Tot i que Jaume Collboni va anar repetint en reiterades ocasions durant la campanya electoral que ell guanyaria les eleccions municipals i que es convertiria en el nou alcalde de Barcelona, els veïns de Barcelona no li van donar la raó el passat diumenge 28 de maig almenys pel que fa a la primera part de l’afirmació. La segona encara està en dubte tot i que Collboni contradiria el que havia defensat durant les setmanes prèvies a les eleccions municipals. Llavors assegurava que si quedava segon significaria que ha perdut les eleccions, i que, per tant, marxaria a l'oposició, però no de l’Ajuntament. Minuts més tard que acabés el recompte de vots a Barcelona, però, Collboni ja va avançar que ell no renunciaria a res fins al 17 de juny, quan es constitueixen els ajuntaments, tampoc a l’alcaldia.
Té fins llavors per arribar a un pacte que li doni 21 regidors de 40 amb la resta de partits, ja que si no, l’alcalde serà Xavier Trias, cap de la llista més votada. I de moment, només ha tancat una porta, la de la ultradreta representada pels dos regidors de Vox a l’ajuntament. Així, ha defensat haver obert el diàleg amb la resta de partits, "excepte amb la ultradreta", tal com ell mateix ha reconegut des del Cercle d’Economia, ja que la seva intenció és construir una “majoria de progrés” per governar Barcelona i s’ha mostrat convençut que aquesta serà possible. "Estem en mig de les converses, encara és d'hora per dir res concret, però l'opció continua endavant i mantinc la candidatura", ha assegurat Collboni.
L'opció Maragall, la més difícil
En aquest context, els comuns d’Ada Colau no han dubtat a donar-li el seu suport i han esvaït tots els dubtes. Ells aposten per un govern ampli d’esquerres i progressista, liderat per Collboni i en el qual també en formi part el seu partit i l’ERC d’Ernest Maragall la gran derrotada d’aquestes eleccions, passant de guanyar-les el 2019 a quedar en quarta posició. Però aquesta possibilitat sembla complicada. Després de les eleccions Maragall va donar l’enhorabona a Trias per ser el triomfador de la nit, però l’endemà no va tancar la porta ni a donar suport al candidat de Junts ni al del PSC. Amb cinc regidors que poden ser clau per a la investidura, Maragall va deixar clar que “Trias tenia la iniciativa” després de guanyar les eleccions, però va apuntar també que hi havia “alternatives”. “Haurem d’esperar, parlar i escoltar”. De moment, Maragall ja s'ha trobat amb Trias i també amb Collboni i Colau per separat en reunions informals després de les eleccions, segons fonts d'ERC.
Durant la campanya, Collboni no es va centrar a criticar la candidatura d’ERC, que tenia una posició endarrerida a les enquestes i es va centrar a criticar Trias i Colau. Amb tot, es van produir moments de tensió i de retrets creuats. Per un costat, Maragall va alertar que els drets LGTBI estaven en perill si governaven Trias o Collboni per la possibilitat que necessitessin suport d’altres partits com el PP. Aquestes paraules no van agradar gens al socialista, que li va recordar al republicà la seva orientació sexual, els avenços del col·lectiu sota els governs socialistes i es va reivindicar també com a “primer alcalde gai de Barcelona”. Les tensions també van arribar per un altre cantó: la figura de Pasqual Maragall, germà del candidat d’ERC i alcalde socialista de Barcelona. Collboni ha reivindicat el seu llegat desacomplexadament durant la campanya mentre el republicà ho denunciava.
A això, se li ha d’afegir una altra dificultat per la qual cal retrocedir en el temps quatre anys. Llavors, el guanyador va ser Maragall, però Ada Colau li va prendre l’alcaldia amb un pacte amb Jaume Collboni i els vots a favor de la plataforma de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi. Jaume Collboni, tal com ell mateix va reconèixer anys després, va tenir “alguna cosa a veure” amb aquest acord mentre Colau negava qualsevol negociació. Això dificulta que Maragall i ERC puguin donar els seus vots per investir com a alcalde Collboni.
Sirera condiciona el seu suport a fer fora els comuns
Si Maragall va obtenir 5 regidors el 28-M, el PP de Daniel Sirera va recuperar embranzida i en tindrà 4 el pròxim ple. Aquests, sumats als 10 de Collboni i els 9 de Colau, de moment i a l’espera del recompte definitiu que podria canviar radicalment la situació amb la possibilitat que l’alcaldessa en funcions superi a qui fins al febrer era el seu primer tinent d’alcalde, donarien un total de 23 regidors, suficients per investir Collboni. Aquesta possibilitat també és complicada, ja que suposaria l’entesa de dos partits antagònics com són els comuns i el PP, i que encara s’allunya més després de la convocatòria avançada de les eleccions el 23 de juliol.
“Amb els comuns no aniria ni a fer un cafè”, va advertir Sirera dilluns, davant la possibilitat d’unir-se als comuns per fer alcalde Collboni, tot i que també es va obrir a pactar a i a “contribuir en la governabilitat”, sense que això sigui un xec en blanc. És a dir, donaria suport als socialistes si aquest complís les seves peticions, que impliquen allunyar els comuns de l’equació. D’altra manera, Sirera veu “molt complicat per no dir impossible” un acord amb Collboni. Sigui com sigui, el PSC, que no “descarta res”, no ha tancat la porta a cap possibilitat. Per això, ja hi ha hagut contactes informals amb els partits que podrien investir alcalde el seu candidat, tot i que encara no s’ha produït cap reunió.