“Diversificar l’economia per resistir millor les crisis i atraure sectors econòmics que comportin llocs de treball amb millors salaris”. Aquest és l’objectiu principal del pla Barcelona Impulsa, el nou full de ruta econòmic per a la ciutat, segons definició de l’alcalde, Jaume Collboni, que aquest dilluns ha presentat la nova agenda econòmica per a la ciutat en el període 2025-2035 i precisament en aquest moment concret en que la guerra aranzelària de Donald Trump amenaça de sotragar l’economia mundial. En aquest sentit, Collboni defensa l’aposta de Barcelona per una economia “basada en el talent i el coneixement” i “amb visió i ambició”, precisament en un moment “de grans incerteses econòmiques” i ha fet una crida a aprofitar la situació amb els aranzels com una “oportunitat” per ser “ràpids en la cursa per atraure inversions”.
El pla Barcelona Impulsa neix així amb una mirada llarga, d’abast fins al 2035, però amb una inversió inicial, ja aquest mateix mandat, de 890 milions d’euros entre el 2024 i el 2027. La intenció és planificar a mitjà termini i aconseguir una ciutat robusta que pugui fer front als nous reptes econòmics i amb visió metropolitana. En concret, aquesta nova agenda econòmica fixa els eixos bàsics de les inversions a partir de vuit àrees d’activitat econòmica, deu sectors estratègics i onze polítiques transversals, amb l’estimació de crear uns 180.000 llocs d’ocupació a la Barcelona Metropolitana i transformar fins a 1,8 milions de metres quadrats de sòl. En aquest sentit, Collboni ha apuntat que la ciutat ja crea anualment uns 20.000 llocs de treball, però que ara l’objectiu és que “tinguin bons sous”.
Les vuit àrees d’activitat econòmica dibuixen la ciutat del futur amb espais estratègics econòmicament com l’Eix Diagonal Salut per a la recerca, transferència i ciències de la vida; Sants-Montjuïc, esdeveniments, cooperativisme i cultura; Centre, reurbanització, ciència i emprenedoria; Zona litoral, economia blava i sostenibilitat; 22@, innovació, emprenedoria i creativitat; Besòs, indústria creativa verda i circular; Zona Franca, indústria 4.0, alimentària i logística, i la Sagrera com a espai de nova centralitat i desenvolupament urbanístic. De fet, aquests vuit espais defineixen la capacitat de la ciutat com a node estratègic i encara amb capacitat de creixement en els propers deu anys, ja que com l’alcalde ha apuntat, “el sostre de creixement no està limitat, tampoc és infinit, però podem créixer físicament”.
Onze polítiques transversals
Per aconseguir aquests reptes que es marca el pla Barcelona Impulsa, s’han fixat onze polítiques transversals: impuls a l’ocupació de qualitat i per a tothom; cura de les persones; suport al comerç local; transferència de coneixement; generació i desenvolupament de talent; facilitats per a l’emprenedoria i l’activitat econòmica; autonomia estratègica; posicionament de ciutat i connexió global; transformació digital; transició verda de les empreses, i gestió del turisme. Per impulsar a curt termini aquestes polítiques i donar robustesa al pla, durant aquest mandat s’han previst 889 milions d’euros d’inversió, dels quals 246 ja es van executar l’any 2024.