Persiana abaixada però no tancada i brogit d’operaris a l’interior. Aquests són dos elements que indiquen que un establiment es troba en una fase de renovació o, potser, de transformació. Quan el comerç en qüestió és un dels que forma part de la selecta nòmina d’establiments emblemàtics de Barcelona i quan a sobre es tracta d’una meravella modernista, és fàcil que saltin les alarmes i es difonguin temors d’un nou tancament en un context en que els comerços històrics de la capital catalana són cada cop més una espècie en perill d’extinció. La bona notícia però, és que en el cas que ens ocupa, el Colmado Múrria de l’Eixample, ni tanca ni tancarà, al contrari, “dura i durarà”, segons confirma el seu propietari, Joan Múrria i Boada, en declaracions a elNacional.cat.
A principis d’agost, els responsables de la botiga de queviures anunciaven l’inici de treballs de renovació amb la perspectiva d’obrir aquest mes d’octubre, i per esvair dubtes, hi ha rètols al carrer que així ho informen, en català, castellà i anglès, que han estat actualitzats i que ara preveuen la reobertura el proper mes de novembre. Tot plegat, un simple allargament de les obres, perquè al renovar un establiment històric sempre apareixen imprevistos. “Aixequem el terra per sanejar-lo i apareixen coses noves, i això allarga una setmana, després es toca una altra cosa, i una setmana més”. Per això encara no hi ha data exacta per a la reobertura.
“Sense tocar res de l’estructura modernista"
Cal tenir en compte que l’establiment, situat al carrer de Roger de Llúria cantonada amb el carrer València, al cor de la Dreta de l’Eixample, va obrir el 1898, en plena eclosió del modernisme, i que “malgrat una restauració de fa 30 anys”, hi ha coses que es poden millorar dins d’un projecte que preveu incloure “una barra de degustació”, que es complementarà amb taules a la zona de la rebotiga. Això sí, “sense tocar res de l’estructura modernista”, per dues raons, sosté Múrria, “perquè és la meva vida, i perquè és patrimoni de Barcelona”. De fet, poca cosa es pot tocar de la part més patrimonial d’un establiment que destaca per un aparador amb reclams publicitaris antics d’estil modernista i que està catalogat com a ‘establiment històric i amb valor patrimonial’.
Segons el propietari del negoci, que hi treballa des dels 19 anys i ara ja en té 72, l’objectiu és “disposar de més espai” per poder oferir el servei de degustació, mantenint igualment tota la part de botiga de queviures, especialitzada en productes gourmet catalans i internacionals, tot plegat per “seguir més dignament i dignificar l’Eixample”, un districte que acumula bona part del comerç emblemàtic barceloní i amb un veïnat que lamenta el tancament d’aquest tipus de negocis que mantenen viu l’esperit d’una Barcelona que encara no s’ha rendit del tot a la globalització i que ofereix una singularitat en el seu comerç que pràcticament ha desaparegut dels grans eixos comercials, com el Portal de l’Àngel o el carrer Comtal, territori colonitzat per franquícies de tota mena.
La llarga batalla del comerç emblemàtic
Els anomenats establiments emblemàtics, uns dos centenars a Barcelona, estan protegits des del 2016 pel Pla Especial de protecció de la qualitat urbana, que inclou un Catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona, on es destaca el seu valor patrimonial. A més, una Mesura de govern de l’Ajuntament impulsa la preservació i promoció d’aquests establiments com a vehicle per posicionar Barcelona com a referent de ciutat que preserva el seu comerç històric. Producte d’aquesta política és la Ruta dels Emblemàtics, un portal on gaudir de les icones comercials i turístiques creades al llarg dels segles i que avui constitueixen un valuós patrimoni alhora que un actiu cultural i turístic de primer nivell que cal preservar i difondre.
Amb tot, aquests nivells de protecció no garanteixen la continuïtat dels negocis, sinó amb prou feines els seus elements més patrimonials. Per això, en els últims anys, el degoteig de tancaments d’aquest tipus de comerços ha estat una constant, la majoria tocats per l'augment dels preus de lloguer. L’aposta del govern municipal d’evitar la desaparició d’aquests comerços s’ha substanciat en fets com la recent compra de la botiga El Ingenio, especialitzada en la construcció de capgrossos. Tanmateix, la ciutat ha lamentat els darrers temps la desaparició d’establiments com el restaurant Cal Lluís del Raval, la camiseria Xancó de la Rambla i l’Herboristeria del Rei de la plaça Reial, entre d'altres. La bona notícia és que el Colmado Múrria no s’afegirà a aquesta trista llista, perquè encara hi ha comerços que presenten batalla.