barcelona i amb l’inici de les negociacions de pressupostos com a probable data límit per tenir llibertat de moviments, per fer la màxima endreça possible del llegat Colau, apuntant a icones de l’anterior mandat, com l’urbanisme tàctic o les relacions amb Tel-Aviv.
L’urbanisme tàctic del carrer Pelai, esborrat de la nit al dia
Entre les actuacions de reversió que s’han dut a terme aquest estiu, una de les més significatives ha estat la reconversió del carrer Pelai, que ha perdut el seu carril d’urbanisme tàctic. El passat 7 d’agost, enmig del període vacacional, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar les tasques de desmantellament del carril guanyat per als vianants el març del 2021, en plena explosió de l’urbanisme tàctic, com a mesura per lluitar contra la pandèmia de la covid-19, per situar en l’espai recuperat places d’aparcament de motos i bicicletes, així com zones de càrrega i descàrrega. Si des de l’ajuntament es va defensar la reversió per “l'ús, pràcticament nul, per part dels vianants”, els comuns van reaccionar titllant l’actuació de “retrocés” en el model de ciutat.
Barcelona i Tel-Aviv, agermanats de nou
En el context internacional, el segon mandat de Colau va tenir un punt àlgid al febrer d’aquest mateix any, quan de manera unilateral, l’alcaldessa va decretar la suspensió de les relacions d’agermanament amb la ciutat israeliana de Tel-Aviv com a resposta a una campanya cívica que acusa Israel d’aplicar l’apartheid a la població palestina. A més, l’alcaldessa va optar per la via del decret per trencar relacions tot i que les mateixes entitats demanaven que la qüestió es debatés en ple municipal. De fet, quan la qüestió va arribar al plenari va ser rebutjada per la totalitat dels partits excepte els comuns i des del primer moment el PSC es va posicionar en contra de la decisió de Colau. Per tot plegat, era evident que després del 28-M, qualsevol alcalde de Barcelona que no fos Colau inclouria el restabliment de les relacions en les seves primeres accions de govern, com finalment ha fet Collboni just a l’inici del setembre.
Perd pes l’oposició a l’aeroport del Prat
Un altre punt on es reflecteix aquest canvi d’orientació política de l’Ajuntament de Barcelona és en el posicionament respecte a l’eventual ampliació de l’aeroport del Prat. Malgrat no és cap novetat que el PSC sempre ha estat d’acord amb l’ampliació i els comuns en contra, el canvi de rols sorgit després de les eleccions municipals ha fet perdre pes als opositors de l’ampliació, que només compten amb l’alcaldia del Prat de Llobregat com a baluard. Amb el PSC a l’alcaldia de Barcelona els plans d’AENA d’ampliar l’aeroport semblen ara molt més factibles, encara que això pugui condicionar una eventual entrada dels comuns al govern municipal de la capital de Catalunya.
Radars escolars, fora d’ús a l’estiu
La implementació de radars per regular el trànsit en entorns escolars va comportar l’obertura d’un debat sobre la necessitat que aquests aparells funcionessin -i multessin- les 24 hores dels 365 dies de l’any, ja que si la intenció era protegir els escolars, no tenia sentit el seu funcionament en període de vacances. Després d’entrar en servei el gener del 2023, al febrer Barcelona en Comú i PSC, amb el suport d’ERC, van rebutjar una proposta per desactivar-los durant les vacances d’estiu o els caps de setmana. Ara bé, en un gir de guió inesperat, un cop amb les regnes del govern municipal, els socialistes van optar per flexibilitzar el funcionament dels radars, que han deixat de funcionar al llarg del mes d’agost per tornar a entrar en servei al setembre.
Marxa enrere amb els ecoxamfrans
Dins de la política dels comuns de convertir el màxim espai possible de la ciutat en zones verdes, l’abril del 2022 el govern municipal va donar a conèixer la seva proposta d’ecoxamfrans, és a dir, l’ocupació de les zones d’aparcament i càrrega i descàrrega dels xamfrans de l’Eixample per aprofitar-los com a miniilles verdes. Se n’havien de fer quatre al carrer Aragó, a les cruïlles amb els carrers Viladomat, Comte d’Urgell, Nàpols i Entença, però al juliol el nou govern municipal va decidir fer marxa enrere malgrat que el projecte estava inclòs en els pressupostos participatius i frenar aquest projecte defensat per Barcelona en Comú.
Política d’habitatge a revisió
Pel que fa a la política d’habitatge del PSC, tot apunta que no serà la mateixa que l’aplicada pel govern d’Ada Colau, que ha fet bandera de la reserva obligatòria d’un 30% dels pisos de nova edificació al lloguer social. Al llarg del darrer mandat, els comuns han fet una important despesa en la compra d’edificis en tots els districtes de la ciutat i en l’edificació de pisos a partir de contenidors marítims, a més de defensar la reserva del 30%, mentre que Collboni ja ha assenyalat que la seva intenció és la de modificar-la, ja que, segons va afirmar a finals de juny, “és un fre a la inversió privada”.
Mà dura amb els manters
Malgrat ser una activitat il·legal, la venda ambulant del col·lectiu dels manters semblava estar tolerada durant els mandats d’Ada Colau, però amb el govern monocolor del PSC aquesta situació ha canviat. Encara que Albert Batlle, que tant en l’anterior mandat com en aquest ha exercit de principal responsable en matèria de seguretat, ha assegurat aquesta mateixa setmana que no és nova la política de pressió sobre els venedors ambulants, el fet és que el propi col·lectiu de manters ja ha denunciat un increment de la persecució policial i fins i tot, en els darrers dies, s’ha arribat a enfrontaments amb la Guàrdia Urbana que feia anys que no es produïen a Barcelona.
L’últim desacord, Consell de Cent
Potser a la llarga la sentència que obliga a revertir l’Eix Verd del carrer Consell de Cent quedarà en res un cop Barcelona Oberta ha renunciat a exigir-ne l’execució, però aquest episodi ha permès visualitzar l’últim desacord entre els comuns i els socialistes a Barcelona. Si els primers han defensat completament el model Superilla aplicat a l’Eixample, els segons han combinat el gest d’anunciar un recurs a l’avís que, a partir d’ara, les transformacions urbanístiques es faran “des del diàleg i el consens” i no des de “la confrontació i el conflicte”, una al·lusió directa a les maneres de fer d’Ada Colau i Janet Sanz, que tampoc no sembla aplanar l’entrada dels comuns al govern municipal de Barcelona.